Espanya ha de marxar d'Eurovisió

Ja fa uns pocs anys que el tradicional festival d'Eurovisió ha anat despertant la curiositat dels espectadors més joves. Noves generacions que han recobrat l'interès per l'únic gran concurs de la cançó que encara resisteix els envits de les noves tecnologies.

Eurovisió, noves fórmules, que no vol dir més qualitat de les cançons. Vells vicis que no s'han aconseguit arreglar en tots aquests anys. La presència d'Espanya en aquest certamen, que deixa tants dubtes, ja fa massa anys que pateix boicot. Els resultats no han estat bons, menys en comptadíssimes ocasions. En aquesta edició, tampoc, encara que Miki no ho ha fet malament. No és un problema del cantant, ni de la cançó, són altres els obstacles que hi ha al darrere un festival massa polititzat i controlat per determinats grups amb interessos molt concrets.

La situació que ha viscut la representació -hi ha alguna excepció- espanyola al llarg d'anys es fa ja insostenible i com diu la tornada de la cançó "La venda ya cayó... '. Seria bo que, després del que hem vist, una edició més, es contemplés la possibilitat d'abandonar el festival, és a dir, no tornar més i destinar aquests diners, que són uns 500.000 euros, a altres menesters als quals se li pugui treure més rendibilitat econòmica i social.

"On no em volen, no estaré", diu aquest savi consell que caldria tenir en compte per a futures edicions d'un festival els fils dels quals mouen uns pocs.

Són curiosos els resultats de les votacions del jurat professional, on Miki només va aconseguir set vots que van venir de Rússia i Bielorússia. En aquesta ocasió, ni Portugal, país veí, que sempre, encara que siguin pocs vots, havia votat a Espanya.

Sort que les votacions del públic van aconseguir treure de l'últim lloc a la cançó espanyola, situant-la en el lloc número 22. Per sota han quedat països com Alemanya, Anglaterra, Israel i Bielorússia.

La decepció a la delegació espanyola era més que evident, després que les cases d'apostes li situessin al número 12.

La politització d'Eurovisió s'ha visualitzat en un grup de públic d'Islàndia que era present mostrant bufandes palestines, acció la durada televisiva va durar tot just un segon. També dos ballarins que acompanyaven Madonna portaven a l'esquena sengles banderes de Palestina i Israel, gest que no ha agradat gens ni mica a les autoritats israelís. Però ja se sap que Madonna és Madonna...

Una altra de les anècdotes de la nit va ser la protagonitzada pel representant de San Marino, que en força ocasions va desafinar com una cloïssa.

Doncs com deia, Espanya ha de marxar ja del festival d'Eurovisió si no li treuen la creu que té posada fa ja massa anys.

Eurovisió ha servit per oblidar durant unes hores de la campanya electoral que acabarà aquest diumenge quan s'hagi votat.