Viure d'una altra manera

De tant en tant, les maneres de viure canvien, se suposa que fa milers d'anys, els cossos nus dels humans, es cobrien amb pells d'animals per al fred o amb altres additaments naturals -fulles potser- per evitar picades, mossegades o raigs del sol. Potser els aliments eren simples, de vegades crus i van anar canviant fins a arribar a les sofisticacions que avui ens ofereixen els gurmets. I què dir del sostre o manera d'aixoplugar-se; els molt afortunats vivien en coves i podem pensar en variables com improvisats recer verds, armats amb branques, bambús i fulles de diverses qualitats. Això va canviant en la mesura que els éssers humans comencen a organitzar-se en grups, on alguns donen idees per fer de les pedres instruments més idonis per a la cacera i fins i tot la preparació de nutrients. A mesura que la convivència es fa complicada, s'inicien les maneres de fer menys conflictiva i potser més efectiva la relació amb l'altre i les pedres de cacera es converteixen en punta de llança i per cert la nuesa s'ha de protegir amb un altre tipus de cobertes més elaborades.

Com a resultat de la creativitat la vestimenta es converteix en una cosa característica de grups i èpoques –hivern o estiu- i tot en general va mutant de vegades de manera dràstica si hi ha un esdeveniment que ho justifiqui. Què va fer canviar els llargs vestits previs a la revolució industrial per arribar a la famosíssima minifaldilla? Com vam passar als biquinis després que a les dones fins i tot se'ls podia empresonar si el seu vestit de bany no era prou tapador? Encara existim persones que vam ser testimoni dels pantalons acampanats, els vestits hippies, la roba tipus quimono, ponxos sud-americans, túniques de tota mena, cinturons amples, shorts, i algunes altres coses que avui s'usen rebatejats com a “retro”. Està conscient com en aquella època, generacions completes van estar contra el matrimoni, es van definir ateus, van lluitar contra tota mena d'autoritat -pares governs, líders espirituals- i per descomptat van justificar les seves reaccions d'immaduresa com l'enuig en contra d'aquells que els resultaven inabastables?

El que és innegable és que tot canvia, fins i tot la manera de viure com ha estat passant els tres últims anys. Primer la globalització ens va regalar la possibilitat de viatjar amb més facilitats –passem dels bots als avions- conèixer altres geografies –no només per haver estat sinó per fotografies o pel·lícules- adquirir coses que abans eren inaccessibles o es convertien en actes delictius per part agents duanals i això de sobte també ha canviat. La inseguretat i els virus ens han tancat a casa sense cap possibilitat de contacte amb l'exterior que els mitjans de comunicació. De la ràdio passem a la televisió, i ara l'Internet ens facilita visitar museus, escoltar concerts i fins i tot testificar guerres a l'altre extrem de la nostra vida quotidiana. Què els espera als nostres néts? Té sentit per a ells qualsevol tipus de memòria que intentem transmetre'ls? De veritat, països aliens al propi són millors que el que ens va veure néixer, ens va donar educació i té en edificis i records part de la història pròpia?

Vaig escoltar amb interès, universitaris que intentaven definir el que era millor: prevenir la destrucció o restaurar. La possibilitat d'entendre la història mitjançant la recerca i restauració del que és destruït, ha donat lloc a diversos corrents fins i tot universitaris que a diversos segles de distància ens poden dir que imaginen de la vida dels grecs, els romans o els maies. hi ha qui s'atreveix a negar-li a Vostè, avui al segle XXI, saber més de les seves arrels només perquè algú té un rar sentit de la modernitat i la transcendència i això inclou destruir-lo? Quant ha desaparegut per un carrer, una presa o la construcció de milers d'habitatges “d'interès social”? Sap que hi ha ciutats al món que estan destruint els seus segons pisos i buscant una altra forma de donar sostre als més pobres sense atemptar contra la seva història?[1][1] Se suposa que després de l'organització de l'ONU ja no hi hauria més destrucció per les guerres De veritat això ha passat en els darrers 70 anys?

En els meus anys de més activitat vaig sostenir que la tercera guerra mundial seria als mitjans, amb accions a la distància i sense l'oposició personal de grups importants. Vam veure ja moltes destruccions a orient, on uns quants es van beneficiar amb la cultura dels països atacats Qui té escultures i moltes altres riqueses de països vençuts a la zona de l'Iraq? Té idea on van quedar els tresors de l'Iran, Afganistan, Líbia, Líban, Palestina, i tots els sostrets de “conflictes” al Congo, Iemen, Tunísia, Chiapas o Paraguai? Lamento molt no haver-me equivocat, els negocis d'armes, fins i tot les obsoletes, es mantenen per la propaganda de cadascun dels participants a les confrontacions i la humanitat simplement reacciona com ha estat condicionada: tancada, acovardida i tractant de defensar-se d'accions agressives que provenen fins i tot dels seus propis governs als quals no poden pagar impostos per no tenir ingressos i tampoc no estan en possibilitats de defensa perquè les portes de les seves burocràcies, estan tancades o en mans de gent poc capacitada.

Sí, la nostra forma de vida està canviant. Entre els que més experiència hem acumulat, els grups es divideixen, n'hi ha de temorosos i els que encara tenim una espurna d'energia per seguir lluitant en pro de com valuós valuós i que no hem d'impedir heretar els nostres descendents.