Un assassí invisible camina solt

Les dades que ens està deixant la pandèmia del coronavirus al món gelen la pell. Hi ha més de 13 milions de persones infectades i més de 572.000 han mort. Més de mig milió de persones !.

L'OMS ens demana que ens unim. La UE prepara mesures econòmiques per atenuar la crisi econòmica que ja tenim a sobre. Des del Ministeri de Sanitat  criden, una vegada i una altra l'atenció  perquè mantinguem les mesures mínimes de seguretat sanitària . A la Generalitat posen tot de la seva part per fer-nos saber com hem de protegir-nos i intenten aïllar els rebrots de Lleida i l'Hospitalet. La Diputació de Barcelona ha omplert de recursos i nous serveis als desbordats Ajuntaments . Els ajuntaments implementen mesures a tort i a dret, dia sí i dia també.

Però a la fi d'aquesta cadena, qui té la responsabilitat de posar-se la mascareta, rentar-se les mans i mantenir la distància sanitària de seguretat d'1,5 metres ets tu. La responsabilitat del que passa a tu barri, en tu municipi, Catalunya, Espanya, Europa i el món també depèn de tu.

El COVID-19 és un assassí silenciós. No ho veus, però hi és. No ho pots olorar però es cola per les teves vies respiratòries si no portes mascareta. No ho pots tocar però si ell et toca a tu les teves defenses hauran de batre's amb ell. No ho pots escoltar, però escolta els testimonis dels que ho han patit, són terribles o dels que han lluitat contra ell, són punyents. I encara que no ho sentis per cap dels teus cinc sentits, el teu  sisè sentit ho pressent i com una veueta t'adverteix: "protegeix-te, protegeix-nos".

Les històries que ens deixa aquest "bitxo", "El Bitxo", per sempre romandran amb nosaltres, per les seves dosis d'herocitats a dojo, per les seves dosis d'egoisme insuportables, per allò bo i per allò que no ho ha estat. La solidaritat que ens ha reconfortat i la insolidaritat que ens ha indignat.

Per sempre recordarem a aquelles avis abandonats a les portes d'alguns hospitals, a les àvies que se'ns han anat a milers en cases i residències, per dolor dels seus éssers estimats i en un dolor social compartit. Hi ha hagut embarassades i els seus fills "no nats" acomiadats en silenci. Pavellons de gel. Donacions a cabassos. Botellons i celebracions incíviques. Bombers, ONG, policies, sanitaris, voluntaris, netejadores, etcètera que han treballat fins a l'extenuació.

Són tantes les imatges en la nostra retira que forçosament ja no som els mateixos, ni podrem tornar a ser-ho. Però el que si està a les nostres mans, en les de tots, del primer al darrer és cuidar-nos.

Un assassí invisible camina solt i ens té a tots en la seva macabra llista. Tant li fa la teva edat, si ets jove o si estàs jubilat. Tant li fa si saps molt o no saps res. Tant li fa si ets home o dona o del gènere amb què t'identifiquis. Si ets bo o dolent, quant guanyes o on vius. Ell té la dalla a la mà i vol portar-se a molts cada dia, a cada lloc del món. Això va de estar alerta cada dia, perquè encara que els científics de tot el món han unit les seves forces per trobar una vacuna que ens alliberi de "El Bitxo", per molt que corrin i vulguin fer-ho poden tenir-la per a la primavera de 2021 . Així de clar, així de dur, així d'injust.

Mentrestant toca ser responsables, ser previnguts i jugar en equip. Per què ?, perquè ens hi va la vida en això, la teva, la meva, la de les persones a les que vols, a les que no, a les que coneixes, a les que mai coneixeràs. Un assassí invisible camina solt i tu, que em llegeixes pots aturar-lo. 

Uneix-te a l'equip de la gent que li planta cara "Al Bitxo". Posa't la teva mascareta, renta't les mans i manté la distància de seguretat sanitària. I als que ja ho fan, gràcies !.