Durant l’estiu de l’any passat, a la Sindicatura de Greuges de Barcelona vam rebre diverses queixes que denunciaven les dificultats amb què es troben les persones amb diversitat funcional que volen banyar-se a la costa barcelonina. Posteriorment, aquesta queixa dels usuaris i usuàries va ampliar-se per l’aplicació del nou Plec de clàusules tècniques del nou contracte del servei de platges accessibles i suport al bany a persones amb discapacitat a les platges de la ciutat de Barcelona, la licitació del qual es va publicar en data 9 de març de 2021. La Comissió considera que aquest plec no incorpora les demandes i problemes treballades des del grup de persones amb diversitat funcional.

Què és el servei de bany assistit?

Les platges accessibles amb servei de suport al bany són les adreçades a aquelles persones que tenen mobilitat reduïda i que necessiten ajuda personal i tècnica per poder accedir a l’aigua. Aquestes dues darreres temporades de bany han estat adaptades per la necessitat d’aplicar mesures de protecció contra la covid-19 per garantir la seguretat sanitària dels banyistes i del personal tècnic i voluntaris de suport, la més important de les quals és assegurar que es respecta la distància d’1,5 metres entre les persones, raó per la qual es modifica la normativa d’ús d’aquest servei.

Les queixes de les persones usuàries

Les persones usuàries expliquen que anteriorment s’oferia el servei de bany assistit a quatre platges barcelonines: Fòrum, Llevant, Icària i Barceloneta. Des de la Comissió de platges per a persones amb diversitat funcional han lamentat que des de l’estiu de l’any 2020 s’hagi decidit unilateralment suprimir aquest servei a dues de les platges i els únics punts de servei siguin a Fòrum i Icària.

D’altra banda, també denuncien una situació de discriminació a què es veuen sotmeses les persones amb diversitat funcional: el límit d’aforament de 4 persones dins l’aigua a la platja d’Icària i de 2 persones a la platja del Fòrum. “Si la població en general pot banyar-se de manera normal sempre que respectin la distància de seguretat, per què nosaltres tenim límit d’aforament en el bany?”, es pregunten des de la Comissió.

Un altre dels temes que ha causat el malestar del col·lectiu de persones amb diversitat funcional és que se’ls pot negar el bany amb bandera verda si es considera que hi ha onades, quan abans aquesta prohibició només es duia a terme si hi havia bandera groga. Per últim, relaten que estan obligats a anar amb un acompanyant a la platja, fet que limita la seva autonomia. “El servei de bany assistit a les platges no té gaire sentit si ens obliga a les persones amb diversitat funcional a anar acompanyades”, conclouen les queixes ciutadanes.

Després de conèixer les denúncies de la Comissió de platges per a persones amb diversitat funcional, com a síndica de greuges de Barcelona m’he dirigit a l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat per comprovar si s’han vulnerat els drets d’aquest col·lectiu; estudiar el protocol que regeix el servei; saber els motius pels quals no s’ofereix el servei a la platja de la Barceloneta i del Llevant, i conèixer les actuacions previstes per posar solució als greuges exposats.

La resposta municipal

En relació amb la pèrdua de dos punts de bany (Barceloneta i Llevant) l’any 2020, l’Ajuntament informa que va ser degut a dos fets excepcionals: els efectes causats pel temporal Glòria del gener d’aquell any, i per la crisi sanitària mundial de la Covid-19. El consistori afegeix que en aquest 2021, tenint en compte que encara estem sota els efectes de la pandèmia, han seguit les mateixes mesures que van establir-se l’estiu anterior.

Des del consistori s’explica que el servei de suport al bany adreçat a aquelles persones amb mobilitat reduïda que no poden accedir a l’aigua de manera autònoma es prestarà sota la supervisió del personal tècnic, però sense contacte directe, amb un aforament limitat de l’àrea a quinze persones exclusivament. Es manté la cita prèvia (usuaris individuals i grups organitzats) i es recomana venir amb un assistent personal, però això no s’estableix com obligatori.

També informa que el servei s’estructura al voltant de 3 punts d’atenció a les platges (Sant Miquel, Platja de la Nova Icària i Zona de Banys del Fòrum), si bé poden variar de localització en funció dels usos canviants de les platges, o bé si es considera més oportú. D’aquesta manera, enguany aquest servei s’ha tornat a oferir en circumstàncies excepcionals. Cal tenir present que aquestes limitacions i mesures que s’estableixen a les platges de Barcelona i en els serveis que es presten van evolucionant d’acord amb les mesures que en diferents àmbits s’acorden en el marc dels Plans de desconfinament per la Covid-19 que aprova el Govern de Catalunya. Cal recordar que aquests plans són d’obligat compliment per part de les administracions locals que han d’adaptar les seves pròpies mesures i plans al marc referencial que aprova el Govern de Catalunya.

Més queixes de les persones usuàries sobre els aspectes organitzatius

Algunes de les queixes efectuades per les persones usuàries fan referència a aspectes organitzatius.

El Servei de suport al bany es troba externalitzat, i el contracte administratiu que el regula depèn de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins (IMPiJ), tot i que són diversos els agents implicats en el funcionament, amb les corresponents responsabilitats: la Direcció de platges s’encarrega de la gestió i coordinació de les platges; l’Àrea Metropolitana de Barcelona s’ocupa de la instal·lació i el manteniment de les passeres i la dotació de material, i l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) dóna suport tècnic i especialitzat als diversos agents implicats, alhora que coordina la taula de treball sobre aquest projecte. En relació amb el funcionament del servei, l’activitat s’emmarca en allò que estableix el corresponent contracte del servei de platges accessibles i suport al bany a persones amb discapacitat a les platges de la ciutat de Barcelona, licitat aquest any per part de l’IMPiJ i amb data d’adjudicació el 18 de maig de 2021.

Bona part de les qüestions plantejades per les persones promotores de la queixa que fan referència a temes com el bon estat del material, el manteniment correcte de les instal·lacions, la puntualitat en l’inici de l’activitat o el bon tracte que ha de tenir el personal amb les persones, entre altres, es troben definides en el Plec. Com a síndica vull manifestar que la millora en la satisfacció del servei per part de les persones usuàries depèn majoritàriament del correcte compliment i supervisió de l’execució del contracte, tasca que correspon a l’IMPiJ com a responsable del contracte.

Des de la Sindicatura entenem que a la Taula de coordinació convocada per l’IMPD és on cal analitzar les necessitats i consensuar les millores a aplicar per part dels diferents agents implicats. Tanmateix, pel seu bon funcionament de la mateixa és essencial la tasca de coordinació que ha de fer l’IMPD. Hem de recordar que la missió de l’IMPD, tal com recullen els seus estatuts, és promoure activitats, impulsar programes i prestar serveis a les persones amb discapacitat i diversitat funcional de Barcelona, per tal de millorar la qualitat de vida, l’autonomia personal i la vida independent de les persones amb discapacitat.