Finalment, Ferran Mascarell no ha aconseguit, com s'esperava, ser cap de llista del partit de Puigdemont a l'alcaldia de Barcelona. Somni que no es complirà si no es produeix un miracle, que ara són escassos davant de tanta demanda. Els dirigents del PDeCAT s'han oposat als capricis del fugit a Brussel·les. Tota una operació d'enginyeria política frustrada per Mascarell, però com deia Joe Rígoli "jo segueixo", i Mascarell comparteix aquesta afirmació que va fer el famós actor i còmic argentí.
L'encara delegat del Govern a Madrid diu que des de la seva marxa del PSC, el 2010, no ha "militat" en cap partit polític. No cal tenir carnet per pertànyer via càrrecs i plantejaments ideològics a un partit, la llista dels independentistes que treballen per a una ideologia és molt extensa... Va per lliure, diu ara... Vol confeccionar una llista transversal ideològica i lliure de "lligam". Qui corre amb les despeses de la campanya lliure i transversal? Pretenen demostrar el gran ganxo electoral que representa la seva marca. De què està parlant ?, es pregunten els que el coneixen en la seva intensa trajectòria política, que són uns quants.
Una llista de ciutat vol el candidat "independent" per saltar a la batalla amb altres dos exsocialistes; Maragall a les files d'ERC, i Valls, també en una llista de Barcelona, propiciada per Ciutadans. Si això finalment succeeix, al costat de Collboni, quatre sociates de sensibilitats diferents lluitaran per fer-se amb l'alcaldia de Barcelona, en un moment de convulsió política i crisi d'identitat de la capital de Catalunya. Tot un repte per als candidats sociates reconvertits.
Moltes llistes, poc consens, guerra soterrada i al final, quina candidatura és la legítima representant de l'independentisme català amb permís d'ERC, que tenen clar que va sola? Al llarg dels dies les coses s'aniran aclarint, o potser no.
El candidat Mascarell no sol tirar-se a la piscina sense abans comprovar si aquesta té aigua. És un expert nedador en piscines i aigües turbulentes, encara que alguns em comenten que també pot ser un fanal per veure si algú pica del seu ham de corredor de mitja marató que no sol mirar als costats quan passa al costat d'algun corredor al que li ha entrat un defalliment. El temps és ara més important que mai tenint en compte la seva edat. "La política no és assumpte propi ni de filòsofs ni de moralistes, la política és l'art de treure d'una situació determinada el millor partit possible", deia Maurice Barrès.
Escriu el teu comentari