Unes eleccions de descart de partits, no de conviccions

Aquest divendres acaba la campanya electoral de les eleccions generals. Dissabte de reflexió, descans, passeig amb la família i recompondre forces de cara a diumenge quan arriba l'hora de la veritat: votacions, en què la ciutadania va exercir el major acte de la democràcia que ningú hauria de menysprear, sinó exercir-lo perquè durant quaranta anys ha estat negat als espanyols. Ningú hauria de quedar-se a casa, és un acte de responsabilitat barallat per les generacions anteriors, moltes de les quals van pagar amb les seves vides el retorn d'aquest dret.

Aquestes eleccions no són com les anteriors, la societat democràtica es juga moltes coses, la política no és només cosa dels polítics, no, afecta a tots. Per això cal participar-hi d'una manera més directa, sense complexos.

Potser hi ha massa persones decebudes amb l'anomenada classe política, no sense raó; no obstant això, això no és motiu per no acudir a dipositar el vot per aquella formació que més s'ajusti a la seva manera de pensar, veure la vida o representi millor els seus interessos. L'oferta ideològica que concorre a aquestes eleccions pot ser que no agradi al votant i, encara que sigui per descart, com diuen alguns, cal dipositar el vot a les urnes. Segur que molta gent votarà una llista perquè no guanyin unes altres, encara que no sigui realment el que els agradaria. És trist aquesta situació, però és el que hi ha al panorama.

La irrupció de la ultradreta en el panorama polític, com a resposta a un independentisme que ha despertat una ideologia que molts creien extingida -només estava adormida o integrada discretament en la dreta que representa el PP-, no és gens tranquil·litzador a la societat democràtica, pel que representa per i l'experiència de 40 anys de dictadura. La dreta, tot i estar dividida, al final pot arribar a un acord, són més pràctics. L'esquerra sempre té més problemes i manies a l'hora de dur a terme acords. Potser en aquesta ocasió pot ser l'excepció que confirma la regla aplicada fins ara.

Parlar de qui pot guanyar les eleccions no és tasca fàcil. El que sí està clar és que les majories s'han acabat fa ja algun temps, no són bones, deriven en autoritarisme. S'està ja en l'etapa de coalicions, de pactes; és bo, encara que en ocasions la formació del govern resulti molt complicada. Està clar que el proper govern serà de coalició. Els resultats obtinguts pels partits marcaran les coalicions. Serà llavors l'hora -esperem que prevalguin els interessos de país i no de partit- de formar un govern sòlid que governi. I que els partits polítics compleixin realment el que han promès al llarg de la campanya electoral. Com deia Mafalda: "A mi m'agraden les persones que diuen el que pensen. Però per sobre de tot, m'agraden les persones que fan el que diuen."