Quin serà el rumb?

Aquesta mateixa pregunta me la vaig fer a inici dels 80, els amos de capitals estaven molt molestos per la decisió de nacionalitzar la banca, els mitjans poc deien dels abusos d'una part dels empresaris, que van treure sense ordre ni educació seus diners i la depressió que el coneixement d'això havia provocat en el president López Portillo. La por d'obrir la porta a partits d'ultra esquerra, es va fer patent; molts mexicans emprenedors, van deixar el país -fins i tot renunciant a la seva ciutadania perquè no hi havia doble nacionalitat- i les ments més visionàries van buscar amb afany beques a l'estranger on van poder desenvolupar-se. És el mateix que està passant ara? Si la resposta és negativa ¿quines són les diferències?

Andrés Manuel López Obrador, president de Mèxic @ep

La primera gran divergència, es va donar en el missatge als mexicans per descomptat! que en curt els joves -dels seixanta i setanta- podíem escoltar judicis negatius; però aquests eren més com a explicació que com incitació a l'odi i la venjança. A final del dia tots, ells i nosaltres, sabíem que la unió fa la força. Només els necis i els molt ignorants van deixar de banda l'aprenentatge: Ja el "pervers" govern havia cedit en alguns espais a partits d'oposició, ja es dialogava amb estudiants "rebels"; sense faltar-li a el respecte a el poder judicial es reconeixia que alguns judicis estaven més que torts i s'afanyaven les sentències de "no culpable" ¿Existien poders fora de l'exercici legítim? És clar! això és el món no el paradís, els sindicats eren un autèntic poder, al palmeig dels candidats del partit revolucionari institucional, se'ls donava un espai a tots. Mentre no es ataqués a les institucions tots tenien possibilitats; però hi va haver qui no va voler aquest camí. Els més impacients es van convertir en força bel·ligerant entre ells els comerciants informals, els diferents -psíquica, social i ideològicament- també anhelaven la mateixa força que les majories; els crits van substituir el diàleg i la por a la prudència.

Dos van ser els grans factors per al canvi: l'explosió demogràfica i l'absència de sensibilitat per atendre els afectats -sobretot víctimes de desastres naturals- als quals en autèntic pla amb aragonesa es van acostar els opositors. Impossible marginar del que passava al món, aquí va caure el partit comunista al planeta el mur de Berlín. El tema era el comerç mundial, el cost d'aconseguir consensos es va encarir per la diversitat de partits els interessos, sempre van pretendre ser igual als de les majories. Aquest sistema de producte car encara persisteix, tot vol resoldre amb diners, s'acusa als avui opositors i cada claveguera que es destapa treu també els pecats dels que ara governen. Hi ha dissimilituds? Per suposat la tolerància per permetre despulla de propietats via invasions avui s'ha elevat per fer-se de cases de luxe, hospitals, plantes industrials i no són només els desposseïts els actors en aquest delicte a el qual ningú li ha entrat. Si has perdut la feina, es va morir el teu marit o el pare i vols rentar tota o una part de casa teva Estàs disposat a córrer el risc que te la ocupin per sempre i et deixin al carrer? Qui s'atreveix a tocar a corredors, notaris i fins advocats sense ètica i moral que es presten a aquests 'trastupijes'? ¿Quins són més delinqüents, els "ciutadans" disposats a fer-se del que no és seu o els funcionaris -públics i privats- que li faciliten el camí a canvi d ' "una comissió"?

Es de dues germanes solteres -no tenen descendència ni ascendència- que habiten la seva llar a Sant àngel i han estat propietàries d'un terreny de diverses hectàrees a Coyoacán. Ja han gastat en advocats de tota índole i els invasors estan construint tres habitatges a la seva terra, "no s'amoïnin" diuen els investigadors i els administratius de les dues delegacions -avui alcaldies- a la finalitat que aviat es moren. Un altre cas d'una dona de la tercera edat, una cuidadora, li va posar gotes en el seu et de til·la abans d'anar-se'n al llit i quan va despertar el seu habitatge estava buida només quedava, el llit en la qual s'havia adormit, ni roba ni mobles ni res. Qui li donarà els petons i abraçades a aquesta anciana? ¿Hi ha d'haver alguna mare per acusar als que li van robar? Aquest delicte de què gairebé no es donen estadístiques va en augment. D'entre la borsa de treball informal de l'església de Sant àngel, va sortir un jove de bona presència que es va oferir com a guàrdia de seguretat privada, a el segon torn -24 hores o sigui inclou la nit- va aprofitar per desconnectar alarmes, llums etc. i buit la casa de qui li va donar ocupació. Com no pots menjar-te els envans, ni les parets ni les portes llavors el que tractes és de vendre Qui et diu que la llei t'empara si d'entrada ja estàs classificat -des del govern i al carrer- com un menyspreable Fifí, conservador i explotador dels pobres?

Quedo gravada en una càmera de seguretat d'una llar de classe mitjana, la conversa telefònica d'una "assistent domèstica", que va avisar a algú que ja no desitjava treballar en aquesta casa perquè "aquí no hi ha res a portar-se". Què ha fet aquest govern de l'esperança per prevenir delictes tan comuns i rendibles com els que he descrit i als quals s'abonen màfies colombianes i romanesa si més no? La classe mitjana no sempre és molt participativa, però avui sap que, si ha de votar, que a l'una d'aquesta intenció de treballar en conèixer qui són els candidats Doncs més enllà de famosos com Paquita la de barrio o una ex miss univers és preferible que en la política treballin qui saben de lleis, estructures administratives, textos legals i sobretot servir. Té una setmana, per aplicar-se, el tema no és tant de partits sinó de cert coneixement dels aspirants, que mínimament han d'estar disposat a no mentir. Felicitats anticipades per anar a votar diumenge que ve.