Espanya és un estat social i democràtic de dret, des de fa 40 anys.
Espanya és una nació des que existeix el concepte de nacions al món.
Espanya, amb totes les seves imperfeccions, és un país amb 47 milions d'habitants; 5a potència econòmica a Europa; la 15a en el món; i la 20a en qualitat de vida (OCDE); d'entre els 196 països del món.
La Constitució Espanyola blinda aquesta unitat, adjudicant la sobirania al conjunt del poble espanyol, i no a una sola de les seves CCAA.
Cap ordenament jurídic internacional (ONU), contempla la possibilitat de secessió legal d'una part del territori de cap país. Cap país del món ha aconseguit la independència, si no ha estat per mitjà d'una revolució armada, i quan així va succeir, ho va ser per treure de sobre al país invasor que els havia convertit en colònies. Aquest dret, el d'autodeterminació, va ser contemplat explícitament només per a les colònies ocupades per exèrcits imperials estrangers, en la Declaració Universal de les Nacions Unides de 1948. Aquest procés de descolonització es va acabar bastant abans de finalitzar el segle XX.
En Euzkadi, un petit grup de "gudaris bascos" es va erigir en salvadors de la pàtria i durant 60 anys, amb les armes a la mà, i després d'assassinar a 850 persones, es van retirar derrotats, malgrat el suport polític i econòmic de seva burgesia local, que ens van regalar aquella famosa frase justificativa: "Aquests joves valents li donen puntades de peu a l'arbre i nosaltres recollim les nous" (Javier Alzallus)
Catalunya representa el 18'9% del PIB espanyol; i Euskadi el 6'1%. Entre les 2 CA sumen 10 milions de persones. A ningú se li escapa que darrere de l'intent de secessió de Catalunya vindria Euskadi.
Coneixen vostès. algun país del món que des d'aquesta situació privilegiada hagi estat capaç d'auto-amputar-una part del seu territori i de la seva població, o de permetre que ho fessin altres, per retrocedir en tots els àmbits de qualitat de vida i convivència?
Això no passarà mai, i ells ho saben. I si ells saben, i tots els altres també, que ni per mitjans legals, ni per mitjans violents van a aconseguir mai la secessió.
No seria ja hora de reflexionar sobre quin sentit té finançar a partits polítics, que mantenen la seva estructura i els sous dels seus alliberats polítics (diputats i senadors), amb l'únic objectiu de segregar l'economia i la ciutadania del mateix Estat que els paga els seus sous dels PGE?
Perfecto, no es necesario leer ningún comentario.
Qui és l'autor? Algú el coneix? Només repeteix el que diuen els unionistes. Pot ser li caldria una mica més de singularitat per escriure en un mitjà, inclòs aquest!
L'autor no ha sentit parlar mai de Noruega, de Eslovàquia ? Què hauria dit si el referèndum de Escocia hagués sigut positiu, o el de Quebec ? 8% de dèficit fiscal és un tracte colonial.
Tota aquesta exposició és molt respectable però te un caràcter ideològic. Seria extens rebatre alguns punts perquè requeririen d'una argumentació històrica i juridico política dilatada. Però em permetre posar en dubte la major, quan es dóna per impossible la independència. Bé, ho trobo agosserat. Igual diria si es donés per segur que es produirà. Vinc a voler dir q sense entrar en percentatges la possibilitat de secessió existeix. Altra cosa és que no la volguem ni amb pintura. Però no per no voler que passi una cosa la podem titllar d'impossible.
A Catalunya l'estat espanyol no li paga ni un € i si repasseu la història veureu que compleix una de les condicions que esmenteu. Catalunya ha estat sotmesa a les lleis, llengua i cultura d'un país extranger, Castella, negar aquesta realitat , només pot obeïr a l'interés de mantenir l'espoli a que el país dominant ens té sotmesos.
A Catalunya l'estat espanyol no li paga ni un € i si repasseu la història veureu que compleix una de les condicions que esmenteu. Catalunya ha estat sotmesa a les lleis, llengua i cultura d'un país extranger, Castella, negar aquesta realitat , només pot obeïr a l'interés de mantenir l'espoli a que el país dominant ens té sotmesos.
Escriu el teu comentari