Semblava que no arribaria mai, però finalment ja hi ha Govern d'Espanya presidit per Pedro Sánchez. Un equip de 22 ministres, record en el seu número des de la constitució de la democràcia. Un Executiu que genera dubtes en alguns i esperança en d'altres. L'important és començar a governar, els resultats s'aniran veient a poc a poc, diuen els entesos. El que passa és que el Govern de dues ànimes ideològiques bastants diferents entre si fa presagiar tempestes ¿més aviat que tard? És la gran pregunta. El temps serà el que mostri la resposta. El Govern constituït, segons va dir en el seu moment Pedro Sánchez per justificar el pacte amb Unides Podem és la voluntat dels votants. "Curiosament els votants no se senten responsables dels fracassos de Govern que han votat", deia Alberto Moravia.
Els temes urgents als quals haurà de fer front el nou Govern són uns quants: pensions, funcionaris, temes territorials, infraestructures i una llarga llista de les altres coses que ha hagut de prometre Sánchez per arribar a la presidència. Un sac de peticions que no té fons. És clar, que hi ha un "petit" problema per resoldre que es diu pressupostos generals. Sense ells tot el promès, encara que estigui escrit, se l'emportaria el vent.
Els pressupostos, dins de la carrera d'obstacles que té el Govern, per la fràgil majoria amb la qual compta per tirar-los endavant, és el segon gran repte d'estabilitat que se li presenta a curt termini. Cal comptar amb pressupostos propis, encara que siguin els primers; després, a les males, els prorroga, però necessita comptar amb aquests pressupostos i deixar enrere els de Rajoy.
La situació de Catalunya, els polítics presos, els fugits i les relacions amb la justícia són altres temes no menors als quals ha de fer front el reelegit president, que s'hagi pujat en un filferro tractant de fer equilibris per no caure a terra, no té xarxa.
A tots aquests problemes cal sumar-li el malestar generat amb el possible nomenament de Dolors Delgado, exministra de Justícia, com a nova fiscal general de l'Estat, que tant ha incomodat un sector important de fiscals com a l'oposició, que interpreta el nomenament com una maniobra per controlar aquesta institució.
Els intents de Pablo Iglesias de marcar perfil propi a l'Executiu i penjar-les medalles dels èxits de Govern és tema que no se li escapa al president socialista, preocupa que això sigui així. El mateix que la presència en determinades manifestacions vinculades amb el món independentista, cas de l'última manifestació de suport als presos d'ETA en què ha participat la formació estatge.
Les expectatives de concessions als polítics presos catalans està en punt de mira del món judicial i els partits de l'oposició, els qui s'esperen alguna maniobra ... La llibertat va dir un dia a la llei: "tu em destorbes" La llei va respondre a la llibertat: "jo et guardo", va dir Pitàgores.
Amb tots aquests temes, el Govern no ho tindrà gens fàcil. Encara que hi ha governants que en l'adversitat s'encoratgen. Caldrà donar-li els cent dies de gràcia a Govern.
Escriu el teu comentari