Em podeu dir com haig de viure?

Els pensadors de totes les èpoques sempre han volgut filosofar amb la intenció d'aplicar les reflexions pròpies a la vida diària. És a dir, sempre han volgut definir unes pautes existencials perquè les persones estiguessin equilibrades i harmòniques amb elles mateixes i amb la interacció amb l'entorn. Epicur, per exemple, posava èmfasi en la necessitat de cercar el plaer i remarcava que el plaer s'havia de gaudir amb moderació. Schopenhauer enmig dels seus discursos amarats de racionalisme en estat pur, va recórrer al misticisme oriental, caracteritzat per l'establiment de normes conductuals per assolir el benestar. I no dubtà en donar consells filosòfics per enfrontar la realitat.

Avui en dia, amb la popularització de les xarxes socials, circulen tot tipus de frases i discursos encaminats a orientar a les persones en les seves problemàtiques quotidianes. I són propostes que no només venen dels gurus de torn, sinó també de cites de coneguts filòsofs que ens han precedit. Particularment crec que una de les tasques que han d'exercir els filòsofs actuals és la de relativitzar tota aquesta informació dubtosa i m'atreviria a dir que perillosa. Perillosa?, direu. Sí, perillosa. Jo, que sóc un tros de quòniam com el que més, m'he empassat tot tipus d'indicacions existencials i he intentat aplicar-les. I he observat que no encaixaven amb el funcionament de la realitat. Això, a més de frustració, et proporciona més desorientació de la que tenies inicialment.

L'individu no és autònom ni independent. I tampoc és un Déu. Portem a dins un egòlatra amagat que surt sovint de passeig i provoca estralls. En part l'egòlatra es nodreix de frases com “som especials”, la qual ens aboca a voltes a menystenir als altres per pujar-nos a un pedestal. En el camp de donar consells vitals als altres també hi ha una colla d'egòlatres que es creixen tant i tant que qüestionen sense arguments, sense lògica i sense miraments al cap i a la fi, les teràpies de la medicina contemporània. Són aquests egòlatres que emborratxats de messianisme pretenen curar totes les malalties del món a base de plantejaments filosòfics de poca solidesa. I caure en aquestes teranyines mentals ens pot dur més d'hora al taüt.

Jo crec que la filosofia ha de servir per descriure el funcionament d'allò que ens envolta i de la nostra pròpia natura. I després que cadascú visqui la realitat com millor cregui. El que és clar és que l'ésser humà no és una entitat que es conforma sinó una entitat que transforma. I en el riu del temps totes les aportacions són necessàries per definir contínuament teràpies per evitar que ens ofeguem dins d'aquest riu.