Pablo Iglesias se salta els seus militants

El pressupost del govern de Pedro Sánchez li està servint a Pablo Iglesias d'excusa perfecta per aixecar el cap, políticament parlant. Vol demostrar que ell és un gran home de govern, sense govern, que és capaç de reunir-se amb els polítics, amb el PNB i amb qui faci falta per tirar-li un cable al govern socialista, encara que aquest ho desautoritzi públicament. Iglesias no es rendeix, és el seu moment de glòria i no ho vol desaprofitar. És tota una campanya de de màrqueting gratuïta per rentar la seva imatge i treure pit davant de dels seus militants, votants i públic en general. És el canvi d'estratègia de l'home de la cua.

Pablo Iglesias, que no fa tant de temps va patir la garrotada de la compra d'un habitatge més pròpia dels "capitalistes" tant havia criticat, i no d'un líder sorgit del 15M. Aquest succés va estar a punt de costar-li la seva carrera política. La moció de censura i el seu suport al candidat Sánchez li ha suposat una bona bombona d'oxigen. Li està traient rèdit de valent, això almenys creu ell. No obstant això s'oblida d'unes quantes coses que no està tenint en compte i que no és precisament peccata minuta.

Per molt que Iglesias tregui pit del seu partit, Podemos, de debò té partit? A Andalusia, no controla la plaça. Allà la que mana és Teresa Rodriguez i es fa el que ella vol. A Catalunya, amb l'espantà de Domènech i l'elecció del nou líder, li va sortir el tret per la culata, en no ser triat la persona que ell havia proposat, sinó l'oposició. A Galícia, Carolina Bescansa vol liderar Podemos i és molt possible que ho aconsegueixi. La secretària d'organització està mig morta. Echenique, més que organitzar, desorganitza. Ho té tot mànega per espatlles. No serveix res més que per donar ordres. No té empatia amb la seva gent. No sap manar i molt menys organitzar. La seva estratègia és com la de Cañita Brava.

A tot això cal afegir també el malestar que s'ha generat dins de la militància, per l'actitud de Pablo Iglesias que va per lliure. Ells s'assabenten pels mitjans de comunicació del que fa o diu el seu líder. No consulta les bases les decisions tan importants que està prenent.

Podemos és un partit, això diu els seus estatuts, i així ho han venut, que consulta a les bases les decisions. Per què no ho estan complint? La resposta la té el propi Iglesias, són els nous temps de Podemos...

Després hi ha si als votants de Podemos els sembla bé tots els actes propagandistes que el líder de la formació estatge està realitzant: entrevista amb Junqueras a la presó, conversa telefònica amb Puigdemont, i més que probable entrevista a persona a Brussel·les, xerrada amb el lehendakari Iñigo Urkullu perquè aprovin els pressupostos, i de pas parlar d'altres temes. Està fent de president a l'ombra, o d'emissari per designació pròpia? En una tourné publicitària.

El govern ha negat que Iglesias vagi a aquestes entrevistes, reunions o com se li vulgui dir, com a representant del govern, però el líder podemita ha posat la directa i segueix el seu propi llibre de rutes que no és un altre que obtenir un benefici propi. Es creu el gran líder, elegit per aconseguir l'impossible, però quan no arribi el promès afegirà que almenys ho ha intentat. "Qui només viu per a si, està mort per als altres", deia l'escriptor romà Publio Siro, ja fa molts segles i encara segueix vigent aquesta afirmació, hi ha coses que ni els segles canvien.

PRESSUPOSTOS

El govern de Pedro Sánchez, en el tema dels pressupostos i alguns més ho està fent rematadament malament, no es pot deixar menjar el terreny.

No té una estratègia política ni de comunicació que percebi la ciutadania i el dolent de l'assumpte és que no s'adonen del que està passant.

El PSOE sembla que està letàrgic o amb les mans lligades pel seu líder. Això és bo? Més aviat no.

Amb aquest panorama, al president del govern només li queden dues sortides: pròrroga de pressupost o convocatòria d'eleccions.