Quins treballadors són més vulnerables davant la revolució digital?

L'Observatori de BBVA Research va publicar al març el treball Com de vulnerable és l'ocupació a Espanya a la revolució digital? , Que, signat per Rafael Doménech, Juan Ramón García, Miriam Montañez i Alejandro Neut, pretén identificar quins tipus de treballadors veuen més amenaçats els seus llocs de treball pel canvi tecnològic al nostre país.

Dins de l'anàlisi actual en el marc internacional existeixen dues visions radicalment diferents. La més negativa defensa que la revolució digital que experimentem en l'actualitat és molt més profunda que les revolucions industrials del passat i que acabarà amb un volum important de llocs de treball, sense crear-ne de nous i condemnant a les masses d'aturats a la marginació ia l'exclusió social. Però també hi ha els que pregonen que els efectes de la transformació crearan més llocs de treball en nous sectors d'activitat dels que destrueixen, generant creixement econòmic i benestar.

Evidentment, el nostre país no es queda al marge del procés de transformació digital i l'informe de BBVA Research ha volgut conèixer quin tipus de treballadors espanyols es veuran més afectats per la irrupció de la tecnologia. Tot i que la primera tasca consisteix a avaluar el volum de risc, és a dir, quin percentatge de l'ocupació es troba en l'actualitat en risc elevat d'automatització.

Per determinar la xifra, els autors han utilitzat l'estudi ja clàssic de Carl Benedikt Frey i Michael Osborne The Future of Employment: How susceptible are jobs to computerisation? juntament amb microdades de la mostra anual de l'Enquesta de Població Activa (EPA) entre 2011 i 2016. El resultat és que més de la tercera part dels treballadors actuals presenten una alta probabilitat de ser substituïts per una màquina, en concret, el 36 %. ¿Això és molt o poc? Tot i que és una xifra bastant inferior a la d'Alemanya, on gairebé el 60% dels llocs de treball són automatitzables, no deixa de ser preocupant.

El següent pas de l'estudi consisteix a determinar les característiques dels ocupats més en risc. Per a això, s'han tingut en compte nombroses variables, des de l'edat i el sexe fins al nivell de formació o el sector d'activitat. D'aquesta manera sorgeix el següent retrat.

Atenent a l'edat, el risc d'automatització és comparativament més gran per a joves que per als majors de 33 anys. En canvi, no s'aprecien diferències entre els dos sexes.

El nivell formatiu del treballador és també un condicionant de la vulnerabilitat laboral, estant més exposats aquells amb menor nivell educatiu, atès que com més formats més capacitat tenen els ocupats de realitzar tasques que les màquines no poden fer.

D'altra banda, els treballadors assalariats presenten més risc que aquells que treballen per compte propi. Dins dels assalariats, els del sector privat són bastant més vulnerables al canvi tecnològic que els del públic.

Atenent al tipus d'ocupació, tenen més possibilitats de ser substituïts per la tecnologia els que desenvolupen tasques d'instal·lació i manteniment, d'administració, del sector primari, i dels serveis, en general. A l'extrem oposat, es mostren difícilment substituïbles aquells que treballen en temes d'educació, legislació, art i serveis audiovisuals, així com els d'activitats sanitàries, financeres i científiques i d'investigació.

Analitzant els sectors d'activitat econòmica, l'ocupació del sector primari, l'hostaleria, la indústria manufacturera i les activitats de la llar és el més fàcil de ser desplaçat, mentre que el de l'educació, les activitats professionals, científiques i tècniques i les del sector de les tecnologies de la informació i les comunicacions es percep com més sòlid.

La posició jeràrquica a l'empresa o organització també presenta diferents nivells de risc d'automatització, sent aquest molt baix per a directors de grans i mitjanes empreses i molt elevat per a empleats sense treballadors a càrrec.

La capacitat d'adaptació a noves formes de treballar sembla condicionar la supervivència del treballador, ja que es veuen més amenaçats aquells que no teletreballen i molt menys els que ho fan més de la meitat dels dies.

Finalment, els treballadors de les comunitats autònomes amb més probabilitat de ser reemplaçats per tecnologia són els de Múrcia, Canàries i Balears, mentre que els de la Comunitat Autònoma de Madrid són els que menys.

Basant-nos en aquests resultats, podem enumerar els principals factors que determinen la probabilitat d'automatització:

- La posició jeràrquica a l'empresa: a més responsabilitat, menys risc.

- El nivell formatiu: els més forçats són més difícils de substituir per tecnologia.

- El sector d'activitat: els més segurs són la sanitat, l'educació i els serveis socials.

- L'adopció de noves formes de treball, com el teletreball, contribueix a reduir la vulnerabilitat a l'automatització.

La resta de les variables contemplades, com l'edat o el temps de permanència en l'empresa, no tenen tant pes específic com a determinants.

L'estudi finalitza amb tres propostes per atenuar les repercussions negatives del progrés tecnològic sobre l'ocupació present i futur:

- Invertir més i millor en capital humà perquè la població adquireixi coneixements fonamentalment, en àrees STEM- i habilitats cognitives i no cognitives complementaris al progrés tecnològic.

- Reformar el mercat de treball llevant barreres a la inversió empresarial i la contractació i introduint mesures que optimitzin el seu funcionament.

- Dissenyar mecanismes que compensin als damnificats per la revolució digital, és a dir, aplicar mesures redistributives que evitin l'exclusió social d'amplis sectors de població.