No és només el vot

Quan es té el privilegi de conèixer diversos horitzons s'amplia la possibilitat, sociològica, de vegades acadèmica i sobretot cultural. El 1990, compromisos laborals i de col·laboració amb una ONG que llavors complia 75 anys de donar suport a dones emprenedores em van portar a recórrer Japó i la Xina [1] [1]. En el cas del meu pas per Hong Kong, em va sorprendre veure la convivència geogràfica entre milionaris, com l'inventor de la pomada de el tigre i els milers de marginats habitant departaments "d'interès social" en les finestres vaig observar la roba penjada a assecar, tot i quan això els obstruís una meravellosa vista de la mar. Ometo detalls de les embarcacions convertides a la llar de molts, així com la història que va portar els anglesos a ser part dels habitants d'aquesta illa; però sí que continua en la meva ment la similitud d'aquesta roba posada en finestres i portes d'un espai similar a el de molts que, a Mèxic, ocupen l'espai dedicat als terrats com a celler i fins com a quart de renda i no com a alternativa de assolellat de roba acabada de rentar. Donar-li a les àrees i el mobiliari una destinació divers a aquell per al qual va ser dissenyat és alguna cosa comuna en persones de limitats coneixements. En alguns punts rurals els camperols dediquen les tines de bany de les velles residències com contenidors d'aigua per remullar roba i acaben retirant els WC dels banys doncs els resulta comú defecar i orinar en els terrenys que van ser alguna vegada de cultiu a la part posterior de la casa amb l'avantatge de no ocupar aigua per buidar la tassa del bany i molt menys netejar-la. Coneix a estudiants universitaris realitzant el seu servei social que difícilment tiren de la palanca per rebutjar les miccions secretades per ells en el bany de les oficines? Aquestes mateixes persones, ja disfressades d'advocats, economistes i de vegades matemàtics o sigui "fifis" [1] [2] encaixarien -com buròcrates o funcionaris- millor en el substantiu de "Chairos" [1] [3] Sabia que en un espanyol divers aquest vocable s'aplica a una sopa? Heu provat una barreja de 'chuño', 'papa', carn i verdures com es fa en les regions andines? Si és una sopa Per què aquells a qui se'ls aplica aquest substantiu es molesten tant? ¿Es deu a partir d'una interpretació particular de certs estudiants de filosofia i lletres quan el vocable es va associar amb persones que no pensen clarament, doncs desconeixedores de l'origen -associat amb un estat posterior a la masturbació que se suposa redueix la capacitat racional l'individu - ignoren els efectes de la cascada d'endorfines alliberades posteriorment a l'ejaculació provocada?

Che Gevara en una rotonda @ep

En una societat classista, aquesta interpretació va caure com "anell a el dit" per qualificar a joves simpatitzants de corrents ideològics d ' "esquerra" -com és el cas de comunistes, socialistes o qualsevol que es manifesti contra "la dreta" - assistents a universitats públiques , deixats, partidaris de l'anarquia, concurrents a marxes sempre en oposició a el règim, fanàtics del Che Guevara, el rostre s'imprimeix a les samarretes; en definitiva, més enllà d'alguna improbable filiació política són subjectes en constant contradicció. Les decisions que solen prendre són viscerals, precipitades i poc pràctiques. Cada succés quotidià els sembla cortina de fum i lluny d'aportar idees noves sempre critiquen tot, fins a "el mal funcionament dels WC, que poc entenen i que els pot deixar un ingrés, encara que sigui ínfim si el retiren del bany i el venen. Quan un chairo, arriba a aquests extrems en general se sol dir que a més és "naco", un altre terme despectiu i molt ofensiu. Aquesta paraula pejorativa s'usa freqüentment en l'espanyol mexicà per descriure a persones amb mal gust i mancades de coneixement de la seva pròpia cultura. Sobretot, per a migrants d'origen humil -tal vegada "indi" a les zones urbanes "naco" té connotacions de vulgaritat a més de conducta grollera. Es tracta d'algú que difícilment entén o li dóna rellevància a la diferència entre un tapa't de sortida de la regadora, a el d'entrada a l'habitatge. Tots dos són per netejar-se els peus 'cert !, però un és per treure el fang i pols de l'exterior de casa teva i l'altre per evitar relliscar durant el bany a més de mullar tot deixant un "cochinero" Molt pocs s'identifiquen amb l'apel·latiu cunyat del otomí o els de calçons blancs de Tlaxcala.

Amb això del 90% de lleialtat i només 10% de preparació, són molts els "defensors de causes socials mancats de compromís veritable, amb possibilitats d'ocupar una lloc d'alta responsabilitat que impliqui per exemple mantenir en bon estat, el mateix un palau que un carrer i potser a això es degui que s'hagin multiplicat, els sots, els forats derivats del robatori d'una coladera, o els sistemes de desguàs tapats per les escombraries deixada al carrer o la botada dins dels banys de cases molt antigues. Mentre a Canadà els governs desenvolupes programes per augmentar zones verdes en els habitatges, a Mèxic milers d'aquestes es troba abandonades, vandalizadas i en el menys dolent dels casos ocupades per gent diversa als seus propietaris Hauran estat els arquitectes, enginyers, proveïdors i fins funcionaris promotors d ' "un sostre per a tothom", autèntics chairos-nacos amb només 10% de capacitat operativa? Quants propietaris de cases modestes ara abandonades, ocuparien una subvenció de quan almenys cinc mil pesos, per adaptacions energètiques i eficients? Estan conscients aquests mexicans que amb només canviar focus i evitar que el seu bany es tapi pel mal ús -tirar papers, tovalloles femenines etc.- o sigui robat pels que saben que no el fa servir bé, es crearien llocs de treball, es reduiria la contaminació i estalviaria diners de la seva modest o folgat sou per pagar tarifes de CFE més justes 'Qüestions de democràcia! -la educació és un privilegi d'aquest sistema- més àmplia que només el dipòsit d'un paper en una urna.

[1] [1] Xina era llavors un país tancat, ple de bicicletes amb infinitat de restriccions en la forma de vestir i de relacionar-se amb turistes i fins i tot entre ells mateixos.

[1] [2] Persona presumida i que s'ocupa de seguir les modes.

[1] [3] Subjecte que no pensa clarament i actua mancat de raonament.