La Unitat

Hi ha una creença en la actualitat que sura molt destacablement en els ambients d'espiritualitat. Una creença que té poca base d'argumentació per ser sostinguda. Una creença que esdevé un dogma de fe. La Unitat. I més concretament: afirmar que tots els éssers humans som una Unitat, que totes les coses que percebem formen part d'una Unitat. Aquesta Unitat fa temps que rodola en el pensament dels nostres avantpassats. Ja el presocràtic Anaximandre afirmava que els elements de la realitat formaven part d'una Unitat. A la Bíblia se'ns explica que Déu -si li dieu Consciència Universal queda més interessant- formà totes les coses que ara coneixem. D'ell, que és una Unitat, sorgí tot.

Fins aquí la creença és innocent. Fins i tot la cosmologia contemporània parla d'un model assimilable: el Big Bang. Els disbarats reflexius venen de les conclusions derivades del dogma en qüestió. Esmentaré alguns exemples.

Negar la diversitat. Així, per exemple, en el cas dels éssers humans, negar que cada individu és únic. És a dir, acceptar que els diferents elements indiscutibles que ens diferencien són aparença per acabar ressaltant que som iguals. Per què som iguals? Resposta: perquè formem part d'una Unitat. I aquesta conclusió és aplicable a tots els fenòmens reals de l'existència. Encara que suposadament vinguéssim d'una Unitat, ara som indiscutiblement únics. Tanmateix cal matisar que sentir-se especial en un sentit radical no és gens bo per a la salut mental. Sentir-se especial. No pas sentir-se únic.

Seguim. Una altre conclusió de pa sucat amb oli. Tot està interconnectat perquè formem part de la Unitat de la que venim. Veieu aquesta interconnexió a la realitat? A banda dels exemples evidents (la globalització, per exemple, o la Internet de les coses) no hi ha una interconnexió entre els fenòmens reals i encara menys entre les persones. El que hi ha és interacció.

Ja posats podríem negar l'existència d'una Consciència Universal perquè la dinàmica de la realitat no s'ajusta a una entitat de moral més elevada.

Davant d'això els gurus que escampen el concepte d'Unitat que ens amara, tenen una resposta emmetzinada a les objeccions plantejades: vivim en un món d'aparença, en una il·lusió. Una consideració ja feta fa més de 2000 anys per Plató. Per tant si aquest dogma de la Unitat no t'encaixa amb la teva realitat és perquè vius enganyat. La pregunta terrible és: què ens enganya: la realitat que captem o els gurus de torn?