Humans depredadors

Més enllà del XXV aniversari del sorgiment de l'EZLN, les manifestacions virulentes d'immigrants centreamericans en contra del secretari d'hisenda mexicà a la ciutat de Tijuana i la meva convicció del patrocini de tot moviment massiu inclosos els armilles grogues -que en realitat són verd fosforescent- de França, el que sí és preocupant són els milions de tones de deixalles que l'ésser humà llança al planeta cada dia.

L'any passat va moure a un nombre rellevant de persones l'illa de plàstics de tota mena que flota a la meitat de l'oceà pacífic; immediatament joves emprenedors, van començar a proposar solucions, algunes empreses van manifestar estar disposades a donar recursos per, si més no, minorar el problema i així com va sorgir, la preocupació es va anar apagant conforme va quedar enrere la celebració dels mars.

Cadascú -en alguns països desenvolupats i certes colònies de la ciutat de Mèxic- hem après a separar; part dels nostres residus del jardí dels ocupem per composta i fins gastem recursos per dur a centres de reciclatge, paper, ampolles o deixalles electrònics.

Per què llavors Mèxic ocupa el novè lloc en generació d'escombraries? Què fan Xina, Estats Units i l'Índia, per deixar de ser els tres països que més brutícia tiren al medi ambient?

Un dels problemes amb les deixalles que contaminen el medi ambient -a més del mateix sistema capitalista que indueix el consum sense límits- és l'absència d'estadística veraç [1]. Organismes de l'ONU tenen unes dades, el Banc Mundial va publicar altres i les ONG ens donen uns comptes veritablement de terror. Són 10 tones d'escombraries les generades pels immigrants a la ciutat de Tijuana en només unes setmanes d'haver arribat? A no ser que tingui un sistema fiable de comprovació, és difícil saber-ho, perquè a més dels cúmuls de gots i plats remenats amb restes de menjar, mantes -algunes noves- cases de campanya, sabates i roba, només qui rep les escombraries està en possibilitat de aquesta mesura és menor si es compra i més gran si es cobra el seu maneig en termes de contracte o de pressupost públic. El fet és que a més d'en la memòria dels septuagenaris o majors s'ha esborrat la imatge de vaixelles, llençols i mantes que es rentaven amb cura i es presumien els anys que havien durat; avui la consigna és: utilitzeu-i tírelos, per la qual cosa els immigrants centreamericans han demostrat ser magnífics alumnes de tal ensenyament. Per què tenir cura d'una peça hivernal -pantalons, suèter, cobija- o una casa de campanya, si més endavant els regalaran una altra? De què viuen els "Alan" i en general líders dels més de sis mil persones que van recórrer el nostre territori i es van negar a deixar el destruït esportiu Benito Juárez? Qui cobrarà a aquests "líders" interessats, els traumes i les morts infantils?

Però no cal anar a Tijuana, ni a les canyades de l'Índia per saber el que és el malbaratament i les despulles, a la cantonada de Miquel Ángel de Quevedo i divisió del nord, una dona en situació de carrer -en els meus temps juvenils se'ls deia vagabunds- doblava i revisava mantes, estovalles, llençols, sabates, roba. Ficava alguna cosa a la motxilla i l'endemà tornava, per seguir amb el seu treball de pepena enmig del camellón, on el munt que altres van tirar havia crescut.

Per què serveixen els reglaments de cultura cívica, si ningú pateix una sola conseqüència per tirar les seves escombraries al carrer?

Recordo quan menys dues crisis mundials de les escombraries, una d'elles a Itàlia. Des gairebé dos dècada enrere es va iniciar a Nàpols, on ara i adés són muntanyes d'escombraries les que ofeguen els seus habitants; l'altra al Líban, la població -menys de 400 persones- va sortir a protestar després que una tempesta va omplir els seus carrers de les escombraries [2] que el govern simplement acumulava a l'aire lliure.

El problema s'agreuja atès que cada dia són menys els productes biodegradables i per tant menor també el percentatge de reciclatge. L'índia per exemple no arriba al 15% mentre que a Mèxic tot just és el 5%. Alemanya o Suïssa presumeixen d'haver aconseguit el model residu zero; però, si bé és cert que la primera recicla el 65% de les seves escombraries, és un dels països que més contamina, ja que només el 33% de la seva energia -molta de la qual fa servir per reciclar-és neta.

Algunes empreses, estan seguint el model noruec -que era el que fèiem servir els vellets d'avui en la nostra joventut- la de tornar alguna cosa del cost del refresc si Vostè torna l'envàs, com una forma de disminuir la contaminació de plàstics, però igual així són poc més de dos bilions de tones [3] les que ens posen malalts a l'any.

Així que ens ofegarem en les nostres pròpies escombraries a menys que hi hagi un canvi no solament en la generació i el maneig d'aquesta, sinó sobretot en la mentalitat de la gent.

Res no pot créixer per sempre i el creixement de l'economia de consum i els seus conseqüents desfets està arribant o ja va passar el límit que pot suportar el planeta.

Així com aquella pel·lícula de les galetes verdes, la del Waste Land, inspirada en la vida dels pepenadores d'un abocador de Sao Paulo, Brasil, hem de donar gràcies per l'existència de persones com aquesta dona de mitjana edat en situació de carrer, que ajuda a reciclar, roba que gent irresponsable simplement llença perquè té el desig d'estrenar una cosa nova, sense calcular quant mal fa al medi ambient el seu actuar i, per descomptat, alçar la veu per exigir polítiques públiques que abordin aquest problema de manera integral.

[1] L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), assenyala que són deu mil milions de tones anuals d'escombraries al món.

[2] de Les deixalles van arribar a la platja de Zouk Mosbeh, al districte de Kaserwan a 16 quilòmetres al nord de Beirut.

[3] L'informe de What a waste del Banc Mundial estima que es tirarà anualment a partir de l'any 2025, o els gairebé 16 milions que segons el reporti de la Comissió Europea, en considerar les escombraries industrial i minera que representa més del 90 % de les escombraries generades. Veure Huffingtonpost del 2016.09.07.