Pedro Sánchez, "Dr. Cum Frau"

A la Facultat de Lletres de la UAB, cada any es publiquen les "Guies Docents". En elles, els professors hem d'explicitar l'objecte, els objectius, els continguts, la metodologia, l'avaluació i la bibliografia de cadascuna de les nostres assignatures de el "grau" corresponent. Així, en el moment de formalitzar la matrícula, els estudiants saben en què consistirà cadascuna de les assignatures del seu pla d'estudis.

En l'apartat relatiu a la "avaluació", hi ha un punt relatiu a el "plagi", on pot llegir-se "de verb ad verbum": "El 'plagi total o parcial' de qualsevol treball serà considerat automàticament com un SUSPENS (0) de l' treball plagiat. 'Plagiar' és copiar, de fonts no identificades, un text, ja sigui una sola frase o més, fent creure que és una producció pròpia [...] i això és un delicte greu. " (Cf. l'assignatura "Llengua Francesa Escrita"). Si aquesta condemna del plagi es refereix als treballs dels estudiants dels tres anys de qualsevol "Grau", un pot deduir que la condemna i les exigències han de ser molt més grans en el TFG (Treball Fi de Grau), en el TFM (treball Fi de Màster) i, en particular, en el TD (tesi doctoral), que han de ser obligatòriament treballs originals i inèdits.

Aquesta cita de les Guies Docents em permet portar a col·lació aquest tema que ha estat desplaçat, arraconat i oblidat a causa de la pandèmia del 19: la gastada "fake" tesi doctoral de Pedro Sánchez. Aquest tema va ocupar, durant setmanes, les primeres pàgines dels mitjans de comunicació: uns, per defensar-lo "à tout prix", negant l'evidència i no volent veure la greu i deliectiva realitat factual; altres, per posar la lupa sobre els plagis de la seva "mentida" tesi, que ha de ser sempre, com acabem d'assenyalar, el resultat d'una investigació original i inèdita.

Pedro Sánchez va llegir la seva tesi en 2012, a la Universitat CJC, on havia fet els seus primers passos com a professor. Després, va estar segrestada i oculta. Només podia ser consultada "in situ" (UCJC), en suport paper, tot i que la base de dades Teseu del MEC permet l'accés a les tesis llegides. Per què? Segons les bones o les males llengües, per amagar i dissimular els plagis que Pedro Sánchez va perpetrar en ella.

Quan els mitjans van descobrir l'engany dels plagis i van començar a proporcionar proves del lladronici, es va produir un debat en els mitjans de comunicació i en les xarxes socials. Els uns, amb l'objectiu de justificar l'injustificable i de tirar terra sobre l'assumpte. D'altres, per posar els punts sobre les is a la cigala jaranera, Pedro Sánchez, que es va apropiar de la suor i de les idees de certes formigues investigadores, diligents, sacrificades i infatigables.

Per determinar si hi havia hagut plagi i en quin grau, es van utilitzar algunes eines informàtiques antiplagi, que van donar resultats molt dispars. Davant d'aquests resultats, alguns van pretendre diluir el lladronici intel·lectual perpetrat per Sánchez amb la seva tesi i eximir-lo del pecat de plagi perquè pogués anar-se'n de rosetes. Malgrat tot, una d'aquestes eines (PlagScan) havia donat resultats molt eficients i operatius en altres casos de plagi, a Alemanya. En efecte, aquest detector d'enganys havia permès localitzar els plagis en les tesis de dos ministres d'Angela Merkel, que es van veure obligats a dimitir per aquest motiu: el ministre de Defensa, Karl-Theodor Zu Guttenberg, el 2011; i la ministra d'Educació, Annette Schavan, en 2013.

Segons aquesta eina teutona, la tesi de Pedro Sánchez és una genuïna "fake" tesi. Producte del "còpia-enganxa", traspua plagi pels quatre costats. En efecte, el 51,9% de la tesi de Pedro Sánchez (unes 177 pàgines de les 341) està ple de plagis, que adopten formes diferents: 1. Copiar de verb ad verbum paràgrafs sencers d'altres autors, sense citar-los; 2. Copiar informes oficials sense posar entre cometes; 3. Parafrasejar o fer un refregit, abusant de el llenguatge indirecte, de textos d'altres, sense explicitar les fonts; 4. Duplicar textos del propi Pedro Sánchez ja publicats.

Tots aquests plagis denoten una manca total de "integritat o honestedat acadèmica, intel·lectual i ètica" per part de l'ínclit Pedro Sánchez. A més, la tesi està trufada de faltes que denoten grans llacunes en la seva competència lingüística i textual. Per això, tant els plagis com les deficiències lingüístiques posen en dubte no només la qualificació positiva ( "Apte") sinó també la qualificació màxima "Cum Laude", atribuïda alegrement pels 5 membres de tribunal que va avaluar (?) la pseudo-tesi . En efecte, per a molts catedràtics d'economia, la tesi de Sánchez no té la qualitat que ha de tenir una tesi i cap revista de prestigi es permetria publicar-la.

Fins i tot s'ha posat en dubte la seva autoria de la "fake" tesi. Una tesi exigeix una feina, gairebé exclusiu, durant 4 o 5 anys i Pedro Sánchez va compaginar la seva tasca de diputat amb la de la redacció de la tesi. A més, quan va ser publicada en forma de llibre, va aparèixer com a coautor el "negre" Carlos Ocaña Orbis, Cap de Gabinet de l'equip de Miguel Sebastián al Ministeri d'Indústria. ¡Verd i amb nanses!

Ara bé, Pedro Sánchez no és l'únic polític espanyol que ha plagiat seus treballs acadèmics o que ha mentit sobre la seva formació universitària. Més aviat, són legió els polítics, de tots els partits, que han intentat i aconseguit, "gratis et amore", lluir a la pitrera de les seves currículum vitae títols universitaris gràcies a l'endogàmia entre polítics i universitaris; o que han ostentat càrrecs, que mai han exercit; o que afirmen posseir competències que no tenen. Estan en la ment de tots , els casos de Luis Roldán, Patxi López, Elena Valenciano, J. Montilla, José Manuel Franco, ... (PSOE); C. Cifuentes, P. Casado, JM Moreno Bonilla ... (PP); P. Iglesias, JC Moneder, JJ Merlo, Ada Colau, ... (Podem); Toni Cantó, MA Gutiérrez, Albert Rivera, ... (C 's); Joana Ortega, P. Rahola, C. Puigdemont, ... (CiU); ... I tot fa pensar que aquests casos són només la punta de l'iceberg.

La "fake" tesi de Pedro Sánchez és un exemple paradigmàtic del "plagiari professional": aquest trampós que ho còpia gairebé tot, que no aporta gairebé res i que amaneix la seva tesi amb unes quantes cites per dissimular i amagar la seva manca absoluta d'honradesa. A més, el mateix Sánchez pot ser considerat el prototip del "mestre Pruna": aquell personatge que no sabia escriure ni llegir i que va posar escola. Per això, caldria privar del seu doctorat i expedir, amb tot mereixement i per escarni públic, el títol de "Dr. Cum Frau "o de" Dr. Còpia Enganxa ". P. Sánchez no forma part de la "aristocràcia" política, en sentit etimològic: règim en què el poder polític és exercit pels millors. És simplement un pica-soques i un arribista ( "apparatchik") que, aprofitant el sistema democràtic, no fa fàstics a cap mitjà per aconseguir el seu objectiu personal: instal·lar-se al poder i gaudir, "sine die", de les prebendes i de l'eròtica de la mateixa.

Quin exemple -per a la joventut que s'esforça, se sacrifica i es pren seriosament la seva formació- el "affaire" universitari de Pedro Sánchez! El descrit demostra que, a la universitat espanyola, reina l'arbitrarietat i hi ha dues vares de mesurar: una, per als estudiants de a peu, amb la qual es penalitza severament el "plagi"; i l'altra, per als abellots o cigales de la casta política, que es deixen condecorar o exigeixen ser condecorats amb medalles que no són capaços de guanyar a dreta llei. ¿I en mans d'aquestes cigales jaraneras, indocumentades i irresponsables, deixem la gestió de la "res publica"? A l'elegir deshonestos i mentiders compulsius i contradictoris com Pedro Sánchez, tot fa indicar que som masoquistes i que ens agraden les cadenes i la mala gestió, com la de la pandèmia del Covid 19 i la de la greu crisi econòmica que s'acosta. No està de més recordar-li a el "Dr. Cum Frau ", que canvia de criteri o d'opinió més que respira, les paraules que li va dedicar Felipe González al voluble i tornadís Zapatero:" Rectificar és de savis. Ara bé, fer-ho cada dia és de necis ".