Pots ser feliç

En una llegenda urbana, es relata el programa ordenat pel màxim governant, que va durar quatre anys a finals de la dècada dels cinquanta, amb l'única finalitat d'exterminar els pardals pel fet que aquests, segons els seus coneixements, es menjaven els grans sembrats per una població aleshores bàsicament agrícola. Aconseguit l'objectiu –que molts van qualificar de caprici ignorant- els camperols i tota la població, van començar a tenir problemes de gana, perquè en convertir-se els insectes en plaga [1] [1], res creixia per la qual cosa el poderós líder va començar a invertir en químics, que acabessin amb aquest flagell que lluny de resoldre el problema el va agreujar, per la qual cosa i a causa del seu il·limitat orgull, abans que admetre la seva equivocació va manar importar d'un país veí, milers de pardals; però el desequilibri ecològic estava fet i encara avui hi ha persones que a mà, pol·linitzen arbres i altres plantes, procés fet abans per insectes que mantenien les coses en bon estat, com a resultat d'un acord no escrit entre bestioles i pardals.

Migrants /@Pixabay

A set dècades d'avenços, al món segueixen existint models de governants, similars a qui va causar aquest desbalance ambiental, en temes molt diversos. Un exemple el de la migració on alguns països van fer festa pel dia del migrant sense immutar-se o presentar camins de solució a tragèdies de milers de nens que es traslladen del lloc d'origen a un altre, abusats al nord d'Àfrica o al sud de Europa, i fins i tot els més de mitjana de centena de morts tot just la setmana passada a Chiapas. Hi ha alguna sanció per a caps d'estat que al discurs lloen els migrants, però en els fets els exploten, usen i maten? Li sembla una ironia celebrar-los, quan a la realitat hi ha més de 50 cossos sense identificar en un SEMEFO, del sud de Mèxic? Quina ha estat la història dels gairebé 100 migrants morts fa anys al nord d'aquest mateix país? Potser es compta amb el procés de retorn dels migrants morts a Chiapas: Qui els reconeixerà? Saben la identitat dels qui els reclamin? El govern federal o el local pagarà les despeses del seu retorn a aquesta pitjor vida de la que fugien? I els líders, que els guien –cobrant-los, per cert- tenen alguna responsabilitat?

En aquest Mèxic nostre quan cap famós va morir a la setmana per convertir-se en propaganda o cortina de fum de tants problemes que ens afligeixen, com seria: la inflació, el fet que les beques d'estudiants siguin usades per les famílies per pagar aliments o la obsessió de realitzar un exercici de “democràcia participativa”, amb totes les trampes que implica desqualificar les autoritats d'un òrgan autònom i ciutadà, al qual es vol exterminar amb més virulència que als pardals de la dècada passada. Si en realitat com s'afirma no hi ha en la constant desqualificació un anhel de venjança quasi-personal, per què es gasten milions de pesos en una successió de conferències de premsa –matiners- per a assenyalaments mentiders? De debò l'INE va cancel·lar la consulta sobre revocació o simplement la va posposar? Les desenes de mitjans interessats parlen que es busca que l'exercici es converteixi en una ratificació populista de l'amor al seu governant i si en realitat el senyor que avui ocupa el palau nacional vol acabar abans que s'arribi el termini per al qual va ser triat? Algun proper ens pot dir com va la seva salut integral? Serà que se sent morir -per l'angoixa o la impossibilitat d'assumir el seu fracàs- i per això busca qui transmetre la culpa del seu abandonament abans d'hora? Li garanteix aquest retir anticipat la possibilitat de deixar qui li plagui com el seu successor?

A la nostra història vam tenir un governant que va transcendir com el pitjor, per dictar impostos absurds, com el de contribuir a l'erari per la quantitat de finestres de casa nostra i va realitzar relacions internacionals –fins i tot de guerra- que ens van portar a perdre la meitat del territori original que ens pertanyia. Com va assumir Santa Anna la seva vergonya? Sabíeu que l'acord signat per ell per al pagament d'una bicoca no va ser aprovat pel senat, però dels Estats Units? Què va moure Santa Anna a tants absurds? Es va tractar de deslleialtat la pàtria o simple mediocritat? La veritat és que, davant una ambivalència social dels nostres conciutadans, malgrat això, el que va ser la casa de Santa Anna a Veracruz, continua sent un punt turístic a visitar. Així la penúltima setmana de l'any, transcorre amb moltes notícies d'accidents, morts doloses, decés d'un cantant jove que poc va interessar, com “tampoc va ser nota” la compareixença de “testimonis a manera” tant al nostre sistema com al del veí del nord.

Per descomptat no va faltar qui començarà a discórrer com guanyar-se cinc milions de dòlars, dels oferts al costat de la frontera pel lliurament d'algun xapet, ni qui ens digui quin serà el nadal de la seva última dona i les seves bessones. I aquí, tot esperant la nota de primera plana queden les noves acusacions contra l'exgovernador de Veracruz, l'extradició des del Regne Unit de la seva dona, el futur de Lozoya Jr. L'honestedat del fiscal general de la república, la llibertat de la filla de la seva excunyada, així com la de Rosario Robles. D'aquestes últimes sabrem quin serà el sopar nadalenc i per descomptat moltes famílies o persones solitàries com a resultat de l'absència de treball, passaran a l'absoluta depressió o la beneïda felicitat que només s'aconsegueix amb la fe i l'amor d'algú que potser els recordeu. Sigui quina sigui la seva circumstància, us convido a viure-la sobre el trineu del perdó, agraint a la vida pel que va poder fer al llarg de l'any, amb l'esperança que les coses poden millorar i la fe que hi ha un Déu que el proveeix cada dia del que necessiteu, sobretot una expressió d'amor.

[1] [1] Els pardals, a més de gra menjaven insectes.