Per saber que hi hauria eleccions, no calia una bola de vidre

Doncs sí, tots els presagis sobre una repetició electoral que s'intuïen aquestes últimes setmanes s'han complert. No calia consultar-ho a la bola de vidre de la bruixa Fulgencia. Els números i sobretot les actituds dels líders polítics de les diferents formacions feien preveure el que ha passat: nous comicis el pròxim el dia 10 de novembre. És el triomf de la incapacitat dels nous polítics per empassar-se el seu orgull de gallitos i interessos partidistes per tenir una visió d'Estat que requereix generositat política, capacitat de negociació i altura de mires. No sé qui va dir que "el que no pot ser, no és i a més és impossible". És un bon refrany que defineix bé el que ha estat succeint fins ara.

L'home d'"Estat" que pretenia ser en els seus inicis, Albert Rivera, ha desembocat en el pretès cop d'efecte que, a poques hores d'acabar el termini límit, treia pit i oferia una proposta que ell sabia que era ja impossible i semblava treta del barret de copa d'un dirigent que està passant les seves hores baixes. Rivera no ha volgut que ningú l'assenyali com el culpable de la convocatòria. Pressionat per qui? Els seus padrins en l'inici de la seva carrera política? Després del seu llarg silenci estival, sense cap explicació, i amb el que estava succeint, algun gest mediàtic havia de fer de cara als nous comicis que tots donaven ja per cantats.

L'explicació que donava Pedro Sánchez per rebutjar la seva investidura la justificava amb el fet que "no hi ha la majoria necessària que garanteixi la investidura" i, és clar, amb aquesta premissa i algunes més que calla Sánchez, no està disposat a donar un altre espectacle. El ja candidat socialista li ha retret a la dreta que no s'abstingués, i a l'esquerra d'Iglesias, que aquesta jugada se l'havia fet ja quatre vegades: dos el 2016 i dues aquest any; vaja, que no l'inspirava cap confiança tenir al líder morat en el consell de ministres fent unes vegades de Pepito Grillo i altres de salvador de la pàtria.

Sánchez explicava als mitjans que ell vol un govern moderat que vetlli per tots els ciutadans i que aposti per l'interès general del país. Una frase que dóna el tret de sortida a una carrera que s'ha iniciat fa ja un temps.

Hi haurà eleccions el 10 de novembre, amb la incògnita de si els nous resultats poden facilitar la constitució del govern i, si PP puja, Ciutadans i Unides Podem també patiran una baixa de vots important. Sigui com sigui, si la situació final torna a ser la mateixa que tenim ara, per a què hauran servit? Potser per a un altre canvi de cromos en el suport al nou govern? O potser complicarà les coses encara més. L'única certesa que hi ha per no equivocar-se, és que les eleccions estan a la volta de la cantonada, en una tardor que es preveu calenta.