El president Torra vol passar a la història com sigui

Quan un polític té com a fi passar a la història sigui com sigui, alguna cosa no funciona bé i mostra signes preocupants. L'objectiu d'un governant ha de ser, al meu parer, el de treballar pel bé de la ciutadania i el país. Després, depèn de com hagi fet la seva feina, passarà a la història com a bon o mal governant, això ve sol, no cal forçar-lo.

Quim Torra, president de la Generalitat per delegació del seu mentor Puigdemont, en el temps que porta exercint el càrrec no se li coneix cap acció destacable de la qual es pugui parlar. Què ha fet al llarg del seu mandat? Viatjar a Brussel·les, preferentment a consultar el seu cap i altres països per denunciar el Govern espanyol, al qual considera opressor. També és coneguda la seva insistència a col·locar al mateix balcó del Palau la pancarta a favor dels polítics presos, la seva varietat de llaços grocs mida 3X que llueix a la solapa, pel seu menyspreu a la Constitució Espanyola i a una part de l'oposició parlamentària, sense oblidar el partidisme com a president en no tenir en compte a més de la meitat de la ciutadania que se sent abandonada.

Amb aquests "èxits" i algun més, Torra vol deixar la seva empremta en la història: no està disposat a que les properes generacions només el coneguin pel que s'ha dit anteriorment. La desobediència forma part del seu full de ruta per aconseguir el seu objectiu; per això ha deixat caure que, com el que no vol la coses, potser no compareix davant de ses senyories del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, on ha estat citat a declarar per desobediència en no retirar els llaços grocs en els edificis públics, entre ells, al Palau de la Generalitat. És coneixedor de les conseqüències que aquesta actitud podria tenir. Potser és l'oportunitat que estava esperant per realitzar un acte heroic perquè el recullin en el seu breu historial polític, que està més ple de fracassos que d'èxits.

Torra està convençut que ha arribat a president perquè estava destinat a fer grans "gestes", que li proclamin com el millor president de la història de Catalunya: la que portarà a la independència.

No es conforma amb la promoció de la ratafia i amb ser el pressent que més viatges ha realitzat a Brussel·les en menys temps... Quan algú vol convertir-se en màrtir davant el fracàs de la seva gestió com a governant, és un perill públic les conseqüències estan destinades al fet que les pateixi la ciutadania que res ha tingut a veure en els plans de l'autor.

El president Torra té l'oportunitat de donar exemple i complir amb les lleis, com la gran majoria dels ciutadans, i no exposar a aquests a mals majors per interessos partidistes.

També és la gran oportunitat de tornar la Diada al punt en el qual estava fins l'apropiació d'un sector de la societat. No es pot jugar a herois perquè els llibres d'història li reconeguin "algunes" obres. La gestió de la política i els seus èxits són una combinació de temps, paciència i intel·ligència. La resta és pretendre mirar el sol i  no patir-ne els efectes negatius en els ulls.