Al llindar de la bogeria

Grans creadors com Van Gogh o Nietzsche varen experimentar episodis de bogeria plena. Llurs genialitats creatives, associades a un tarannà força sensible, els abocaren a esdevenir uns inadaptats a la realitat que els envoltava. Grans personatges. Però no cal assolir el seu nivell per veure'ns ubicats al llindar de la bogeria.

Avui en dia hi ha fàrmacs que faciliten una certa domesticació del cos, però malgrat l'ús generalitzat d'aquests fàrmacs hi ha un afany de substituir-los per actituds. Aleshores hi participen tots els corrents psicològics amb les seves receptes. I també individus que no són psicòlegs aporten llurs solucions. Enmig de tot plegat la filosofia també ha de dir la seva.

Pixabay

La vida humana és suficientment complexa per donar una recepta universal, això d'entrada. Un cop acceptada aquesta realitat, caldrà veure com els punts comuns entre els éssers humans ens poden ajudar a personalitzar solucions davant qualsevol tipus de conflicte.

Un dels recursos que tenim els individus per afrontar els problemes és compartir les nostres actituds. Associar-se o socialitzar els nostres espectres ens alleugereix els neguits i ens dóna forces per trobar solucions a tota mena d'embolics. La necessitat d'exercir d'éssers socials com a motor de canvi.

I hi ha una altra capacitat humana que ens és pròpia i rica: la capacitat de reflexionar. Podem reflexionar per fer la vida agradable als altres i podem reflexionar per intentar trobar resposta a conflictes transcendents i quotidians. Aquesta específica capacitat està a voltes molt desprestigiada, a favor de l'espontaneïtat i de llançar-se a l'acció sense gaires miraments.

Amb milers de milions de persones al món veiem que la possibilitat de crear un entorn agradable on prevalgui l'harmonia i la pau no és gens senzilla, però la màgia de la filosofia és veure com unes poques persones poden fer un esforç reflexiu suficientment adient per donar resposta a conflictes de milers de milions de persones. I aquesta màgia fa que ens salvem de perdre el cap totes les vegades que hem estat al llindar de la bogeria.