Blockchain en defensa dels músics: més transparència en la propietat intel·lectual

Les tecnologies digitals i Internet han trastocat per complet la indústria tradicional de la música. El model basat en un creador que grava la seva música amb una productora que al seu torn ven i distribueix la música a través de suports físics ha passat a la història. Avui la producció musical es distribueix i consumeix a través de múltiples suports i canals, les relacions entre l'artista i el seu públic han canviat, i el paper de nombrosos agents intermediaris del sector ha canviat o directament ha desaparegut.

La velocitat a la qual es difon el contingut a través d'Internet, les noves formes de finançar i vendre, com el crowdfunding, o l'aparició de plataformes de comercialització i difusió de la música en línia, com Spotify o iTunes, fragmenten extremadament i afegeixen complexitat a la forma en què l'autor, o l'amo dels drets d'una determinada obra, reben la compensació pel seu treball.

Aquests ingressos són la suma de nombrosos micropagaments que es generen al llarg i ample de les xarxes i que resulta molt difícil seguir en temps real. A més, sovint corresponen a diferents agents de la cadena de valor que intervenen en la producció musical, com lletristes, músics, editors, discogràfiques, etc; el pagament per una cançó a Internet pot generar petitíssimes quantitats de diners per a nombrosos destinataris.

L'informe de Rethink Music Transparència i flux de diners en la indústria música identifica els diferents models de distribució de la música a la xarxa:

- Descàrrega de còpies. El consumidor compra la llicència per obtenir la seva còpia de la cançó i la guarda en un ordinador o un altre dispositiu. Un exemple d'aquest model és la botiga de música d'iTunes.

- Models Interactius Pagats o demanda. En aquest cas el consumidor crea una còpia en el seu dispositiu de la música triada que existirà mentre sigui un subscriptor de pagament. És el model del servei de subscripció Premium de Spotify.

- Models finançats per la publicitat. El consumidor pot escoltar música a canvi de veure o escoltar anuncis. Exemples d'aquest model són el servei gratuït de Spotify amb publicitat, o YouTube.

- Models basats en publicitat o subscripcions en els quals la música és subministrada en base al gènere o recomanacions programades. A aquests serveis se'ls denomina habitualment "no interactius" perquè l'usuari no té control de com escoltarà les cançons. Un exemple d'aquest servei de streaming és Pandora.

Ara mateix resulta força complicat disposar d'informació en temps real de les transaccions de cançons proposades en aquest tipus de plataformes i dels drets de pagament generats. No hi ha una transparència al respecte i les dades arribaran temps després en informes als mànagers dels artistes o als gestors dels drets. La informació està massa escampada.

No obstant això, hi ha qui veu una forma de salvar aquest problema a través de la tecnologia blockchain i les denominades moneda digital per administrar i rastrejar els pagaments en línia a través de la cadena de valor directament dels fans cap als creadors de la música.

Al capdavall, blockchain és com un sistema de bases de dades descentralitzat que manté permanentment actualitzada la informació que conté registrant automàticament cada canvi que fan els usuaris. Es tracta d'un megaregistre del qual ningú té un control centralitzat.

En el món de la música en línia, blockchain podria implicar que cada cançó o pista de so porta inserida un tros de codi de manera que qualsevol que descarregui aquest tema està generant un pagament que s'envia automàticament a tothom que tingui dret a això: compositor , lletrista, productor, intèrpret... Cada pagament que es genera per un treball concret implica la seva especejament i repartiment segons els termes legals establerts.

Es tracta de disposar d'una moneda digital basada en blockchain que garanteixi totes les transaccions monetàries que es produeixen en el sector. Aquest model eliminaria el paper dels intermediaris en la gestió dels drets d'autor, com els segells discogràfics o els productors, i asseguraria que no es perd diners pel camí i que tothom cobra el que deu.

Ja fa temps Xataka es feia ressò de la compra d'Spotify d'una empresa de tecnologia blockchain. Es tracta de Mediachain Labs i sembla que la seva missió consistirà en assegurar que la plataforma de streaming sueca pot identificar correctament als amos dels drets de la música que distribueix i abonar-los en conseqüència, una cosa que segons els seus responsables en el moment actual és extremadament difícil.

En 2016 Spotify va haver d'abonar 30 milions de dòlars per royalties impagats, després de ser denunciada per la National Music Publishers Association (NMPA) i va al·legar en defensa seva que sovint no sap a qui ha de pagar per aquests conceptes.

Mediachain  descriu el seu producte com una biblioteca oberta i universal de mitjans. El sistema crea un sol espai lògic en el qual múltiples participants poden publicar i accedir a les dades sense un punt central de control, és a dir, de forma completament descentralitzada.

En el camp dels drets sobre la música, el 2011 es va posar en marxa la iniciativa Global Repertoire Database per centralitzar en una sola base de dades les dades de propietat intel·lectual, però el projecte va fer aigües en 2014 per la resistència de les organitzacions a cedir la seva informació a un agent controlador. Mediachain pretén complir la mateixa funció, identificar l'autoria de la música, però sense obligar a ningú a cedir les seves dades a altres institucions.

La clau està en fer interoperables les dades propietat de diferents organitzacions perquè puguin ser compartits, en els seus formats originals, sense haver de cedir-los ni convertir-los, mitjançant un identificador comú que s'assigni a cada cançó.

Serà blockchain el principi d'un nou ordre en el complex i remenat sector de la música digital? El temps ho dirà.