Sóc de l'opinió, des de sempre, que les imposicions produeixen reaccions contràries als desitjos dels qui les apliquen. La imposició dels qui tenen el poder és una acció poc democràtica, d'intolerants que saben, com es diu popularment, que “tenen la paella pel mànec”, i la fan servir fent una bona paella que té moltes formes: una d'elles fomentar les amenaces que en molts casos comporta sancions. Un fet tan habitual que per a alguns forma part de la normalitat. No ha de ser així, ni de bon tros acceptar-ho amb resignació, no.
De tant en tant arriba la cantarella de la imposició del català a tots els estaments de la societat. Els guardians de la imposició, de la llengua, Plataforma per la Llengua, actuen d'activistes assenyalant a les empreses o comerços que no utilitza el català, els fustiguen sense parar mitjançant denúncies, escraches i altres estratagemes que al final fan claudicar els assenyalats per por. Els autors ho saben i se n'aprofiten, després exhibeixen els seus trofeus.
Aquests dies, el conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya, Manel Balcells López, de mare asturiana, feia unes declaracions que es podien haver evitat, en què amenaçava amb sancions els centres hospitalaris perquè els ciutadans siguin atesos en català. Les sancions se les estan pensant, igual que el document que enviarà a cada centre hospitalari donant les instruccions oportunes perquè se'n compleixi l'ordre. Com ho aconseguirà? Imposar, sancionar, mitjançant un controlador a cada centre que serà l'encarregat de passar el “part” a “l'autoritat corresponent” i que sancioni.
Com que els diners sobren en sanitat, tothom ho sap, encarregarà un estudi per conèixer el nombre de sanitaris que no parlen català. Perquè segons Balcells, “hi ha hagut certa deixadesa i no s'ha prioritzat”. Una afirmació que a més d'una li ha provocat un emprenyament monumental -també en els professionals- per com està la sanitat catalana, amb llistes d'espera quilomètriques, entre d'altres, un any d'espera per al neurocirurgià. A més, si té la desgràcia de posar-se malalt el pacient, i avisa que no hi podrà anar, i que li donin una altra data, se la programen per al mateix mes, però un any després. És a dir, dos anys d'espera. Les proves diagnòstiques, les operacions i una llarga llista del temps que han d'esperar els ciutadans/es per ser atesos. Urgències saturades, metges que agafen la baixa perquè no en poden més. I el que preocupa al conseller Balcells és que parlin en català als pacients?
Aquestes afirmacions del conseller han estat contestades pel president del Col·legi de Metges, Jaume Padrós, que afirma que els cursos de català per a metges no són necessaris. El que sí que és evident és la necessitat de dotar els hospitals i altres centres sanitaris de personal, molts dels quals estan sota mínims. En aquests moments hi ha hospitals de nova construcció que no s'han posat en funcionament perquè falten diners per dotar-los. Un dels exemples és l'Hospital de Viladecans –esperat des de fa molts anys– acabat, però no està en funcionament. El retarden pel tema de personal. Es tem que no hi hagi ampliació de plantilla perquè no hi ha diners. Des de fa un any, sabent que hi ha un nou hospital, amb més serveis i més llits, han anat acomiadant metges i infermeres que havien estat contractats per la COVID, però que són necessaris ara.
Els polítics massa vegades no coneixen quines són les prioritats de la ciutadania que no passen, en el tema de la salut, per la llengua en què són ateses, sinó pel fet de ser atesos, que el professional li solucioni el seu problema pel qual acudeix. La resta ve després, no amb imposició, sinó per convicció, que en molts casos no la donen els qui governen. Com deia Ovidi, “sempre ens resistim a les prohibicions i desitgem allò que ens neguen.”
Així que conseller, que és un comptador d'acudits excel·lent, preocupeu més de la salut de les persones, els professionals que estan al peu del canó cada dia. I això de sancionar, vigilar i fer llistes negres, no se'l prengui com un acudit, que és una cosa molt seria.