Filosofia a les xarxes

Els filòsofs de l'Antiga Grècia, per exemple, donaven a conèixer llurs conviccions i llurs descobriments per mitjà de converses o per mitjà de xerrades a espais de pedagogia. Avui dia qualsevol que tingui inquietuds filosòfiques pot escampar les seves reflexions a Twitter, Facebook, Instagram o Youtube i, amb una mica de sort, sense sortir de casa seva, pot tenir una audiència de centenars de milers de persones, les quals poden interactuar amb reaccions, preguntes, dubtes...Són temps més fàcils perquè flueixin els rius culturals per molta més gent.

Internet afavoreix la transmissió de les idees. Això vol dir que ens trobem en una època fascinant per a la filosofia. Una època on cal saber triar la informació que ens arriba i on cal generar continguts interessants.

Twitter @ep

Un dels misteris que més demana respostes és la Mort. Plató en el diàleg de Sòcrates ens mostra una societat que a diferència del que hom podria creure, davant la imaginativa mitologia grega, era poruga davant el fet de la Mort. A poca gent arribaren aquest i d'altres dels seus diàlegs. Avui en dia el concepte oficial de Mort i els conceptes alternatius de Mort els tenim arran nostre, tot fent una recerca a Google.

La informació filosòfica i d'altres informacions indirectes, creix cada dia a Internet a un ritme acceleradíssim. És a dir, tenim estona llarga per entretenir-nos a fer reflexions. Un entreteniment que no ha d'estar renyit amb la pràctica d'activitats de més d'acció.

Un altre dels avantatges de disposar de tanta informació al nostre abast, és la possibilitat d'anar més enllà de les propostes que ens fan o la possibilitat d'exercir la crítica fins a nivells del tot capgiradors. I és la capacitat d'esdevenir suggerent el que dóna a una reflexió el poder de despertar en tothom el cuquet filosòfic. Al cap i a la fi, una colla de pensadors mai serà suficient per donar respostes a tot allò que ens trasbalsa.