Els nois d'Arran campen al seu aire sense límits. Per què?

Diu el refrany que "A riu regirat, guanys de pescadors". Això deuen pensar uns quants interessats no només en mantenir el conflicte a Catalunya, sinó en que, progressivament, vagi augmentant. "Qui juga amb foc, al final acaba cremant-se", es diu també. Podríem utilitzar molts altres refranys populars per explicar la situació que s'està vivint des de fa ja massa temps, amb els consegüents costos de fractura social, econòmics i d'imatge internacional. Però això sembla no preocupar-los als que tenen la paella pel mànec.

Els nois d'Arran, una de les branques violentes de la CUP, porten una temporadeta d'activitat intensa de creació "cultural", pintant seus de partits polítics, ara més fixats en els locals dels socialistes catalans, majoritàriament del Baix Llobregat. Les pintades de marres diuen "el 21-D tombem el règim" i "qui sembra la misèria, recull la ràbia". Tota una afirmació producte del màrqueting d'una colla de joves que quan eren petits pensaven que la llet i els iogurts sortien directament de la nevera i no costaven diners. Misèria han patit ells? És un insult a totes aquestes generacions passades que les han passat de tots els colors de veritat, que no tenien nevera i si alguns l'havien comprat a "còmodes" terminis estaven gairebé buides.

"Qui sembra l'odi, només recull divisió i enfrontament", també es diu.

Els joves de la CUP versus Arran en els seus actes "artístics" porten les cares tapades, no perquè siguin els dolents de la pel·lícula, o els lladres que van a robar en alguna joieria de luxe, o perquè tenen acne juvenil, sinó perquè tenen por a actuar a cara destapada i a assumir les responsabilitats dels seus actes. A casa es viu millor, són uns coratjosos de nas. Són tan valents perquè se senten immunes, protegits d'uns quants polítics amb comandament i sense sentit de la responsabilitat que precisament pel seu càrrec haurien de tenir.

El preocupant de l'assumpte és que els cadells se'ls han escapat de les mans als inductors que pensaven que se'ls podia controlar com titelles, quin gran error, ara ells volen sols i ningú pot controlar-los en aquesta carrera cap a la destrucció que han iniciat. És el preu que es paga quan es juga amb aquest tipus de persones. El dolent de la situació és que els afectats per les activitats d'Arran res tenen a veure, com sol passar gairebé sempre. Fins quan es van a permetre actuar lliurement als violents, amb cara tapada? O es posa límit o això acabarà com el rosari de l'Aurora, no la crema de les nostres àvies.