I segueixen més festes

@EP

L'octubre és un altre mes prolífic en celebracions, pel 24 recordarem que fa ja 75 anys, es va fundar -després reunions a San Francisco d'abril a juliol de 1945 en el qual va concloure la segona guerra mundial- l'ONU amb el compromís de mantenir la pau i seguretat internacionals. En el seu afany de fomentar relacions d'amistat, així com promoure el progrés social, ha impulsat la difusió i promulgació dels drets humans -entre ells l'accés a la salut- ja últimes dates ha acordat accions climàtiques a fi de limitar l'escalfament global.

Per concretar l'afany d'elevar el nivell de vida de la humanitat, es fomenta entre moltes altres coses l'alfabetització [1] [1] -que formalment se suposa té coberta a més del 90% de les persones al planeta -encara que les que es qualifiquen amb analfabetisme funcional s'incrementen cada any- la qual cosa és factor per augmentar els riscos de salut, estrès, baixos salaris i moltes altres limitacions derivades de tot just l'ús elemental de l'alfabet.

Tenen clar el milenials i la generació Z el significat de la raça que des de fa dècades es rememora el 12 d'octubre a Mèxic? Ara que els revisionistes, semblen voler extingir el mestissatge en nom d'un fictici ¿rescat dels grups indígenes i "originaris"? El monument a la raça -amb la seva respectiva estació de metro i hospital de l'IMSS- ¿serà retirat com va passar amb el que recordava a Cristòfor Colom?

El tema educatiu al nostre país, se suposa que està de festa, ja que acumula 100 anys d'haver-se fundat la SEP, que com a programa "postrevolucionari" tenia entre els seus molts propòsits esborrar-li la marca distintiva de les elits heretades des de les restes d'imperi romà d'occident -470 DC- portada a les Amèriques per les diverses estructures eclesiàstiques, que van arribar de la mà dels anomenats "conqueridors" com una forma, sinó venjativa, si més no poc il·lustrada de les característiques dels qui, van arribar -primer d'Europa i després d'Àfrica i Àsia- a barrejar la seva cultura amb els que aquí exercien els seus propis processos socials i culturals. En el procés d'industrialització d'Anglaterra els primers actors ¿eren alfabetitzats?

Tenint Mèxic un percentatge aproximat del 40% de la població amb habilitats d'escriptura i lectura a inici de segle passat i després dels esforços constants de les institucions operades pels grups polítics funcionals sobretot a partir dels anys 50, avui es diu que gairebé el 98% dels nostres nacionals -fins i tot els adults que no van acudir a la primària formal quan era menors d'edat- són alfabetitzats, però són reals o funcionals? Independentment de la resposta, cal considerar que l'increment poblacional ha donat com a resultat -segons dades de la UNESCO un èxit relatiu en l'augment dels adults en aquesta condició [1] [2] tot i que aquesta circumstància varia depenent de la regió que s'estigui mesurant.

Un factor important a considerar en aquesta celebració del centenari de la SEP, és la correlació entre el crim i l'analfabetisme pragmàtic. Quin percentatge d'adults i menors d'edat amb analfabetisme funcional acaben en presons? [1] [3] Els problemes d'aquests delinqüents reclosos a la presó, ¿són només de lectura i escriptura o inclou a les matemàtiques bàsiques, la història o el civisme? Els processos educatius, es fan complexos, en situacions mundials com les derivades d'una pandèmia que toca emocions com la por, les derivades de les limitacions de contacte personal, la imposició de la reducció d'espais -que en altres circumstàncies troba equilibris en sortir de casa- i totes aquelles derivades del context cultural de cada qui, complementen el llenguatge oral natural i tot allò que puguin implementar els propis pares.

Pot la SEP, explicar si després de superar els mètodes sintètics i analítics ha posat en marxa altres millors d'acord amb l contemporani? Quin paper juguen els nens com a subjectes actius de l'ensenyament? ¿S'aconsegueix això per no posar-los límits i deixar-los en la "llibertat" de buscar venjança contra un company o els propis mestres?

Els que vam tenir el privilegi de ser educats, per professors que van tenir en compte els sabers previs que ens acompanyaven en arribar a l'aula -en el meu cas gairebé sempre van ser de sector públic- que comptaven amb coneixements bàsics de psicologia, salut, sociologia, habilitats manuals des de cuina fins fusteria passant per costura i en fi tot el que és indispensable per tal d'entendre la lectura com construcció que superava el simple desxifrat i l'escriptura com a desenvolupament dels sentits -ens ensenyaven a redactar, ens posaven a llegir en veu alta, coneixíem de poesia, buscàvem el significat de les paraules noves de trigonometria física i química- i per descomtat la participació com una forma d'iniciar l'exercici de la llibertat respectant sempre el dret de cadascú a pronunciar fins i tot en temes que no compartíssim.

És possible avui expressar el nostre desacord en qüestions com la contra reforma de les energies fòssils? Qui et defensa si algú amb qualsevol quantitat de poder ens persegueix només per pensar diferent?

Hi ha doncs, moltes coses que aprendre en aquest centenari de la secretària d'educació pública. Coses addicionals a explicar-nos que és el dia de la nena, el de la salut mental, dels docents, del somriure, de la depressió, de la dislèxia, de la cura pal·liatives, contra el fracking ... uf.

Depenent dels recursos amb què es compti -en les escoles, les llars i els propis alumnes- podríem endinsar-nos en el que és el liti, perquè el carbó és un recurs no usat pels països desenvolupats, en què és millor o pitjor un acte elèctric; com afecta el desenvolupament d'un escolar el percebre que els que el governen menteixen, saben poc, manipulen per fer-los afins irracionals o no tenen idea de cap a on pretenen portar-nos.

---

[1] [1] El dia mundial per recordar i actuar en funció d'aquest propòsit, es va celebrar el passat ms de setembre.
[1] [2] 878 milions en l'any 1990 per arribar 745 milions el 2015 (86.2%)
[1] [3] Al USA és el 60% d'adults i 85% de menors d'edat