1) Dret a no llegir.
2) Dret a saltar-nos pàgines.
3) Dret a no acabar un llibre.
4) Dret a rellegir.
5) Dret a llegir qualsevol cosa.
6) Dret al bovarisme –com Madame Bovary llegeixo només el que satisfà les meves emocions 7) Dret a llegir a qualsevol lloc.
8) Dret a fullejar.
9) Dret a llegir en veu alta.
10) Dret a callar-nos.

Aquest decàleg insurrecte, creat pel francès Daniel Pennac, va transformar la meva autoestima lectora, quan el vaig conèixer.

Molts reclam que em feia, van desaparèixer.

Van desaparèixer al millor dels llocs, un espai segur, sense culpes, on una suau veu em deia: Seguiu sent lectora. Tranquil·la, a gaudir dels teus drets.

Veu que hauria de circular per les escoles i acaronar les orelles de nens i adolescents. I embolicar amb finor els adults que es creïn un cas perdut.

Perquè imposar una manera de llegir i com fer-ho és sufocant, una càrrega.

A la meva taula de llum, els llibres s'apilen com una eruga eruga, serena i seductora, que m'espera, sense exigències, esperant els meus cicles i esdevenirs com a lectora.

I llegeixo dues novel·les alhora, o tres, segons com em senti, un parell de capítols d'una, unes línies, a penes, d'una altra –dret 6-.

I molts llibres no vaig acabar, no podia amb ells, els deixava i els deia: no sos per a mi, i mai no tornàvem –dret 3-.

Amb algun em va passar que jo seguia mirant-lo a la biblioteca i ell a mi. Un dia el prenia i la passió passava i no podíem separar-nos. Qüestió de pell, com va dir Paul Válery: “La pell és el més profund que té l'ésser humà”.

Confesso que he llegit... saltant línies i pàgines completes, donant enormes gambades que esquivaven zones d'avorriment que no sadollaven la meva gana lector-dret2-. I vaig llegir, convençuda, llibres de molt autoajuda, novel·les embafadores i contes mal escrits que van orientar i delinear els meus ulls cap a una bella literatura -dret5-.

El meu cos respira i llegeix, compassat.

Per això llegeixo en qualsevol imaginable espai possible, rellegir m'afirma, fullejar em treu de la tristesa i llegir en veu alta m'ocupa el pit i la veu amb un cel clar -7, 4, 8,9-.

"El dret a llegir s'ha d'obrir amb el de no llegir, sense el qual no es tractaria d'una llista de drets sinó d'un parany pervers", dret 1, en dir de Pennac. Podeu passar llargs períodes sense llegir, la Vida és molt sorprenent i et pot portar per camins més desafiadors que els de la Caputxeta. I un viu sense llibres i això està molt bé.

Càlid com un niu és el dret 10:

Dret a guardar silenci i no adonar ningú de perquè llegim o deixem de llegir; és la nostra intimitat i en respectar-la –sobretot en els nens– es nodreix el nostre oxigen i anant en pau i sense pressions, segur arribem a un llibre.

I allà, els deu drets, tornen a començar.

*Daniel Pennac (Marroc, 1944) Escriptor, assagista i docent.
A la seva obra “Com una novel·la” presenta els Drets del lector.
*Cada vegada que faig servir el vocable nen ho faig en aquest gènere però en aquesta expressió reuneixo, amb la meva intenció més profunda, tots els nens, nenes i nenes.