El president Sánchez i els seus diaris de capçalera

Aquest dissabte, el president de govern, Pedro Sánchez,tornava a comparèixer davant dels mitjans de comunicació per donar explicacions sobre la situació del coronavirus, el confinament, la situació econòmica i laboral de país, del paper jugat per les institucions europees. Semblava que havia canviat d'actitud, la prepotència esgrimida en les anteriors aparicions gairebé havia desaparegut, donant pas a una altra persona molt més propera, fins i tot afectada pels esdeveniments. Però aquest canvi d'actitud ha durat ben poc.

Aquest diumenge, a les xarxes socials, la mateixa secretària d'estat de comunicació anunciava que el president de tots els espanyols, inclosos els periodistes de mitjans de comunicació, penso jo, que el president Sánchez havia publicat en exclusiva un article d'opinió per sol deu mitjans europeus, entre ells, només un mitjà espanyol: "El país", el seu diari de capçalera. La veritat és que amb la que està caient amb els mitjans de comunicació i la secretària de comunicació de Moncloa, crec que publicar l'article en exclusiva per a un sol mitjà espanyol, és una ficada de pota fins al fons. No sé qui aconsella al president, però sigui qui sigui, no és un bon conseller, perquè no ha escollit el moment més adequat.

La Secretària de Estat de Comunicació, en plena democràcia, s'ha convertit en la Secretaria de Propaganda per desgràcia del propi govern, els mitjans de comunicació i la pròpia ciutadania. Ja sé que, als governants, les critiques no les solen digerir bé, però haurien acceptar-la, és una de les coses bones que ofereix la democràcia, no la dictadura que tots sabem com funciona amb això de la llibertat d'expressió, no cal explicar-ho, es coneix i s'ha viscut durant quaranta llargs anys.

Ja fa temps que vinc escrivint que la llibertat d'expressió està patint "retallades" importants. Des de l'"avui no toca" que iniciés el president de la Generalitat, Jordi Pujol, passant per les compareixences en plasma, les rodes de premsa sense preguntes, la selecció de preguntes segons els mitjans, la discriminació de molts d'ells fins al dia d' avui, on en plena crisi de pandèmia i guerra amb els periodistes per la censura del responsable de la Secretària de "Propaganda", Miguel Ángel Oliver -que per cert prové de el Grup Prisa- més concretament de la Cadena Ser que ha passat amb l'exclusivitat de l'article del President de Govern en un sol mitjà nacional i nou de l'estranger és un cop més a la llibertat d'expressió i al dret de tots els ciutadans a conèixer l'opinió de el president, en aquesta etapa crucial que viu el país, no el de Polanco, sinó l'Espanya de les autonomies.

El mateix succeeix amb alguns ministres de govern, que, sent tan exquisits, es permeten el luxe d'escriure articles en continguts exclusius, és a dir de pagament en alguns mitjans: La Vanguardia per ser més exactes. Com és possible que es prestin a aquest joc ?. Els ministres d'Espanya, no haurien prestar-se a aquest joc. Quan deixin els seus càrrecs, -i no cobrin dels impostos de tots- que escriguin on els donin la gana, però mentre ostenten un càrrec oficial, haurien d'exigir que llegir-lo sigui lliure, sense exclusivitat, només faltaria, que per això cobren de l'erari públic .

Avui és un mal dia per a la llibertat d'expressió, amb l'exclusivitat triada pel president de govern, Sánchez. És un element més en aquesta cursa per fer callar als periodistes i mitjans que no consideren amics. Un perill, que els col·legis de periodistes i les associacions professionals haurien de denunciar. El que està en joc és molt, i no es guardar silenci, perquè és de covards. Com deia l'escriptor i periodista britànic, George Orwell "La llibertat d'expressió és dir el que la gent no vol sentir." I sobretot, els que governen.