Celebrem

Molt difícil celebrar, qualsevol cosa en el mes d'agost, quan el món s'inunda o es crema en diferents geografies i fins tremola des del més profund de les seves entranyes. Festejar en el context de milers de damnificats i morts a Haití, infinitat de propietats que queden sense sostre per l'aigua o el foc, centenes de congèneres que no sobrepassen l'atac a la seva salut o les bales i punyalades, pot ser privilegi o sentiment de culpa segons l'estat del propi ànim.

Encara que de diverses maneres, una cosa que sempre se celebra són els aniversaris o sigui una forma de gaudir la felicitat de la vida, el record dels 365 dies que acabes de completar [1] sense importar que la teva veritable commemoració hagi passat fa 3 o quatre mesos -en altres temps i per qüestions "d'honor" posposaven el registre oficial, si el nadó va ser engendrat abans de la data del matrimoni religiós- o que als 15 anys ja no tinguis virginitat.

Pexels

Amb el canvi dels costums, la formalitat del matrimoni, el créixer i multiplicar-se, l'amor encara que no sigui heterosexual, l'autorització de l'avortament -en els termes especificats per les lleis- i tantes altres formes de limitar la natalitat i augmentar les mitjanes de vida unit a la rutina dels que han estat alienats pel tenir en lloc del ser, o en l'altre extrem la desocupació, fan de la commemoració de l'aniversari cosa gairebé incomprensible i si se li afegeix la possibilitat de contagiar-se de malalties que semblen no tenir ni explicació ni remei, convidar a una festa de record de l'edat esdevé un tràngol difícil. Valdrà la pena gastar el que no tinc per complimentar a qui ve a donar-me una abraçada? Com sé si estan vacunats? Amb quina marca van ser immunitzats? I de l'altra band,  què li porto? No tinc fons per comprar regals! I si em contagio... uff, definitivament tornar a l'antiga normalitat es mira gairebé impossible.

Entre el confinament recomanat com a única via de no contagiar-se i els foscos interessos polítics -que si és guerra biològica per disminuir les majúscules xifres poblacionals; que si es tracta de canviar els sistema d'organització governamental; que si no arriben els fons per al pagament de pensions i tants milers de miserables etc.- amb tantes respostes com el que suposa o raona cadascuna els milions de caps en el món, imaginar que puc ser feliç per recordar que fa 500 anys, un grapat d'europeus, van arribar al que llavors s'anomenava Tenochtitlán per vèncer a un grup amb poder que per molt de temps havia esclavitzat, violat, matat arrencant cors o d'altres formes inimaginables, és una mica difícil de descriure. Qui va tenir més influència en aquest esdeveniment recordat la setmana passada, els espanyols o els tlaxcaltecas? Quant va costar? Es va poder haver dedicat aquest fons de festeig a programes de salut? Què guanyem com a país en injuriar a una altra nació? Per què els traficants de persones s'han assentat còmodament en una població de Tlaxcala?

Des de 1945 les nacions organitzades -en l'ONU- van determinar diverses intencions i programes per mantenir la pau com controlar l'augment poblacional sense guerres internacionals? Què passarà ara que els americans, anglesos, francesos i diversos representants de diverses nacions fugen de l'Afganistan on els talibans -suposadament vençuts fa 20 anys- tornen al poder?

Aquesta generació de nens salvats de morir abans dels 5 anys pels diversos programes d'UNICEF i les dones que pressionen per accedir a una feina en igualtat de condicions salarials i els adults que van sobrepassar les expectatives de vida posterior al final de la segona guerra mundial i que avui acumulen milions d'experiències valuoses als seus 70 anys, han de morir de covid-19? Per què se'ls arrabassa la felicitat d'enaltir un any més de vida?

Els que ja som al cinquè graó cap al vuitè pis, hem de reconèixer l'essència materialista de la majoria de les activitats. Sabem que segueixen morint de fam, no només els menors de 5 anys sinó molts adults que omplen la seva necessitat física, amb refrescos o antulls no nutritius i en l'àmbit de la salut, a l'haver arribat al límit de guanys per la venda d'anticonceptius, avui els negociants de la salut, es mouen cap a diverses formes de suspensió de l'embaràs o inseminació artificial. Són les vacunes realment un corrent de prevenció de malalties? Quants "expedients X" no coneixem sobre el càncer, VIH, ebola i tantes malalties virals que estan delmant a la població?

No és casualitat que el tema de les pensions, es converteixi en enfrontament el mateix a França que a Nicaragua, tampoc ho és la conducta permissiva per l'agressivitat de policies per igual en els estats Units d'Amèrica que a Perú o qualsevol altra nació asiàtica o africana i per descomptat aixeca sospites què polítics que en discursos parlen de l'auto determinació dels pobles en els fets estiguin disposats a iniciar litigis -encara que sigui privats- en temes -per exemple les armes- que abonen a les promeses del president d'un altre país.

Però amb tot i aquest fosc panorama, jo et recomano que no suspenguis la teva festa, per falta de diners o perquè algú et diu que tens prohibit fer reunions. Cuida't! Rep com recentment ho vaig fer, en diverses hores als teus amics [1] [2]. Gaudeix dels matins, la fruita, les xocolates que algú et va compartir; ensenya'ls als que et van visitar la conducta de gent jove -fills, néts, nebots- propis i dels que t'estimen i envolten que amb tot i la propaganda malèvola, segueixen estimant la vida, respectant a què fa servir la seva experiència per enaltir l'altre i recordar que la vida és una experiència més valuosa que les ambicions de molts que pensen que al reduir numèricament la població tindran millors oportunitats que els que encara respectem i estimem el proïsme, perquè així és com es concreta l'amor diví.

_ _ _ _ _ 

[1] A Corea, compten des del moment de la concepció, de tal manera que avui tindría gairabé 76.

[2] El passat dissabte, més d'una centena d'èssers humans de totes les edats em van fer feliç en el record dels meus tres quarts se segle a aquest planeta, deixant-me gaudir d'unes roses, girasols, pans i el gust d'entrepans elaborats a mà per la meva amiga durants diverses hores a la seva cuina.