Finances sense bases

Equilibri és un concepte gairebé vital. Un valent que travessa espais a gran altura caurà i morirà sense estabilització al seu exercici. Qualsevol ésser humà la proporció d'aliments del qual és més gran a l'energia consumida, acabarà amb serioses afectacions en la seva salut i si des que ets un menor que a mitjans de setmana ja va esgotar el recurs que els seus pares li atorguen diumenge, el més probable és que l'absència de seny en la despesa el portarà a ser un adult, que difícilment aconseguirà una proporció sana entre allò que obté i allò que gasta.

Finances /@Pixabay

Al món empresarial és un fet que les finances sanes resulten d'una relació proporcionada entre els ingressos, la despesa i els càrrecs, sense defugir els guanys, que és una forma d'ingrés i els avantatges de les inversions. Només administrant i gastant estratègicament és que al final del dia una empresa té èxit.

Mantenir finances sanes en l'àmbit públic implica contenir de forma permanent la despesa en activitats que potser retribueixin favorablement a la imatge del govern o d'algun dels seus membres, encara que en detriment del creixement social, l'educació, la salut, l'habitatge, l'ocupació-la innovació tecnològica, la promoció de l'art i la cultura, la seguretat en tots els aspectes, el respecte a les lleis i en general tot allò que promogui la creativitat en la imaginació i el desenvolupament col·lectiu. Un govern que intenti promoure aquests valors mitjançant la dádiva sense compromís que a final del dia només resol la necessitat immediata, encara que sense bases per a un futur sustentable; només produirà deliri, conductes insanes -com les practicades per la delinqüència- síndromes d'abúlia o la histèria i per descomptat una assegurança fallida del govern que actua sense prudència o de manera pusil·lànime.

La majoria de les universitats, públiques i privades, han inclòs a les seves currícules [1][1] l'estudi de les finances, descrita en la majoria dels casos com una branca de l'economia, albirada com les formes d'obtenir diners. Per descomptat amb l'ingredient de gestionar el seu ús de la forma més intel·ligent. Aconseguir congruència i efectivitat en les activitats que compleixin aquesta finalitat, produirà riquesa, cosa que inclou estalvis per a la inversió futura o immediata. S'està aconseguint això amb la CFE i el PEMEX? Quants experts en la matèria estan treballant per comptar amb finances adequades als països que integren ho va ser el tractat de lliure comerç? De debò és bo per a Mèxic que es legalitzin les anomenades actuacions xocolata? Quina és la fórmula financera per considerar com a ingrés pressupostal els enviaments dels mexicans que viuen als Estats Units?

En el nivell que tenen les finances en aquest segle XXI, els experts –com menys llicenciats- en la matèria es presumeix que són estrategs capacitats per analitzar i/o interpretar circumstàncies macro i microeconòmiques, que els permetin oferir recomanacions, a aquells responsabilitzats del rumb assenyat d'una empresa o entitat pública. No gastar, com a mesura permanent de pressupostos equànims, és sa o deriva en exercicis pusil·lànimes de vegades propers al temor de l'ús de recursos erroni? Ha conegut persones amb prou liquiditat i diners que guarden els bitllets en amagatalls i usen un mecat en comptes d'un cinturó per amarrar-se els pantalons? Què és un usurer que no gasta? Comptar amb finances estables no és sinònim de viure sense deutes, sinó l'oportunitat d'invertir, millorant l'estalvi i comptant amb una economia millor, gairebé sempre en augment.

En una empresa o govern on les finances són malsanes, a més de tenir el valor de dir-li a qui pren les decisions que les coses no van bé, cal trobar quina és la causa primordial de tal fet com quan a l'OCDE, es va assenyalar que Mèxic era el país més desigual dels que pertanyen a aquest organisme. S'aconsegueix disminuir aquest motiu, només acusant qui se suposa causant de tal desigualtat? El tema pot tenir perfil filosòfic, històric, ideològic o sociològic; però el més probable és que es tracti d'un maneig inadequat de les finances, que permetin un equilibri que doni al cos social i polític, la possibilitat de convertir tota l'activitat en ocupació equànime que eviti el malestar i el descontentament entre els diversos grups que conformen qualsevol societat moderna. Les marxes, les preses d'edificis, les reaccions virulentes de la població en contra de cossos de seguretat i l'augment de repressors tenen alguna relació amb el maneig de les finances públiques?

Segons l'opinió de l'OCDE i altres organismes similars, un terrible futur ja ens va assolir i per resoldre'l cal comptar amb equanimitat, moderació, però sobretot sensatesa que ens permeti neutralitzar el malestar o si més no el descontentament, que ha fet assenyalar les democràcies modernes com una cosa malèvola, incapaç de proveir els drets humans, la justícia i en general l'Estat de dret pels quals tants hem lluitat. Per què a molts països les persones jubilades temen que se'ls limitin els seus drets? És possible pal·liar els defectes financers amb caritats alienes a les responsabilitats? Com és que els beneficis socials aconseguits al llarg dels anys s'estan esfondrant, com aquell rei que se somiava amb peus de fang? Crec que molts han expressat el que està malament i el que s'ha de fer i recordo a Confuci qui va sentenciar: “Si ja saps el que has de fer i no ho fas aleshores estàs pitjor que abans”.