El drama de la immigració és la gran vergonya d'Europa

No és nou que la gent vulgui canviar de país, fins i tot de continent per millorar les seves condicions professionals o personals. La necessitat, l'aventura formen part d'aquestes decisions. Una altra cosa ben diferent són els centenars de persones que arriben en pasteres a Espanya, Itàlia- ara molta menys pel govern actual- i Grècia, fugint de les guerres o de la misèria dels seus respectius països. No és una opció voluntària, és la pura necessitat que els empenyen a això, en unes condicions inhumanes.

D'aquestes situacions s'aprofiten els desaprensius que fan negoci amb les desgràcies d'aquestes persones que per a ells només són mercaderies que li produeixen grans beneficis. Tenen les mans tacades de sang, no els importa. Les renten amb productes cars pagats amb els diners "robats" als centenars d'immigrants. És la crua realitat d'aquestes persones que es juguen les seves vides, molts la perden en el trajecte cap al que ells consideren la terra promesa que és per a ells Europa. Un continent de dues velocitats. Potser tres?

Espanya és la frontera del sud d'Europa, l'entrada de moltes de les persones que arriben en pasteres, o són transportades per vaixells d'ONG, o són rescatades al mar per altres mitjans.

El problema no és d'Espanya, és un problema d'Europa, al qual ha de fer front. ¿Que passaria si Espanya mirés a una altra banda i deixessin passar a tots els que arriben? La majoria d'ells, no volen quedar-se a Espanya, pretenen arribar a altres països com Alemanya, França, Suècia, Suïssa, Gran Bretanya, etc., on els han explicat que hi ha més oportunitats de feina i es viu millor.

La situació s'ha tornat insostenible, perquè les institucions europees no tenen una política clara sobre aquest tema tan important. Parlem de persones, no de mercaderies, de nombres, de negocis.

No és un tema nou, sinó que ve de lluny. Per què en tants anys s'ha fet tan poc? És que la vida d'aquestes persones val menys que les dels europeus? Sembla que és així. La societat no pot seguir permetent que la situació continuï. El mateix que es no es pot consentir que es faci política bruta amb aquest tema. No és ètic, és immoral.

Per què arriben ara més persones a Espanya, per la frontera marroquina? Senzillament, perquè el país veí vol més diners d'Europa per controlar la immigració. L'any passat, va rebre 40 milions d'euros. La xifra els sembla insuficient. Per això, en l'actualitat, les autoritats marroquines són més "permissives" amb el pas de les persones. Quan arribi el mannà econòmic que li han promès, Rabat canviarà d'opinió i de nou es produirà un major control, segur.

La reunió del president del Govern central Pedro Sánchez amb la cancellera alemanya, Angela Merkel, per parlar del problema de la immigració, és significativa, no sabem si per bé o per mal. Ho veurem en poc temps. Coneixedora ara de l'autèntica realitat i del drama humà que estan vivint els immigrants, seran capaços de portar el tema a la Comissió Europea i plantejar diferents solucions que mitiguin el drama humà? Caldrà ser optimistes i pensar que això pugui succeir.

Ningú pot quedar impassible sobre el drama humà que estan vivint centenars de milers de persones. En la gran vergonya d'Europa.