Marcs mentals

No sé si és instint natural o deformació, però fer mal a l'altre fins a derrotar-lo és considerat com un esport o en tot cas un bon negoci, en el qual un guanya i l'altre perd. No podem ometre que això de triomfar o ser derrotat és una mena d'acudit perquè el simple fet de pujar al quadrilàter, suposa ja un ingrés per a qui ho pot fer, igual el que rep molts diners venci o malament aconsegueixi la seva oportunitat que el que per amor a l'esport pot viatjar, allotjar-se en un hotel raonable, menjar i fins i tot obtenir una medalla. Però no sempre aconseguir el primer lloc deixa satisfets a tots, per exemple, en l'última contesa del sobrenom “canell” –derivat això pel color dels seus cabells- a la gent que esperava la derrota vergonyosa de l'altre i per tant desqualificació total no li va agradar que el triomf hagués estat per “decisió”. Així és de relatiu guanyar o perdre i el mateix es jutja en un examen escolar, el necessari per obtenir una ocupació o els processos anomenats democràtics en política.

Els resultats al cap ia la fi són tan relatius, com allò que cadascú pensa, expressa i percep, sobretot per allò que ens van ensenyar les àvies “cada cap és un món”. Sobre això, un lingüista avesat -George playoff- ha deixat bones anàlisis del que anomena “Els marcs o estructures mentals” conformats per distingir el que cadascú entén com les polítiques socials i institucions, que permetin dur a terme determinades accions. En aquests conceptes l'autor afirma, que la gent encara que assegura votar pels seus interessos, la veritat és que ho fa més per la pròpia identitat, amb qui competeix. Hi ha la possibilitat que aquesta identitat coincideixi amb els interessos –algú vota pel menys preparat ja que espera veure-ho fer-se ric i poderós i li faci igualment adinerat i amb poder- més enllà de si els seus valors són similars o tot el contrari. És per això que persones de valors panistes o priistes poden fàcilment integrar-se a morena? Si algú és subjecte d'una modificació d'aquesta mena, realment està mutant o simplement havia mentit tot el temps? Què pot fer idèntic a un universitari ben preparat, amb un cert nivell d'intel·ligència per votar per algú de qualificacions diametralment oposades?

Un dels avantatges dels que es converteixen en mags de la propaganda, és que aconsegueixen ficar un bon nombre de votants –ciutadans, inversors, dirigents etc.– en un determinat marc conceptual que porta a les masses cap on els dirigents esperen arribar. Si algú aconsegueix que molts assumeixin que els jueus, els negres, les dones siguin considerats inferiors i per tant ha de ser castigat o eliminat, la gran majoria serà capaç de barallar-se al carrer o en una guerra per algú amb aquestes característiques. Així, doncs, l'única manera d'evitar arribar a aquest punt és no permetre ser integrat a aquest concepte. Vaig llegir amb molt d'interès l'últim article d'un exprocurador, mestre de la UNAM i gent distingida, on assegura que s'avergonyeix de ser part d'un país, com ens han volgut convèncer que és Mèxic.

A partir del que expressa aquesta persona a qui segueixo respectant, vaig prendre la decisió de definir el meu propi marc conceptual com una ciutadana que coincideix amb persones guanyadores, intel·ligents, treballadores, creatives i audaces, que estem a punt per participar en la definició i elecció d'algú que amb similitud d'identitat estigui disposat a servir i engrandir Mèxic tot i que el que el deixin per iniciar la seva feina sigui un tirador. Em congratulo d'identificar cada vegada més persones reticents a ser encaselles en conceptes que identifiquen uns quants -menys de la tercera part dels votants, com febles, seguidors del fracassat o d'aquells que només creuen en el triomf sustentat en la derrota ignominiosa del un altre, encara que sigui majoritari. està convençut que pot remuntar les crisis, amb la sola participació intel·ligent i ordenada dels que per un moment van estar callats? Se sent tan fort com per no permetre que l'encassillin en un marc conceptual que ni tan sols té cap ni peus? Esteu segur d'entendre que el camí no és la desqualificació, sinó l'organització de molts que si creiem a Mèxic i als seus ciutadans?

Molts mexicans avui gaudeixen de doble nacionalitat o tenen fills, néts, nebots... en fi família amb opcions de créixer en diverses geografies; però no sempre n'hi ha prou amb aquesta circumstància per intentar tenir una vida més satisfactòria. Bé sigui vostè, nascut a Mèxic, fill de pares mexicans o simplement naturalitzat allò important en aquest moment són les definicions. Si sou dels que autènticament s'avergonyeixen d'aquest meravellós país, què espera per sortir d'una de les portes que us permetrien entrar a la seva “una altra nació”? Si no és el cas perquè en la seva avaluació amb honestedat s'adona que molt val Mèxic Què espera per actuar per tal de ser factor d'importància en allò que encara ens queda?

Igual que vostè, molts altres mexicans entenem que ens debilita no només difondre sinó fins i tot posar atenció en els errors de l'altre, les mentides i les manipulacions. No es deixi atrapar a les balandronades d'aquell amb qui no s'identifica, participi, animi els ciutadans valuosos a fer el mateix, deixi de banda l'apatia, el desànim, el suïcidi social i la vanitat sense contingut. Si ja comprovem la impossibilitat de qui ostenta el poder per complir amb allò ofert, construïm un altre marc mental i preparem-nos per fer créixer Mèxic.