Empitjora la salut mental dels menors: els pediatres adverteixen de l'augment de les urgències psiquiàtriques

Els pediatres d'Atenció Primària han advertit de l'augment de les urgències psiquiàtriques de menors a causa de l'empitjorament de la seva salut mental en els últims anys, amb un augment de les consultes tant en Atenció Primària, com en salut mental especialitzada i els serveis d'urgències.

Així ho han posat de manifest en el marc del 21è Congrés d'Actualització en Pediatria de l'Associació Espanyola de Pediatria d'Atenció Primària (AEPap), que s'ha celebrat a Madrid. D'acord amb els especialistes, aquestes consultes urgents són un repte "en tractar de situacions molt complexes que requereixen d'un maneig molt específic, amb molt poc temps per pacient".

D'aquesta manera, han explicat que es considera urgència psiquiàtrica una condició mental que genera el suficient nivell d'estrès perquè el pacient, la seva família o les persones que estiguin al seu càrrec sentin incapacitat per al maneig de la situació, fins i tot durant poques hores. "Les patologies que es presenten amb major freqüència en les nostres consultes d'Atenció Primària són l'abús de substàncies, conductes suïcides, ansietat i trastorns de comportament i de la conducta alimentària", ha assegurat la pediatra d'Atenció Primària del centre de salut Tres Cantos, de Madrid, Clara Lluna Parera.

L'ansietat és un dels trastorns mentals més prevalents en la infància i l'adolescència. "Les manifestacions clíniques de l'ansietat en aquestes etapes de la vida són difícils d'identificar i manejar. Els pediatres d'Atenció Primària tenim un paper crucial en la seva detecció", ha explicat Parera. Es tracta d'un repte per als pediatres de AP, "en tractar de situacions molt complexes, que requereixen d'un maneig molt específic, amb molt poc temps per pacient", ha afegit.

Entre les pautes ofertes en el seminari sobre l'augment d'urgències psiquiàtriques, Aparia ha assenyalat que "cal tenir en compte que l'edat és un factor determinant en l'expressió clínica, sent la por, la tristesa, la irritabilitat i les queixes somàtiques, símptomes diana que ens han de fer sospitar la seva existència". La prevalença dels trastorns d'ansietat en l'edat pediàtrica oscil·la entre el 10 i el 20 per cent, en funció del disseny epidemiològic de l'estudi, els criteris diagnòstics emprats, els tipus de trastorns d'ansietat inclosos i l'edat dels pacients.

Així mateix, els pediatres ha recordat l'últim informe de 'The Lancet Comission', que assenyala que un de cada sis adolescents s'autolesiona de manera habitual. En aquest sentit, expliquen que les autolesions poden produir per diferents motius: alleujament o disminució de sentiments negatius (empipament, ansietat, tristesa, sentiment de buit emocional), autocastigo, expressió de dolor emocional intens, necessitat de reforç social positiu, exposició en xarxes a contingut que normalitza l'autolesió i fomenta la imitació o unes altres.

"És important distingir les autolesions sense finalitat suïcida de les conductes suïcides i entaular una comunicació oberta amb l'adolescent perquè pugui expressar les seves emocions en un entorn segur i amb empatia, tractant que se senti comprès, sense ser jutjat o criticat", ha assegurat la cap de secció de Pediatria de l'Hospital Infantil Universitari Nen Jesús, Raquel Jiménez.

Els experts també han destacat la importància de la prevenció del suïcidi, ja que suposa la segona causa de mort en adolescents. A més, han advertit que la ideació i conducta suïcida s'han incrementat de manera alarmant en nens i en les etapes precoces de l'adolescència.

En els últims anys, les urgències psiquiàtriques en la població infantojuvenil s'han incrementat progressivament, especialment després de la pandèmia de Covid-19. En un estudi multicèntric realitzat entre els anys 2019 i 2021 per la SEUP (Societat Espanyola d'Urgències Pediàtriques) es va trobar un augment del 122 per cent del diagnòstic intoxicació no accidental per fàrmacs i d'un 56 per cent en suïcidi, intent de suïcidi o ideació autolítica.

La presència de trastorns psiquiàtrics, especialment de depressió, i d'intents previs, són els factors de risc més implicats en la conducta suïcida, encara que també influeixen factors familiars, personals o socials i la dificultat en l'accés a serveis de salut mental. "Els pediatres d'Atenció Primària exerceixen un paper essencial en la detecció i maneig inicial de la ideació suïcida en adolescents. Hem de ser capaços d'identificar signes d'alerta, a més d'intervenir de manera efectiva, implementant estratègies de prevenció de suïcidi i coordinant el seguiment amb especialistes en salut mental", ha afirmat Jiménez.

Els experts indiquen que s'ha de prestar especial atenció als senyals d'alarma que ajuden a identificar possibles riscos de suïcidi en un adolescent. Els senyals directes inclouen l'expressió clara de dolor emocional, desesperança, desconnexió social, sentir que no és important o que és una càrrega, i pensaments o desitjos explícits de suïcidi. Els senyals indirectes abasten intents previs, conductes temeràries (com a ús de substàncies), canvis sobtats de comportament, emocions negatives constants, abandó d'activitats i relacions, alteracions en rutines com poden ser el somni o l'alimentació i comportaments de comiat o tancament de situacions.