La intel·ligència artificial transforma el mercat de treball

La ràpida evolució de la intel·ligència artificial durant la dècada passada ha fet saltar totes les alarmes en relació amb els seus possibles efectes sobre l'ocupació. A mesura que les màquines adquireixen més habilitats, més perill es percep que puguin arribar a substituir els humans. Tot i això, el futur del treball depèn d'un complex esquema de relacions entre els sistemes intel·ligents i els humans que no implica necessàriament la substitució dels segons pels primers. Sovint es mira enrere per analitzar què va passar amb el treball en les grans transformacions tecnològiques del passat, i la conclusió és que van acabar per crear molta més ocupació del que van destruir. Però per a alguns aquesta vegada no serà així.

Per a Goldman Sachs, la intel·ligència artificial generativa pot elevar un 7% el PIB global, encara que també apunta que produirà impactes significatius als mercats de treball, de manera que l'automatització de tasques podria afectar un total de 300 milions de llocs de treball a temps complet.

Un informe sobre el futur del treball publicat al maig pel Fòrum Econòmic Mundial identificava com a tendència la transformació dels models de negoci empresarials arran de la digitalització: més del 85% de les empreses enquestades a la feina reconeixen que els seus processos es van a veure afectats per l‟adopció de tecnologies d‟avantguarda. Al voltant del 75% de les companyies preveu adoptar big data , intel·ligència artificial i cloud computing .

Tot i així, aquest estudi es mostra en principi optimista sobre el mercat de treball. D'acord amb la seva predicció, l'aplicació de la majoria de les tecnologies comportarà creació d'ocupació en els propers cinc anys, i identifica els jaciments més grans en professions relacionades amb l'analítica de big data , la gestió mediambiental i del canvi climàtic, i la encriptació i la ciberseguretat. Per contra, aquesta anàlisi també preveu destrucció d'ocupació causada per les tecnologies agrícoles, les plataformes digitals i apps , el comerç electrònic i la intel·ligència artificial. El saldo net s'espera que sigui negatiu, i finalment s'ha creat menys ocupació del que es destrueix. Així, els càlculs donen un creixement estructural de 69 milions de llocs de treball davant d'una caiguda de 83 milions, cosa que equival a una pèrdua neta de 14 milions de llocs de treball, aproximadament el 2% del que hi ha avui dia.

Els perfils laborals la demanda dels quals probablement creixi més ràpid seran sobretot aquells relacionats amb la digitalització i la sostenibilitat. El Fòrum Econòmic Mundial identifica entre aquests els d?especialista en intel·ligència artificial i aprenentatge automàtic, els especialistes en sostenibilitat, analistes d?intel·ligència de negoci i analistes en seguretat informàtica. Els segueixen en importància els d'enginyer en energies renovables, enginyer d'instal·lacions solars i enginyer de sistemes. A l'altre extrem, els perfils més proclius a desaparèixer a causa del canvi tecnològic són els relacionats amb el treball d'oficina, com ara administratius i secretàries, caixers de banc, cobradors, taquillers i personal dedicat a teclejar dades.

El Fòrum Econòmic Mundial prediu que el 44% de les habilitats dels treballadors es veuran disrompudes en els propers cinc anys. Les habilitats cognitives van cobrant cadascuna més importància de cara a exercir una professió, per la importància que presenta ara la capacitat de resolució de problemes complexos. Destaca en aquest sentit la importància que se li atorga al pensament creatiu, al pensament analític i als coneixements tecnològics.