En els darrers temps, el Senat ha estat més present als mitjans que en tota la seva història recent. El motiu no és altre que la majoria absoluta amb què compta el PP davant del PSOE amb el seu soci de govern, Sumar, i els partits que li donen suport: PNB, ERC, Junts, EH Bildu, i el BNG, que “controlen ” el Congrés. És una lluita constant i un enfrontament que l'únic que aconsegueix és desprestigiar les dues institucions. Mai abans no s'havia produït aquesta confrontació. El Senat s'ha convertit en la caverna del PP on fa valer la majoria absoluta per a disgust del Govern.
Aquest dilluns, el president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, se n'ha anat a Madrid per comparèixer, en plena campanya electoral, davant de la Comissió General de les CCAA del Senat que havien convocat - com a gran acte- els populars per mostrar el seu desacord amb la llei d'Amnistia. Una actuació en què els populars s'han despatxat a gust i que el president català hi ha contribuït, sense la presència de cap president socialista. És que Aragonès, ha pensat que ell, com un Llanero solitari, podia guanyar la partida als populars, la festa dels quals l'havien muntat per a millor glòria d'ells i en què Aragonès ha caigut de quatre potes com a convidat especial. No era el moment per visitar la Cambra Alta per diverses raons: perquè està en campanya electoral i el seu discurs està dirigit als seus votants –no pensa com a president de tot Catalunya– i contra Puigdemont; perquè no s'ha de parlar malament de Pedro Sánchez que tantes cessions li ha donat i li continua fent dormir d'anar perdent votants i militants. No és lleial, ni ètic. Només s'entén en clau electoral amb adreça directa a la línia de flotació del candidat socialista, Salvador Illa, a qui totes les enquestes els dóna com a guanyador dels comicis.
Aragonès va anar al Senat a parlar del que és seu, que en aquests moments és el referèndum, al qual dóna per fet que Sánchez cedirà, malgrat que ara digui que no és possible. Va recordar que l'amnistia era impossible segons paraules del mateix Pedro Sánchez, de Salvador Illa i fins i tot del mateix Miquel Iceta. "De la nit al dia l'amnistia va deixar de ser inconstitucional, com passarà amb el referèndum", afirmava en el discurs. Les cares dels presents eren un poema. Com es podia esperar, la presidenta de Madrid Isabel Díaz Ayuso, que tenia ganes al president Aragonès, amb aquella toneta entre xulesc i prepotent, li deixava anar que Catalunya és de tots, igual que Madrid. Per continuar dient-li que Catalunya no és una nació sobirana, que aquesta resideix al poble espanyol. La resta d'intervencions de presidents autonòmics populars han anat a la línia d'anar en contra de l'amnistia com s'esperava.
Per arrodonir la jornada, la Comissió General de les CCAA del Senat ha aprovat un nou informe en què alerta que la proposició de llei d'Amnistia deixa desprotegit l'Estat de les Autonomies en asseure un precedent perillós. L'informe ha estat aprovat per la majoria del PP, Vox i UPN.
El PSOE, a qui no li ha fet cap gràcia l'assistència d'Aragonès, ha intentat dissimular amb la seva absència a la Comissió. És una mostra de cara a la galeria? És possible, s'està en campanya, però és cert que, encara que sigui en política, no tot s'hi val, ni la fi justifica els mitjans. Pere Aragonès s'ha equivocat en aquesta ocasió, on ha volgut marcar perfil propi davant de Puigdemont que està fent una campanya basada en la seva persona, més ben dit, en el seu ego. Vol vendre's com el president exiliat que torna per salvar els catalans, sense adonar-se que els ciutadans de Catalunya se salven sols, sobretot els que no pensen com ells El fugit intenta lligar la seva imatge amb la del president Tarradellas -els dos exiliats- i l'única cosa que suscita és el ridícul més espantós. Sèneca deia que “fes als altres el que t'agradaria que et fessin a tu”.
Pere Aragonès no pot anar a Madrid a participar a la festa del PP, ni a ficar-se amb el Govern espanyol. És una deslleialtat manifesta i innecessària.