La inigualable Argentina: eleccions presidencials 2023

Sorpresa per a molts -no per a tots- van ser els resultats electorals d'aquesta primera volta presidencial del passat diumenge 22 d'octubre. El candidat de la coalició peronista, Sergio Massa, sobrepassava àmpliament el candidat de l'extrema dreta, Javier Milei.

Els resultats lliurats per les autoritats de la Direcció Nacional Electoral (DNE) eren insospitats per a molts que creien que el candidat anarco capitalista s'imposaria fàcilment en aquesta volta inicial de les presidencials. S. Massa arribava al 36,68%; J. Milei, un 30%; P. Bullreich, un 23,8%; J. Schiaretti, el 6,78% i la candidata de l'esquerra argentina, M. Bregman, un 2,7%. Una diferència notable és la comparació electoral de les Primàries, Obertes, Simultànies i Obligatòries (PASO) del 13 dagost i daquesta 1ra. tornada entre els dos candidats que van passar al balotatge. Milei a les PAS obtenia un 29,86%, després a la primera ronda presidencial arribava al 30%, per la seva banda, Massa a les PAS arribava al 27,28% ia l'elecció del 22 d'octubre elevava la seva votació al 36, 68%. Notable diferència per part del candidat d'Unió per la Pàtria en comparació del candidat ultradretà de La Libertad Avanza. Sens dubte, els grans derrotats d'aquests comicis serien Bullrich, de la Coalició Junts pel Canvi (JxC), que comptava amb el suport de l'expresident M. Macri, que aconsegueix un 23,8% discret.

Una dada no menor i important, van ser els comicis, tant de la Cambra de Diputats i de Senadors. A Diputats el peronisme queda amb 107 banques de 118 que abans tenia; JxC obté 94 diputats baixant de 116 banques i; la ultradreta puja de 3 banques a 38. A Senadors, el peronisme obté 35 banques; JxC obté 24 i; la ultradreta pujava a 8 senadors. En síntesi, cap dels blocs tindrà el control del Congrés, però el peronisme serà la primera minoria a les dues càmeres. Per a tota mena de projectes enviats per l'Executiu s'haurà de negociar entre les bancades. En aquest escenari un govern de Massa podrà tenir millors possibilitats de negociar i tirar endavant les seves iniciatives, que un hipotètic govern de Milei, que, per la pròpia verborrea agressiva i injuriadora, espantarà possibles aliats al parlament.

Els resultats daquesta 1ra. tornada presidencial a Argentina, van portar tranquil·litat i alegria. La societat argentina va posar fre a la desaforada i violenta campanya del candidat de la ultradreta. Tal com ho assenyala la fundadora de Llatí baròmetre i MORI Xile, Marta Lagos, en un xat de debats i opinions polítiques: Compte que Argentina no és qualsevol país de la regió. És un dels quals té la societat més democràtica, més oberta, amb alt capital social i una gran classe mitjana que pot expulsar el món donant-li el triomf a Milei o bé expulsar Milei. La incomparable Argentina.

També als països d'Amèrica del Sud, a les democràcies de la regió i, en particular per al nostre país, la tranquil·litat va campejar. Segons l'exambaixador de Xile a Argentina, Milei és un paio descontrolat, antixilè i que defensa una seguretat nacional de fa 40 anys, amb privatitzacions i una política de prescindència del suport als sectors més pobres. Es va respirar tranquil·litat i esperances a l'exemple argentí, el qual, almenys en aquests resultats, ensenyava que es podia vèncer els moviments i partits ultradretans i autocràtics.

Encoratjats per les PAS, molts analistes argentins/es i estrangers/es donaven com a guanyador -fins i tot alguns, a primera volta- al candidat de la ultradreta. No tan sols van errar moltes enquestes, també aquells analistes i experts que de manera molt supèrflua intervenen a les xarxes socials i mitjans de comunicació, diaris i TV, marcant suposada “saviesa” i donant per tant fenida a un dels corrents polítics més històric i entroncada de Argentina, el Peronisme. Es va confirmar, amb aquesta “sorprenent” Argentina, el poc que coneixen aquests analista i experts a aquesta força política de més de 70 anys, l'arrel que aquesta té al poble argentí, a la intel·lectualitat, a la cultura, al món sindical particularment i al social. El moviment peronista en les seves diverses expressions és part indefugible de la història de la política nacional, estimat i odiat, com també perseguit. Ha estat venerat i injuriat en la seva llarga trajectòria.

El candidat Massa va remuntar amb una estratègia política molt intel·ligent el resultat de les PAS convocant a amplis sectors polítics i socials, apareixent en els debats presidencials, precisament com un líder polític madur, serè i amb propostes entenedores per al votant, molt diferent del vociferant i agressiu de Milei. D'aquesta manera, es va situar per més de 6 punts per sobre el candidat de l'extrema dreta als comicis recents. Com argumenten referents de la política xilena -el més pocs- va guanyar la política i no l'economia en aquesta votació. Com que suposadament no es comprèn que guanyi un candidat, ministre d'economia d'un govern d'acompliment molt discret, amb una inflació de 130%, 40% de pobresa i pobresa extrema, amb un dèficit fiscal alt, amb problemes de corrupció, etc. . Per cert, l'elecció del balotatge que es durà a terme el 19 de novembre no està gens definida ni guanyada per a un o altre candidat. Tot i això, el candidat Massa ha avançat uns bons passos per vèncer Milei.

Tant Milei com Massa necessiten ampliar el cabal de vots i aliances polítiques. Com era de preveure, part de la Coalició JxC els dies posteriors a l'elecció van manifestar el seu ple suport al candidat Milei, deixant a la seva interna un desastre polític sever, ja que molts adherents de Bullrich no estan disposats a votar per la ultradreta. Milei ha fet declaracions, potser no tan destemparades com acostumava fer previ i per PAS. Però ha reafirmat aspectes centrals del que es podria anomenar un “programa” de govern, com ara la dissolució del Banc Central, la disminució de ministeris i la dolarització de l'economia. Fins i tot en el seu propi pol de suport, aquestes mesures són qüestionades severament a causa de la seva inviabilitat. Interessant és destacar el seu comportament en una recent entrevista a TV A24 on se'l va veure totalment desbordat, pertorbat, i punt de trencar-se emocionalment.

Per part seva Massa aprofundint la seva estratègia d'un govern d'Unitat Nacional, ja que, segons la seva opinió, això és el que Argentina necessita per enfrontar els profunds desafiaments polítics i econòmics actuals. En aquest sentit va convocant altres forces de l'espectre polític i social de la nació, com ara radicals de la Unió Cívica Radical, sectors de la Proposta Republicana (PRO, partit polític el líder del qual és l'expresident Macri, que no estan d'acord amb el suport a Milei, sectors empresarials, de governadors i intendents que veuen a Massa la millor opció de poder aturar la ultradreta a Argentina.

És cert, que fins que no s'expliqui l'últim vot al balotatge res estarà dit de qui serà el proper president de la nació argentina. El que és concret és que el cas argentí va mostrar una resiliència política destacable del peronisme i les forces polítiques democràtiques. L'objectiu central és enfrontar de manera conjunta els grans desafiaments que la societat argentina ha d'abordar urgentment i, frenar immediatament l'ofensiva de la ultradreta transandina.