Dreta; extrema dreta; feixistes. De què estem parlant?

És molt comú utilitzar epítets desqualificatius contra l'adversari polític, quan no ens agraden les seves opinions. L'abreviatura "fatxa" és el més comú. L'utilitza tant l'esquerra oficial, l'autodenominada esquerra radical independentista (BILDU; CUP) com la pròpia dreta catalana (PDCAT JXCAT ERC) i la basca (PNB).

És hora que tots, inclosos els mitjans de comunicació, ens aclarim i li posem una mica de rigor als nostres adjectius qualificatius. Per això res millor que posar-nos d'acord sobre el significat de cada terme.

El feixisme i el nazisme són dos conceptes polítics relativament moderns, que van néixer i es van desenvolupar en la primera meitat de segle XX i que van aconseguir el poder polític a Itàlia i Alemanya, per mitjans democràtics -eleccions- per, immediatament després acabar amb la democràcia i iniciar una guerra mundial de caràcter expansionista-imperialista.

Després de la seva derrota a la II Guerra Mundial, feixisme, nazisme i l'extrema dreta, van perdre influència com a ideologia política a tota la Unió Europea, amb excepció de Portugal (1974); Grècia (1974); i Espanya (1978), on els seus respectius dictadors van romandre al poder fins ben entrats els anys 70.

Des de la caiguda del Mur de Berlín, els moviments d'extrema dreta han tornat a cobrar auge a Europa. Alguns dels seus partits co-governen en alguns estats europeus. Ningú dubta que alguns d'aquests partits, d'aconseguir majors quotes de poder en els seus respectius països, tornarien a aprofitar-se de les llibertats democràtiques, per acabar amb la Democràcia.

Per això és important que els sapiguem situar bé, independentment de com ells mateixos s'autodefineixin.

Si hem coincidit que aquest és el posicionament de cada ideologia sobre aquestes polítiques; vegem en què coincideixen amb cada un dels següents partits polítics, prenent com a referència les seves pròpies declaracions i els seus fets, durant els últims 10 anys:

Cal observar la curiosa coincidència entre partits de l'escenari polític espanyol, que es detesten i ataquen públicament, en tant que ultranacionalistes que es reafirmen negant l'ultranacionalisme de l'altre; mentre practiquen els mateixos comportaments polítics excloents cap als altres i apliquen, quan governen, les mateixes polítiques econòmiques neoliberals de retallades en els drets socials i econòmics.

Vist la qual cosa no em diran que no resulta grotesc per ignorant, la catalogació de "fatxes" que uns utilitzen com a insult, respecte als seus contraris.