Com era previsible, la Comissió de Justícia aprovava ahir la Llei d'Amnistia, amb els vots a favor del PSOE, ERC, Junts, Sumar, EH Bildu i el PNB. Conclou així la primera part d'aquesta nova llei que portarà cua. No acaben aquí els problemes, sinó que és precisament ara quan començaran per al president del Govern, Pedro Sánchez, i per tant al PSOE. Valdrà la pena el sacrifici que ha sotmès al seu partit? Aquesta pregunta se la fan milers de militants i votants socialistes. El temps serà qui digui si ha estat bo o no proposar la Llei d'Amnistia i allò que això representava per als implicats en tot l'entramat del procés.
L'aprovació s'ha produït després d'un mes en què Junts va donar l'estocada als socialistes al Congrés perquè no recolzava la Llei d'Amnistia quan semblava que hi estaven d'acord. Després de les diverses reunions mantingudes per socialistes amb els enviats de Puigdemont que finalment han esgarrapat algunes peticions més que afavoreixen el fugit i al·ludint a l'informe preliminar –com bé diu el seu nom no és el definitiu– de la Comissió de Venècia sobre l'amnistia i el dret europeu i internacional per guardar-se les espatlles el Govern espanyol
El text final pactat per socialistes i Junts modifica els dos delictes que preocupen Carles Puigdemont i que li impedien tornar a Espanya: el terrorisme i la traïció. Els canvis introduïts protegeixen molt bé l'expresident respecte dels casos que s'instrueixen als jutjats: Tsunami i Voloh.
Els socialistes segueixen en aquest paper de suavitzar allò que pugui opinar Europa, que estan preocupats amb la malversació i pels delictes de corrupció que són evidents. Per curar-se en salut, el text definitiu apunta que “no es perdonarà en cap cas l'enriquiment personal”, però no parla de la malversació de diners públics com es va fer en tot el procés. Amb quins diners es van sufragar tot? Algú ho haurà d'explicar - els jutges?-.
Els problemes seguiran: al Senat, amb els partits de l'oposició, els jutges, Europa i sobretot Junts que, davant el segon triomf contra Sánchez, s'ha encoratjat de valent. El partit de Puigdemont explicava als mitjans que, com havia avisat al seu dia, tot s'aprovarà peça a peça, i evidentment que cadascuna tindrà el preu. La següent, els pressupostos. Què demanaran a canvi, el referèndum? Mentre els interlocutors socialistes tiraven a l'aire les campanes dient que la llei serviria per a la “reconciliació” de Catalunya i a Espanya, Turull als baixos dels llimbs declarava que aquesta llei no soluciona el conflicte polític entre Catalunya i l'Estat, perquè segons les seves paraules, “el nostre objectiu d'aconseguir la independència continua tan viva com el mateix 1-0”.
Tot i les paraules de Turull, reconeix el líder postconvergent que la Llei d'Amnistia permetrà que al juny, Puigdemont, Comín i companyia entrin “triomfals” a Catalunya. Com dèiem en un altre article, Puigdemont i Comín -ho confirmava aquest últim aquest dijous- encapçalaran la llista a les eleccions europees. Tot un triomf. ¿Anirà també a la llista la germana de Comín, Betona? Potser no, treu més rendiment amb el negoci que té muntat gràcies als seus canvis ideològics i la logística que presta, cobrant. La pela és la pela, i el procés està sent un negoci molt lucratiu per a uns quants espavilats. Deia el polític argentí Domingo Faustino Sarmiento que “quan els homes honrats se'n van a casa seva, els murris entren a la del govern”.
Amb aquest panorama que té al davant Sánchez, amb el PP que ha declarat la guerra al Govern, els jutges que se senten menyspreats i amb les espases enlaire i els pronunciaments del parlament i la justícia europea, l'ebullició política i social està servida. Perquè la cosa s'animi més, el cas Koldo fa més pressió a l'Executiu. Com pensa el president Sánchez apagar el foc que té a diversos fronts? ¿Qui seran els bombers perquè ell no s'acabi arrufant? Els propers dies s'aniran aportant més elements que puguin ser o no la sortida als problemes que envolten Pedro Sánchez.