Què ens passa?

De debò hi ha coses que no s'entenen, quan un president dels Estats Units va decidir que bon nombre dels seus joves, havien de passar temps en guerra pel tema de les torres bessones, vam especular si era traïció de... Qui?, si es tractava de reactivar l'economia per la venda d'armes, si va ser pel petroli. Bé, avui després de moltes vides marcades per aquesta decisió, es decreta que tots han de tornar, abandonar la guerra -violenta o silent- de reunir-se amb fills que van créixer només amb la mare, de visitar les tombes dels pares i viure en pau. Què vides són més lamentables, les dels que tornen o les de familiars dels qui en el llindar de la tornada han mort aquest mes?

Foto d'arxiu - @EP

Al mig de fets incomprensibles, el món reacciona oferint asil a afganesos espantats, desitjosos de fugir del lloc on potser van néixer o si més no es van desenvolupar les dues últimes dècades. Mèxic és un dels amfitrions, al mateix temps que milers de centreamericans són enviats de tornada als seus països o segons els criteris de reclutament de qui sap qui, reben credencials de l'INE, places a la Guàrdia Nacional o si més no beques per a convertir-se en sembradors d'arbres. Ningú pot explicar per què es van quedar en segon pla els mexicans pobres que serien primers i molt menys es comprèn com és que les xifres del comerç informal s'assimilen a la recuperació de llocs de treball perduts per la pandèmia -això es diu- o potser per l'absència de programes seriosos que integrin a la vida productiva de país a persones capacitades fins amb mestratges que se la passen manejant un Uber o vivint de la venda castigada en termes financers de les seves propietats. Es convertirà en ideologia això que "els béns serveixen per resoldre els mals?

En dos dies comença el mes de les celebracions per la independència, en circumstàncies d'una absoluta dependència; no només per les conseqüències del pagament de deutes -interna i externa, històriques i actuals- sinó sobretot per la manca de creativitat per a resoldre metes com reduir la distància entre els que tenen tot i els que no tenen gairebé tot. Quina serà la sortida per als que des de la classe mitjana portaven suport decorós a casa i avui són simple estadística de quants s'han sumat a la pobresa? Però la principal crisi no és la financera, ni tan sols la salut, he vist com gent per 300 pesos és capaç de trair a qui li va donar suport. Coneixes gent "recomanada" per treballar d'assistent domèstica a casa o de recepcionistes a la seva oficina i al  veure que no pot "portar-se" res prefereix abandonar l'ocupació? Ara que per edat està heretant en vida molts dels seus béns, li ha tocat veure com gent a qui els va aportar alguna cosa -sabates, vaixelles, coberts, copes, roba de marca, enciclopedias- deixen de veure-ho perquè ho van prendre com una humiliació ? I que tal aquests propers -família, ex subordinats o amics- que el visiten només per confirmar si ja és al llindar de la tomba, amb la intenció d'anar detectant el que suposen li pot ser "heretat".

La veritat és que els grans delictes i per descomptat els delinqüents molt dolents comencen amb poc. El pas previ de molts extorsionadors que fastiguegen la vida de propietaris de tota mena de mini-empresa, és l'haver estat líder -d'ambulants, per exemple- o funcionari delegacional de via pública. En l'actual retorn a classes, s'ha d'admetre que hi ha hagut mesos de saqueig, vandalisme, absència de manteniment i una infinitat d'etcèteres. Què feien els conserges que generalment s'allotgen en un espai de l'escola pública? I el mateix qüestionament pot fer-se per elements de guàrdies privades, que costen un dineral i que a l'hora de la veritat no serveixen ni per testimonis del que ha passat. Estan relacionats els que roben cables del troleibús i el metro amb els que sostreuen els mateixos inputs a empreses tancades o semi-obertes -restaurants, consultoris- sense que algú es faci responsables de les pèrdues? Amb un polsim de sentit comú podríem deduir que els que es dediquen a aquest tipus de robatori, en realitat són crim organitzat i amb només una mica d'intel·ligència seria possible seguir-li la pista als que compren -per unes quantes monedes gairebé sempre per droga- tals restes. Es pot dir el mateix dels que roben alumini de les finestres vandalizadas, parts d'autos?

Que va fer la SEP amb un pressupost reduït, si la manca d'aigua es deu al robatori de canonades de coure furtades i després venudes. En què mercat negre no investigat? Serà que només convertint en polític aquest tipus de conductes delictives, es començarà a detenir els responsables com en les últimes setmanes a la ciutat de Mèxic amb els supòsits delinqüents sexuals? En comptes d'això, es convida als pares de família -sense deixar de donar suport amb la seva quota "voluntària", a realitzar un 'tequio', per netejar i desinfectar l'espai on els nens podran rebre l'educació obligatòria que ha d'oferir el govern.

Les més grans pèrdues en una crisi com les que ha desencadenat la pandèmia del segle XXI, tenen a veure amb l'enfrontament entre gent que pensaves era agraïda, sincera, i congruent perquè en realitat, descobreixen el seu egoisme, la seva enveja i sobretot el il·limitat interès que sempre han tingut per un millor lloc, circumstància aquesta que els fa claudicar d'allò que aparentment defensaven. Quants, dels trànsfugues del maoisme universitari, es van moure en els grups "d'esquerra" governamental i es van convertir en fundadors de PRD, per després seguir als líders del PT i finalment des de Bruna han aconseguit el que volen? Estan conscients tals "servidors" públics que de cap manera tenen una lleialtat del 90%? Què és per a ells la lleialtat? Què ens passa !!!!

_ _ _ _