Treballs productius, renda bàsica i el futur de la globalització

Joaquín Solana
Professor del Departament d'Empresa i Economia de la Universitat Abat Oliba CEU

Explicar qüestions complexes de manera clara és un repte, especialment quan falta temps per a l'anàlisi, però no podem esperar, necessitem conèixer opinions, enfocaments i metodologies per entendre l'entorn.


Facilitar aquestes explicacions és una de les activitats de Lynn Parramore. En relació a la crisi generada pel Covid-19, l'escriptora publica un article a la web d'una organització que té com a finalitat explorar nous enfocaments en economia, es tracta del Institute for New Economic Thinking (INET), una organització que contribueix al debat i a l'anàlisi amb solvència acadèmica, però oferint enfocaments que pretenen ser més transversals i no tant acotats per l'ortodòxia acadèmica en economia.


Realització de recollides de mostres des del cotxe per detectar casos d'coronavirus, (Covid-19), a l'Hospital Militar de Sevilla, (Andalusia, Espanya), a 23 de març de l'any 2020.


Parramore és una autora que també tracta d'innovar, en treballar àmbits entre disciplines, traça vincles entre àrees que semblen distants. Defineix la seva funció amb la frase: "traslladar investigació en narratives que siguin populars, estendre ponts entre les humanitats i l'economia".


En un article recent, titulat Top Economist: Instead of Basic Income, Let 's Keep People Working Productively During the Crisis, Lynn Parramorese acosta a la discussió sobre la conveniència o no d'establir una renda bàsica, per combatre els efectes econòmics de la pandèmia.


La valoració d'alternatives diferents ve marcada pels anuncis de governs de diferents països en el sentit d'oferir ajudes que compensin salaris, però amb la condició que els treballadors segueixin en plantilla. Es tracta de mantenir a les empreses amb capacitat de reprendre el creixement per quan s'aconsegueixi dominar la pandèmia després de les mesures de confinament i distància. Tot això amb l'expectativa que la crisi i la recuperació següent, quedi representada en un gràfic que adopti la forma de "V" .Aquesta és la base de moltes de les mesures dels governs.


Com a conseqüència d'aquestes mesures en procés d'aplicació, destinades a "parar el cop" mantenint a les empreses amb la seva capacitat productiva, pren una major actualitat, encara que sigui una altra cosa, el debat sobre la conveniència o no d'establir una renda bàsica per evitar l'exclusió social.


El diari Independent dedicava un espai el passat 18 de març a la proposta de l'anomenat "Grup dels 500" que reuneix acadèmics, professionals i analistes de diferents països, en el sentit d'aplicar la "Universal Basic Income" (UBI) per causa de l'impacte del coronavirus.

Parramore ha contrastat aquesta idea amb l'economista William Lazonick, professor de la Universitat de Massachusetts Lowell, qui opina que implantar una renda bàsica planteja problemes d'ordre pràctic, tot i que considera que s'han d'oferir solucions urgents perquè no es desmantellin els sistemes productius.


En qualsevol cas, Lazonick defensa que l'important és mantenir a la major quantitat de gent possible amb capacitat de treballar i de produir i que no passin a engrossir les llistes de desocupació.


El premi Nobel d'economia, Joseph Stiglitz i el Dean emèrit de la Columbia Business School, Glenn Hubbard, defensen que les ajudes que es puguin oferir des dels governs, no allunyin les persones dels seus llocs de treball, de tal manera que no es destrueixi teixit productiu (Hubbard, Stiglitz, 2020).


Per Lazonick, entrevistat per Parramore, és de gran importància implantar i mantenir l'aprenentatge constant, al llarg de tota la vida: "lifelonglearning". D'aquesta manera les possibilitats d'adaptació són molt més elevades, davant disrupcions de tecnologia o disrupcions macroeconòmiques com la que genera el Covid-19, una variable exògena, només previsible basant-se escenaris de risc que les empreses i la societat aconseguirà superar, després una situació per a la qual no sembla haver eines segures.


Stiglitz i Hubbard (2020) també estan d'acord que la situació produïda per la pandèmia no qüestiona la globalització dels mercats, però sí que introdueix la necessitat que les empreses quan desenvolupin les seves cadenes de subministrament, incorporin en la seva organització factors de risc que avui no es tenen en compte.



Referències:


Hubbard, G .; Parramore, L. (2020) Impact of COVID-19 on the Economy. New York. Columbia Business School. ( Https://youtu.be/Hlcr_zVGMfs )


Parramore, L. (2020) Top Economist: Instead of Basic Income, Let Keep People Working Productively During the Crisis. Institute of New Economic Thinking (March 25, 2020)


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.




Más autores

Opinadores