Candidats a les eleccions del 12 de maig a Catalunya al debat de TV3

Així ha estat el debat de TV3, amb Illa i Aragonès com a protagonistes

Retrets per la sequera, el finançament, el català i el futur del procés

El debat de TV3 ja s'ha acabat. Salvador Illa (PSC), Pere Aragonès (ERC), Josep Rull (Junts+Puigdemont per Catalunya), en representació de Carles Puigdemont, Ignasi Garriga (Vox), Laia Estrada (CUP), Jéssica Albiach (Comuns Sumar), Carlos Carrizosa (Ciutadans ) i Alejandro Fernández (PP) han acudit als estudis de la televisió pública catalana per exposar les seves propostes per a la propera legislatura.

Salvador Illa i Pere Aragonès s'han situat al centre i han esdevingut els grans protagonistes del debat - gràcies també a l'absència del líder de Junts, Carles Puigdemont.

La trobada ha començat amb Salvador Illa dirigint-se a Pere Aragonès: "D'acord amb la seva experiència, ¿creu que Junts pot aportar estabilitat a la política catalana?", ha preguntat el líder del PSC. L'actual president ha intentat evitar l'envestit assegurant que Junts i el PSC comparteixen "moltes coses", com "bona part de les votacions al Parlament quan es tracta d'impulsar un model desenvolupista propi del segle XXI".

Com si no existissin la resta de candidats, Aragonés ha continuat dirigint-se a Illa, en aquest cas incidint a les Rodalies. El candidat d'ERC ha preguntat a Illa per la gestió que fa el Govern amb Renfe, i Illa ha contestat recordant que l'Executiu de Pedro Sánchez ha augmentat "considerablement" la inversió a Rodalies. De la mateixa manera, Illa ha recordat que hi ha una fórmula acordada en marxa per traspassar Rodalies a la Generalitet, i que això podria contribuir a millorar el servei.

El debat ha continuat amb Ignacio Garriga, de Vox, intentant relacionar la delinqüència amb la immigració. I així ha seguit durant tot el matx.

Per la seva banda, la cupaire Laia Estrada ha intentat acorralar Junts preguntant pel Hard Rock, el polèmic complex d'oci que ha posat fi a la legislatura d'Aragonès. Josep Rull ha donat una resposta molt política, ometent respondre si ho considera oportú o no. Només ha assegurat que un projecte d'aquesta envergadura no pot deixar de banda la sostenibilitat.

osep Rull ha anat a buscar el popular Alejandro Fernández, sabent que el PPC podria aspirar a quedar-se amb alguns votants de dretes que hagin abandonat definitivament la via independentista. Rull ha preguntat a Fernández si el PP demanarà perdó per la "guerra bruta" contra Carles Puigdemont. Fernández, amb certa ironia, ha assegurat que "acatarà" les decisions judicials que poguessin arribar i que mai ha faltat al respecte cap polític "més enllà de la discrepància ideològica".

Fernández ha aprofitat el seu torn per tornar-li la pilota a Junts, preguntant per l'impost de successions i la pujada de la resta de tributs. El candidat del PP ha intentat desacreditar la política econòmica dels de Puigdemont i ha denunciat que han comprat l'agenda de la CUP. Junts, sense gaires sorpreses, ha contestat amb l'habitual 'Madrid ens roba', assegurant que buscaran els recursos per a Catalunya "on són, a Madrid, on els recursos van i no tornen".

Retrets a ERC per la sequera

Després de les preguntes inicials ha començat el bloc de la sequera amb la candidata dels Comuns Sumar, Jéssica Albiach. que ha retret a ERC la seva gestió de la sequera, a més dels pocs avenços en la transformació verda. Albiach creu que el Govern ha abandonat molts projectes clau, i ha denunciat que ERC ha aplicat les restriccions de la sequera als pagesos i la indústria, en comptes de tallar l'aixeta al turisme.

Aragonès ha evitat el cop dels Comuns recordant que aquest mateix dimarts s'ha posat fi a l'emergència per sequera -ho han salvat les pluges-, de manera que les restriccions ja no seran tan dures. "Avui hem fet un pas, els pagesos podran regar tres vegades més", ha sentenciat l'actual president.

El candidat de Vox, Ignacio Garriga, creu que el problema de la sequera és perquè els anteriors Governs de Junts, ERC i PSC "no han fet els deures".

Per la seva banda, el candidat de Ciutadans Carlos Carrizosa ha carregat contra ERC, PSC, Junts, CUP i Comuns per com han gestionat la sequera amb els seus pactes en aquesta legislatura. Creu que tots són responsables, hagin estat al Govern o no. A més, ha retret a Illa no haver tirat endavant "cap projecte que prometessin" després de la sequera del 2008. Als independentistes els ha retret "haver-se ocupat només del procés"

La relació entre Catalunya i Espanya, un altre eix central del debat

Aquest bloc vital per a la política catalana ha estat obert per Carrizosa, que ha alertat que "el procés no s'ha acabat", demanant a Salvador Illa que no cedeixi les exigències d'ERC i Junts. Alhora, el líder de Cs ha recordat que no es pot utilitzar el terme "exiliat" per referir-se a Puigdemont en campanya, ensenyant una resolució de la Junta Electoral que ho prohibeix.

Una de les intervencions més sorprenents d'aquest bloc l'ha protagonitzat el candidat de Junts+, Josep Rull, que en una recració del dia de la marmota ha demanat que Catalunya celebri un nou referèndum, obligant el Govern d'Espanya a acordar-lo. També ha dit que cal utilitzar aquesta "capacitat d'influència" per millorar el finançament per a Catalunya.

En aquest tram del debat també hi ha hagut un xoc a tres entre Fernández, Illa i Aragonès. Tot ha començat amb el líder popular acusant ERC i Junts de voler tornar al procés. "Són processistes i estan fent una estafa política", ha sentenciat. De passada, ha assenyalat Illa assegurant que menteix en dir que mai donarà suport als independentistes.

Aragonès s'ha afanyat a contestar que per al PP l'operació Catalunya sí que ha estat "un negoci de corrupció a punta pala". A més, Illa ha sortit per recordar la trajectòria del PP amb el procés. "Ha instrumentalitzat Catalunya per recollir un grapat de vots a Espanya", ha denunciat el líder del PSC.

Retrets pel català

El bloc sobre la llengua ha començat amb Illa retret a Fernández que el PP s'hagi allunyat dels consensos lingüístics a Catalunya, com feien fins fa poc.

Per la seva banda, el candidat de Junts, Josep Rull, ha convidat el PSC a arribar a “consensos extraordinàriament rellevants” en qüestió de llengua i cultura. Ha retret a Illa que no sigui com els socialistes d'abans, referint-se a Maragall i Montilla, demanant-li que es compleixi la immersió lingüística.

arlos Carrizosa ha denunciat que a Catalunya es persegueixen les persones que no parlen català, explicant que els partits independentistes recorren a "xarxes de delators" per obligar els comerciants o sanitaris a parlar català. A més, creu que Illa és "còmplice" d'aquesta situació on es "vigila si els nens parlen català al pati". El líder de Ciutadans creu que la reculada en l'ús del català és perquè s'ha convertit en una "eina ideològica".

Un nou finançament per a Catalunya

ERC, Junts+ i Comuns han plantejat la necessitat aconseguir un nou sistema de finançament per a Catalunya que permeti gestionar la totalitat dels impostos des de la Generalitat, sota retrets de PP, Cs i Vox, mentre que el PSC ha defensat la seva proposta d'un consorci tributari entre Estat i Catalunya, i la CUP refusa negociar amb Madrid.

Tant el president català i candidat d'ERC, Pere Aragonès, com el número 3 de Junts+, Josep Rull, han reivindicat la força negociadora dels partits independentistes al Congrés per aconseguir un referèndum pactat i, de passada, acordar un nou finançament per a Catalunya .

Albiach també s'ha sumat a demanar un nou marc de finançament perquè creu que el model actual és "injust", mentre que la candidata de la CUP, Laia Estrada, ha exigit focalitzar l'agenda política a Catalunya amb el control directe de serveis i sectors econòmics essencials.

Les peticions d'un nou finançament ha rebut la crítica del candidat del PP, Alejandro Fernández, que ha defensat el model autonòmic i ha acusat els independentistes d'enriquir-se els darrers anys, i del candidat de Cs, Carlos Carrizosa, que ha assegurat que la fi del 'procés' que augura el PSC és un "bullo".

També el candidat de Vox, Ignacio Garriga, ha expressat que el problema de Catalunya són els acords entre socialistes i independentistes, i diu que si la seva formació entra al futur Govern no posarà “la catifa vermella als colpistes”.

Per part seva, el candidat del PSC, Salvador Illa, ha prioritzat el tema del finançament, però ha reiterat la seva proposta de crear un consorci entre Estat i Generalitat, dins del marc estatutari actual.

L´anunci especial de Salvador Illa

Una de les notícies del debat ha estat l'anunci de Salvador Illa, que s'ha compromès a nomenar com a consellera d'Interior l'actual alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet (Barcelona) i portaveu del PSC, Núria Parlón, i com a director general dels Mossos a l'excomissari en cap de la policia catalana Josep Lluís Trapero si presideix el Govern.

Així ho ha anunciat aquest dimarts al debat de TV3 i Catalunya Ràdio, on ha assenyalat que la política de seguretat és molt rellevant i ha lamentat que Catalunya ha registrat "els pitjors índexs" en aquest àmbit.

El candidat socialista ha destacat que Parlón ha estat "excel·lent en polítiques de seguretat" a Santa Coloma de Gramenet, i ha assegurat que aquests nomenaments permetrien revertir la situació actual.