Buitrago i Yockteng van gestar un llibre àlbum que em va portar per territoris entranyables. El llibre és un cant a la transformació de significats, és una obra metafòrica i com a lectora vaig anar recollint les pistes que com a miguetes de pa, em van anar deixant.

La història s'inicia a la tapa: una nena que, aixoplugada per un ésser enorme i pelut, em somriu. En obrir el llibre, l'ésser és un lleó i el recer no se'n separa en tot el relat. La seva infància, forçadament autònoma, busca protecció i la troba.

Les imatges, de colors sípia i ocre, donen al conte aquest clima emocional i són, alhora, profundament interpel·lants.

Quan la nena cuina per al seu germanet i per al lleó, pujada a una tarima i tot i així en puntes de peu per poder assolir l'olla, el seu esforç és commovedor, petita nena immensa.

I una mare que arriba tard, cansada i molt sola.

I un pare que no hi és ni hi serà perquè la seva absència és una desaparició forçada. “Pots anar-te'n de nou, si vols, però torna quan t'ho demani”, acomiada la nena al lleó en acabar el dia i el llibre, també.

Ella no perd mai el somriure i aquest és tot un missatge.

El seu coratge d'infantesa busca abric perquè sap que aquesta empara la farà més encoratjada i això cal a casa seva.

Acompanyar infància.

Aquest llibre t'hi porta just.

**sempre em dedico els llibres en concloure'n la lectura, costum que atresoro perquè trobo, per exemple: “Al meu estimat lleó Leandre”.

--- “Camí a casa”, Jairo Buitrago i Rafael Yockteng, 2008, Fons de Cultura Econòmica.