El que ha passat fa cinc setmanes, a l'alcaldia Tláhuac de la ciutat de Mèxic, ha despertat la curiositat en relació amb un tema que implica milions de pesos anuals, mateixos que els governants fan servir i paguen amb els recursos que els ciutadans hem aportat via fiscal. Què màgic sortilegi va permetre que l'oferta de 10 mil pesos als familiars dels morts, s'incrementarà en unes hores a seixanta i en pocs dies a més de sis-cents mil? Quina és l'alternativa dels que han rebutjat l'oferta i se sumen a les accions legals en contra de ¿¿¿???, no només el govern sinó les empreses que van participar sobretot en la construcció de la línia 12 de metro? El tema s'anomena "segur" Aquest mecanisme de protecció existeix des de fa centenars d'anys i s'ha desenvolupat com una resposta a la recerca de seguretat fonamentalment quan hi regs imprevistos. Amb el pas el temps s'ha perfeccionat i ampliat aquesta activitat essencialment comercial, per tal de tenir cura del correcte funcionament de la indústria i les activitats mercantils a tot el món.
L'estructura del mercat i la fortalesa dels organismes encarregats de la seva regulació i supervisió de les asseguradores, són la base perquè aquest sector, per al seu manteniment tècnic i legal preservi els drets dels assegurats Els que hem protegit el nostre negoci -contra robatori, incendi etc.- o potser el cotxe per riscos similars, sabem que l'assegurança és simplement una promesa, el cotxe és una cosa tangible, el veiem, el fem servir o sentim; però l'assegurança, ens permet la tranquil·litat de poder recuperar tot o part de la inversió, si ens ho roben o si per accident fem mal un tercer amb aquest acte. Es diu que és una aventura ja que es paga per avançat i potser per anys no ens esdevé res a mereixi "cridar-li a l'assegurança" però si el risc passa, hem de tenir garantia que la primera que assumim és la correcta i que en tot cas l'assegurança va a respondre. ¿On està doncs l'estafa en matèria d'assegurances? El que més es publicita, són les aragoneses d'alguns usuaris -que s'asseguren dues vegades, que ho fan quan ja el reg es va donar, que proporcionen informació falsa, fins i tot que provoquen el dany; però i si l'assegurador no tenia fons per garantir la prestació futura contractada? O el que és pitjor, ¿si el que va pagar, no incloïa el contratemps que li va passar? Cap asseguradora, està en la possibilitat de cobrir tots els riscos, per exemple, els OSG com ara els vinculats amb la natura -inundacions, explosió d'un volcà, tremolor- les conseqüència d'una empresa amb la qual es té contractes i aquesta no assumeix les responsabilitat mínima en matèria ambiental, de drets humans, d'exercici en el seu entorn social -Contractar menors d'edat per exemple- i sobretot les governamentals que suposen proveïdors, accionistes i col·laboradors, amb cert grau d'ètica si més no en matèria ambiental [1] [1]. Com es resolen els casos que no pot assumir una asseguradora? El tema es diu reassegurança.
Les pròpies asseguradores, es protegeixen, davant l'eventualitat que les obligacions adquirides amb els seus usuaris sobrepassen la seva capacitat de compliment; o sigui, si l'assegurança bàsica de metro només paga fins a seixanta mil pesos per un mort però no està en la capacitat de pagar per 26 d'ells i tampoc ho calculat és quantitat possible, per actuar en justícia o evitar un complicació política major, llavors entra en acció la reassegurança a qui el cedent -primera companyia de segur- li transfereix la totalitat o una part de la seva cosina. I tant això costa! a l'assegurador primari o cedent i es tradueix en costos per a l'usuari [1] [2]. Així les coses, l'usuari no només ha de conèixer en detall quins són els esdeveniments pels quals se li assegura i qui és el seu re-assegurador en cas que la prima pagada no inclogui altres coses. Això es fa molt important quan l'usuari és una companyia -a la qual una allau li pot arrasar les seves instal·lacions o vehicles o és difícil definir la totalitat de riscos- i el que és més fàcil d'entendre: als governs que tenen la responsabilitat fonamental de protegir els ciutadans; però que no estan en la possibilitat de "endevinar" fins on i quants seran afectats per qualsevol fenomen natural, només per citar un exemple. Qui pot treure raja d'una assegurança o el que és més greu un reassegurança? El tema és tan delicat per la competència avançada entre el secretari de relacions exteriors i la cap de govern, que aquesta última s'ha afanyat a informar que ja es van lliurar amb fons de l'assegurança de metro indemnitzacions a famílies de morts i a 75 dels lesionats; però qui s'electrocuta per una línia d'alt voltatge de la CFE, també és indemnitzat? Quines són les companyies asseguradores d'aquesta empresa de govern? ¿Se'ls designa o se'ls convida licitar? El mateix podem preguntar respecte de PEMEX i sent tan alts els seus riscos ¿Se sap amb qui es re-asseguren aquestes empreses que guanyen una licitació que segons sabem reben anualment com a pagament de prima gairebé 63 mil milions de pesos? Els responsables d'aquests contractes, ja saben quin és el risc polític i jurídic d'assignacions per aquests sumes; però ¿Què es fa perquè les empreses que volen licitar, quedin fora del concurs i finalment es contracti el "amic"? Atès que els exclosos no són estudiants de secundària, la informació dels detalls d'aquesta estafa mestra, ja estan circulant i involucren a una asseguradora del regne unit. Vol conèixer més detalls d'aquest acte de corrupció multimilionari d'un govern que diu estar buscat l'honestedat present i futura i el càstig per als corruptes del passat?
Escriu el teu comentari