La revolució digital i el treball a Espanya

50 estratègies per al 2050. El treball i la revolució digital a Espanya és una nova publicació de Fundación Telefónica realitzada en col·laboració amb Prospektiker en el marc del Projecte Millenium.   L'objectiu d'aquesta iniciativa és analitzar els efectes que poden tenir els canvis tecnològics associats a la revolució digital a Espanya, prestant especial atenció als que afecten al mercat laboral. L'estudi està centrat en cinc camps: Educació i aprenentatge, Ciència i tecnologia, Empreses i treball, societat i cultura i Govern i polítiques públiques.

L'Educació i aprenentatge es converteix en l'àmbit prioritari d'actuació a Espanya per tendir a l'escenari més positiu en l'horitzó del 2050. L'educació espanyola afronta el desafiament de reinventar-se i adaptar-se als valors canviants de la societat, a l'ús de tecnologies en el aprenentatge, a la formació per a professions avui encara desconegudes, els nous paradigmes educatius i, en general, a un món més complex i global. Els centres escolars incrementaran la seva funció com a xarxes on l'alumnat pugui interactuar amb el professorat de manera que es produeixi un aprenentatge col·laboratiu. Les tendències assenyalen que les competències específiques seran cada vegada més necessàries en les diverses disciplines acadèmiques.

L'informe proposa una sèrie d'estratègies relacionades amb l'educació, entre les que destaquen temes com:

- Generalitzar l'educació digital i integrar les TIC a la docència.

- Incorporar sistemes d'intel·ligència del mercat de treball a les polítiques educatives i d'ocupació.

- Assegurar la flexibilitat del sistema educatiu.

- Reorientació del sistema d'educació d'un enfocament col·lectiu a un individual.

- Dinamitzar el sistema universitari per promoure la modernització de les seves estructures i el reciclatge del seu professorat.

TECNOLOGIES EMERGENTS

En l'àmbit de la Ciència i tecnologia, la millora de l'eficiència en els processos, en les decisions i estratègies s'està convertint en un element central de l'avantatge competitiu, en la mesura que el big data, impulsarà la nostra economia en les pròximes dècades. Les ciutats es convertiran en espais en què la tecnologia digital embeguda, centrada en aplicacions basades en Internet i mòbils amb múltiples funcions, generarà un volum ingent de dades, i l'anàlisi en temps real dels diferents sistemes facilitarà la presa de decisions.

L'Internet de les coses (IOT) permetrà una gestió més sostenible i un abaratiment dels costos, que tindran un impacte beneficiós en la mobilitat, el transport autònom, o en àmbits com el de l'habitatge, la salut, el treball, l'energia i la producció d'aliments. El món assistirà a un increment de la robòtica, la fabricació avançada i la impressió 3D, que transformaran les cadenes de subministrament de totes les indústries.

Molts dels treballs que es desenvolupen actualment a Europa estan relativament poc qualificats i són de caràcter repetitiu, de manera que el major avanç tecnològic implica el risc no només que es perdin aquests llocs de treball, sinó que també es deteriori la qualitat del ocupació en l'economia digital.

L'ús de tecnologies en línia per a crear mercats de treball pot provocar una carrera descendent en salaris i condicions laborals, transferint el risc i la responsabilitat dels empresaris als treballadors.

L'informe planteja una bateria d'estratègies en aquest àmbit de les que podem extreure les següents:

- Desenvolupar una estratègia d'implantació nacional en ciència i tecnologia.

- Promoure les xarxes de realitat estesa i potenciar una cultura de xarxa i d'interconnexió per a la intel·ligència artificial.

- Aposta per la ciberseguretat.

- Potenciar la xarxa Internet of beings (Internet de l'ésser humà).

- Posada en marxa de fons de capital risc que donin suport a la inversió en I+D+i.

EL NOU MÓN LABORAL

En l'apartat d'Empreses i treball, es destaca que l'envelliment poblacional constitueix el principal canvi sociodemogràfic en els països desenvolupats, en els quals s'estima que el 2050 viurà el 80% de la població major de 60 anys. En aquesta projecció, Europa serà la regió més envellida.

Per a l'any 2060, es preveu que a la UE només hi haurà 2 treballadors per cada persona de 65 anys o més. Juntament amb aquests canvis sociodemogràfics, altres fets disruptius podrien modificar de forma inesperada el funcionament del mercat laboral: les transformacions en els entorns laborals, els valors canviants de les persones empleat o la convergència de tecnologies. Molts dels treballs i habilitats buscades avui no existien fa una dècada. De la mateixa manera, nous llocs de treball i habilitats sorgiran en el futur.

La digitalització està reduint la demanda de tasques rutinàries i manuals, alhora que augmenta la de tasques de baixa i alta qualificació i d'habilitats interpersonals i per resoldre problemes.

De les estratègies proposades per l'estudi destaquem:

- Estendre els sistemes de suport a l'autoocupació i l'emprenedoria, fomentant els ecosistemes connectats.

- Replantejar els models de protecció social en esquemes de "flexi-seguretat".

- Impulsar la gestió del coneixement a través de la innogación oberta a les empreses.

- Repensar la responsabilitat social i l'impacte que les empreses generen en la societat i en els seus empleats.

- Impuls a programes integrals de reinserció laboral.

CANVIS DE VALORS

El camp de la Societat i cultura ve caracteritzat per la pèrdua de protagonisme de la família clàssica mare-pare-fill a favor d'altres estructures familiars menys tradicionals (famílies monoparentals, homoparentals, multiculturals, etc.). Les societats seran principalment urbanes. Les ciutats podran arribar a concentrar prop del 70% de la població mundial el 2050.

Aquestes ciutats serien al seu torn fidel reflex de la creixent desigualtat i l'increment de la bretxa entre rics i pobres, que podria agreujar-se en les pròximes dècades. Entre els riscos probables, trobem una expansió no igualitària, que podria dividir el món entre els que tenen accés a la tecnologia digital i els que no, i que s'engrandiria la bretxa amb les generacions que no compten amb habilitats o soltesa suficients per adoptar l'economia col·laborativa en un ecosistema en línia.

De les estratègies proposades en aquest terreny destaquen:

- Redefinir els valors ètics de les organitzacions i les persones.

- Gestió d'una societat més multicultural.

- Desenvolupar competències digitals a nivell general i competències analítiques clau.

- Protagonisme del smart citizen.

- Potenciar les indústries creatives en el marc de la cultura digital.

UN NOU CONTRACTE SOCIAL

L'últim epígraf tractat per l'informe és Govern i polítiques públiques. Es perfila un món més global i més local, on es plantegen qüestions com la sostenibilitat dels actuals sistemes de benestar, la reducció de la força laboral, la necessitat de reformes estructurals per assignació d'inversions i estalvis, i la vulnerabilitat de l'economia europea dins el mercat global.

La governança nacional cada vegada és més dependent de les decisions que es prenen a l'exterior. Un món global interdependent amb diversos actors que tenen interessos transnacionals i intersectorials, així com el sorgiment d'una consciència global i un nou contracte social per a la ciutadania, estan canviant el procés de presa de decisions i augmentant la necessitat d'una cultura que anticipi l'elaboració de polítiques.

Entre les estratègies suggerides en aquest apartat es poden destacar:

- Convertir l'estratègia nacional sobre tecnologia en una política d'Estat, al marge del debat partidista.

- Potenciar el paper públic per a l'impuls de l'avanç tecnològic.

- Nous mecanismes de participació ciutadana que impulsin la implicació progressiva en els processos de presa de decisions, més enllà del vot.

- Governança basada en el govern obert, la transparència i la rendició de comptes.