El cinquè aniversari de Podemos se li ha ennuegat a Pablo Iglesias

Aquest dijous es complia el cinquè aniversari de la creació de Podemos, el partit dels cinc amics de l'ànima que va sorgir del moviment del 15M que irrompia en la política espanyola amb força, amb aires de canvi i es carregava el bipartidisme.

Aquest aniversari l'ha celebrat Iñigo Errejón anunciant la creació d'un nou partit, aliança amb Carmena, i prescindeix de la marca Podemos per concórrer a les eleccions a la Comunitat de Madrid. Es tracta d'una situació que no ha agradat gens ni mica al líder Iglesias. La jugada que al seu dia li va fer Pablo Iglesias se l'acaba de tornar, mai es van arribar a tancar les diferències entre tots dos. Errejón hi haurà pensant que "on les donen les prenen". Aquesta decisió li ha fet un descosit immens al seu fins ara partit de l'ànima. Mentrestant, Iglesias&Montero s'han quedat mirant al jardí del seu casoplón i contemplant els peixos de colors del seu estany que tant els agrada.

El quid de la qüestió és que no es pot predicar una cosa i fer la contrària. El partit sorgit de baix a dalt fa temps que va donar la volta a la piràmide invertida: la cúpula és la que ordena i mana. És la fidel imatge que en el seu dia definia Alfonso Guerra: "Qui es mou no surt a la foto".

Errejón només va fer un moviment i el van treure de la imatge de família feliç. Va aguantar, però ara s'ha venjat enviant, via mitjans de comunicació, un missatge al Cèsar en què li anunciava la seva decisió al marge del partit.

Aquest cinquè aniversari no ho oblidarà el líder podemita, que està veient com el seu partit s'està desmembrant davant la falta de democràcia participativa, transparència, organització i ideari polític. Podemos s'ha convertit en la casa dels embolics.

NUCLI FUNDADOR

El nucli fundador del partico: Pablo Iglesias, Juan Carlos Monedero, Carolina Bescansa, Lluís Alegre i Iñigo Errejón s'ha quedat en tres. Carolina serà la propera a sortir després de les jugades brutes de la qual ha estat objecte. Becansa es creia allò de que la discrepància tenia cabuda en un partit de base assembleària. Aviat va comprovar que això només era pur màrqueting per vendre el canvi en la forma de fer política. La seva credibilitat li va costar bé cara. Les ferides mai es van tancar bé. Hi havia massa competència per a l'Iglesias divinitzat. La casta ha seduït el cues amb les prebendes pròpies dels càrrecs. Les persones que no comparteixen el seu lideratge bolivarià es les treu de sobre com si fossin un clínex.

En aquests cinc anys de vida, Podemos ha estat com una bomba de sabó que tant captiva els nens, però l'efecte és sempre efímer.

En aquests pocs anys de vida les discussions, els enfrontaments en les diferents comunitats autònomes han estat la tònica dominant: Galícia a punt de trencar el pacte amb As Mareas, Cantàbria, Andalusia, Aragó, Extremadura, la Rioja. I suma i segueix.

La marxa de militants està sent constant, el mateix que de votants.

La manca clara de línia ideològica ha posat a la picota a la formació. El seu suport als independentistes li està passant factura a un Podemos que ha defraudat propis i aliens.

Cinc anys on el cesarisme de Pablo Iglesias està destrossant al partit que va ser en el seu dia de la il·lusió i el canvi.

El que està succeint ara fa temps que es veia venir, ho hem dit ja en articles anteriors. L'èxit, quan no se sap pair, arriba a ennuegar.