Arriben els cobots, els robots col·laboratius

Si acudim a Wikipedia , vam descobrir que un cobot o co-robot (de collaborative robot) és un robot creat per interactuar físicament amb humans en un entorn col·laboratiu de treball. A diferència dels robots industrials als quals estem acostumats, el cobot no opera de forma autònoma, sinó que utilitza la intel·ligència artificial per interactuar amb l'ésser humà.

Aquests sistemes intel·ligents incorporen sensors, càmeres, rastrejadors i controls, que permeten la seva relació amb l'entorn i la seva adequació a les tasques de l'activitat industrial. La tesi que defensen els entusiastes d'aquestes màquines és que relleven els treballadors humans de realitzar les tasques més monòtones i avorrides, permetent exercir treballs més creatius i reconfortants. En teoria sona bé, però no estarem assistint a una destrucció massiva d'ocupació?

Un dels principals reptes a l'hora d'incorporar cobots al medi fabril és articular de manera òptima les relacions entre màquines i humans. Com apunta Marc Vidal , al treballador humà li produeix certa desconfiança el seu company cibernètic en no conèixer la seva veritable intel·ligència. Algun intent per "humanitzar" l'aspecte físic del cobot ha tingut efectes contraris al buscat.

L'empresa Rethink Robotics , pionera en aquest camp, va col·locar ulls en les pantalles de display de les seves autòmats, dotant-los d'unes expressions seudohumanes, que variaven segons hagués problemes amb les tasques a realitzar. Segons Marc Vidal això va augmentar la desconfiança dels humans en associar les expressions amb somriures falses.

Rethink té dos models de cobots anomenats Baxter i Sawyer que estan entrenats per treballar en entorns "no estructurats" el que implica que coneixen la seva posició en relació amb altres objectes i actuar en conseqüència quan les coses es mouen de lloc, a diferència dels robots industrials convencionals. Per exemple, si volem que un robot dipositi objectes en una cinta transportadora hem d'assegurar que aquests estiguin degudament ordenats perquè pugui fer-ho; Baxter i Sawyer només necessiten saber el que s'espera d'ells i ja s'encarreguen de buscar els objectes per agafar-los i posar-los sobre la cinta.

Presenten una gran capacitat d'interacció amb l'entorn. En l'exemple anterior, suposem que la cinta transportadora s'atura i que hi ha un objecte sobre ella. El cobot esperarà fins que torni a posar-se en marxa per seguir dipositant objectes.

Igualment, quan han de ser reprogramats per realitzar una tasca diferent el procés porta minuts i no hores, com en el cas de robots convencionals. En general, són més fàcils de programar i de configurar i són més flexibles i segurs.

Un altre punt important és que són relativament barats i per això accessibles per a empreses de menor grandària. Una unitat de producció cobot ronda actualment els 25.000 euros, però podria baixar dels 15.000 per al 2020.

La flexibilitat que permet el cobot s'ajusta a la perfecció als mètodes de producció "just-in-time", que sotmeten la fabricació a les necessitats de la demanda en cada moment minimitzant el cost d'emmagatzematge d'estocs. Aquestes màquines estan dissenyades per rebre i compartir informació en temps real amb altres sistemes com els sistemes d'execució de la fabricació MES (Manufacturing Execution System) o els sistemes de gestió de magatzems WMS (Warehouse Management System).

D'acord amb Jim Lawton de l'empresa Rethink Robotics, esmentada anteriorment, els dos principals obstacles als quals s'enfronta el desenvolupament i l'evolució dels cobots són:

-La destresa manual d'aquestes màquines encara és insuficient per a realitzar determinades tasques de precisió, com poden ser desembalar o enfilar una agulla.

-La intel·ligència artificial que els alimenta està basada en algoritmes que no poden interpretar contextos molt amplis. Utilitza el següent exemple: a un cobot se li pot entrenar perquè reconegui gossos i ho farà prou bé, però si li mostrem la foto d'una família jugant amb un gos, no sabrà identificar el context més enllà de la figura del can.

La pregunta que ens ve de nou al cap és si tot aquest procés d'automatització productiva no destrueix ocupació. Hi ha qui afirma que no només no prenen llocs de treball sinó que impulsen la creació d'altres nous.

Preston Summers escriu en un article publicat per Cobots Guide que entre 2010 i 2016 van ser incorporats 135.000 robots industrials en la indústria automobilística nord-americana, però que durant el mateix període el sector va crear 230.000 llocs de treball nous.

Algunes empreses, com l'energètica Waison Group que en els set mesos següents d'introduir cobots en els seus processos productius per treballar mà a mà amb els seus empleats la productivitat del treball va augmentar un 45% i els costos operatius i les taxes de productes defectuosos van descendir respectivament un 25% i un 50%. Aquesta companyia està destinanda a treballadors que estaven en la línia d'acoblament a posicions de major valor afegit.

Una cosa semblant passa a l'empresa suïssa de fabricació de piques de cuina Franke Küchentechnik AG, la incorporació a la línia de muntatge de cobots model Universal Robots UR5 ha augmentat la precisió amb la qual es realitza el pegat de les peces que acompanyen les piles de alumini. En aquest cas, també els operaris desplaçats per les màquines han estat destinats a llocs de treball basats en tasques menys monòtones i repetitives.