Les versions digitals de nosaltres mateixos

Els bessons digitals o digital twins són versions virtuals d'objectes o processos que, alimentant-se de big data i fent ús de l'internet de les coses (IOT), permeten conèixer i comprendre el funcionament i el comportament d'alguna cosa físic a través del seu model informàtic equivalent. L'arribada de l'internet de les coses ha permès que els bessons digitals puguin recol·lectar dades procedents de l'objecte físic de manera contínua al llarg de tot el seu cicle de vida.

A tall d'exemple, el bessó digital d'un prototip d'automòbil ha de reproduir cada part del vehicle en 3D i replicar el món físic en què circula d'una manera tan precisa que un conductor de la rèplica virtual rep les mateixes respostes que si pilotés el model real. Els processos també poden tenir bessons, per exemple, una cadena de producció pot ser simulada i operada com si fos la seva contrapart física.

Aplicant la mateixa filosofia a la medicina, sorgeix la idea de les versions digitals de les persones, o models digitals que reprodueixen la composició del nostre organisme, i que ajudaran a predir i evitar malalties.

Ja és de per si un concepte avantguardista el crear còpies digitals de les coses, però el realment disruptiu és poder fer el mateix amb les persones. Podrem tenir algun dia una còpia digital exacta del nostre organisme alimentada per milions de dades, històrics i rebuts en temps real, procedents del nostre "jo físic"? Hi ha qui pensa que algun dia serà possible.

Sens dubte, aquestes persones virtuals seran un dels grans avenços de la tecnologia mèdica dels propers temps. Es tractarà de sistemes que permetran al personal mèdic realment arribar a conèixer al pacient, en disposar d'informació completa i en temps real sobre la seva condició física, el seu nivell de resposta als tractaments, l'ecosistema en què es desenvolupa, la reacció davant els medicaments i fins i tot sobre els seus valors i objectius vitals.

El bessó virtual d'un ésser humà ens pot aportar informació instantània sobre com afecten la seva salut canvis en l'entorn (per exemple, una nova residència o ocupació), en l'estil de vida (com pot ser una dieta alimentària diferent) o a les costums (començar a practicar un esport podria ser un cas). També ens permetrà establir correlacions entre els diferents episodis clínics que experimenta el pacient (per exemple, entre una pujada de la tensió arterial i la ingestió d'un medicament). I, per descomptat, seria una eina per òptima per poder avaluar el resultat d'un tractament dia a dia. Tots els canvis i l'evolució de l'organisme físic quedarien reflectits en el virtual.

La creació de rèpliques virtuals cada vegada més perfectes d'humans depèn en gran mesura de la profunditat que sigui el nostre coneixement del cos humà. I hi ha aspectes, com el cervell, que encara alberguen moltes incògnites per a la ciència mèdica.

No obstant això, a poc a poc van sorgint experiències al voltant de la recreació digital de parts de l'organisme. L'empresa Dassault té en marxa el projecte Living Heart, que es basa en construir models del cor en 3D per monitoritzar la circulació sanguínia i provar de forma virtual fàrmacs en procés de desenvolupament, així com predir possibles arítmies produïdes per medicaments, fins i tot en pacients que viuen a l'altra part del món.

El centre de recerca DZNE i Hewlett Packard estan utilitzant l'arquitectura computacional MDC (Memory-Driven Computing) per analitzar a una població de 30.000 persones majors de 30 anys, a la recerca de les causes de l'Alzheimer. L'objecte és analitzar milions de dades per poder determinar què biomarcadors indiquen la probabilitat que una persona jove desenvolupi malalties neurològiques més endavant en la seva vida.

I un altre exemple més: el projecte EPFL Blue Brain utilitza un supercomputador per reconstruir digitalment el cervell d'un mamífer, de cara a comprendre millor el seu funcionament, realitzant per a això simulacions amb el sistema.

L'enorme complexitat de l'organisme humà pot limitar la creació de rèpliques exactes dels nostres cossos, però, en qualsevol cas, és molt probable que aquesta tecnologia ens ofereixi grans sorpreses en el camp de la ciència mèdica a mig termini.