Barbes a remullar

Tres i mig anys abans, la guerra mundial havia acabat. Després d'un ardu treball les nacions es van organitzar i van començar a legislar, sense ocurrències i sense presses; el tema central va ser garantir la pau, evitar en la mesura del possible que tots, amb les seves diferències poguessin unir-se en allò fonamental o sigui la pau i aprendre a ser tolerants en les diferències. Ja gairebé arribaven a les dues-centes reunions, quan el tema va ser definir el que serien per a tots igual els anomenats drets humans universals. Un deu de desembre de 1948, allà a París, nació on es va subscriure el final de la segona guerra mundial en la sessió plenària 183, es van escriure 30 drets i llibertats, que encara avui continuen sent vigents, senzills i base de lleis internacionals molt diverses i locals per descriure la manera com s'han d'entendre els deures i les prerrogatives de qualsevol persona al nostre planeta anomenat terra.

Dret a la vida, a la supervivència i al desenvolupament; de prioritat; a la identitat; a viure en família; a la igualtat substantiva; si no és discriminat; a viure en condicions de benestar ia un sa desenvolupament integral; són privilegis de vostè que està proper a una altra celebració que se suposa que té vigència des de fa dos mil anys i que no entén perquè la injustícia de no tenir ingressos atès que fa quatre anys sense mediar causa justificada es va quedar sense feina. Altres més privilegiats, es veuen en la necessitat d'usar una mica de violència –tancar carrers, vociferar molestant els altres per fer notar els seus drets– per tal d'aconseguir-li paguin el que ja ha treballat. Uns més arrisquen la seva vida per defensar l'entorn que cada dia fa més escassa l'aigua i menys fèrtil la terra Com aconseguir justícia en la distribució dels recursos del món si aquells que haurien de fer-ho no saben quin és el camí? Privilegiar el guany –pecuniari o de control de grup o individual– constitueix en si mateix una violació als drets humans? I que si l'ambició d'un “superior” fa el que creu convenient per perjudicar algú que va guanyar a les urnes?

Sense ser necessàriament en aquest ordre la majoria de les persones consideren la vida i la llibertat com els drets humans universals més importants, ja que resulten essencials en brindar-nos garanties com la justícia, diverses llibertats –de religió, d'ocupació, d'expressió, de coneixement , etc.- que ens permeti de manera igualitària la possibilitat de desenvolupar-nos plens i saludables És això possible quan consuetudinàriament se'ns ofèn, injuria o qualifica negativament el grau de provocar animadversió de tots els que ens envolten? Que no es va donar la declaratòria dels drets humans en el marc de l'anhel de pau que privilegia l'ONU? Hi ha a Mèxic una sensació majoritària que s'estan violant quotidianament aquests privilegis per exemple en contra de periodistes a qui se'ls assenyala per la pràctica de la seva llibertat d'opinió i expressió sense més alternatives que emigrar a un país aliè o morir si es queden aquí . I què cal dir de l'aclaparador nombre de víctimes de tota mena de delictes: desapareguts, morts, violats, robats, extorsionats Poden ells o els seus familiars exigir una reparació del dany que se'ls ha ocasionat? Què diuen les lleis de cada país sobre la manera com es pot fer valer la vigència d'aquests drets universals a l'àmbit local? i què fer si els governs locals, no compleixen amb allò que les seves societats han aprovat bé ser de manera representativa o participativa?

Just a la setmana on es recordava les categories d'Universals, Inalienables, Irrenunciables, Imprescriptibles, Indivisibles a Amèrica, aquest meravell continent, diversos esdeveniments ens van recordar potser de la forma més estricta el que significa això dels drets humans. Als Estats Units d'Amèrica del nord, van avançar els processos per castigar un home adinerat que en més d'una ocasió ha violentat les lleis aprofitant-se del seu populisme. Seguirà Trump en la seva postura vanitosa que només ell pot conduir aquesta nació? Però a l'extrem sud del continent, una dona vídua parteix d'un altre grup populista, va ser condemnada a sis anys de presó i la impossibilitat d'ocupar llocs de govern per raons semblants. Quin és el límit de la supèrbia de creure que només ella té poder per manejar l'Argentina segons la seva visió sense tenir en compte l'opinió de la societat? Però en el súmmum dels súmmums i amanit amb com són d'immens i nociu els actes d'ignorància, va implicar uns agents de seguretat impedint a un president escapar de la justícia la qual cosa implicava violar la constitució de manera grotesca; i el que és pitjor, un altre governant -Lula da Silva- suposadament del grup d'esquerra va opinar que considerava que la detenció i ocorregut al Perú si s'ha fet acord la constitució. Els drets humans són un conjunt de normes vinculants en el pla internacional Hi haurà alguna conseqüència per a Mèxic?

De moment la Cimera de l'Aliança del Pacífic, convocada i organitzada pel president mexicà, ja ha patit dues ensopegades. Avui que celebrem 200 anys de relació amb els EUA, no hi haurà matinera i veurem els qui ja que vénen els funcionaris del nord. En aquest context, caldrà seguir la pista a l'anomenat pla B per destruir la democràcia que tant ha costat als mexicans crear, mantenir i defensar. Les ocurrències també són defensables en instàncies de drets humans? Cap on caminar quan fins i tot la comissió de drets humans de Mèxic, també ha estat copejada i prostituïda? Potser el millor és fer cas al meu avi i posar les barbes a remullar ara que estem mirant afaitar els nostres veïns.