Sobreviuen

Tres semblen ser les preocupacions comunes dels països pertanyents a la Unió Europea: la Covid-19 amb les seves variables, la recuperació econòmica i el tema del canvi climàtic, sent aquests temes comuns amb la resta del planeta; encara que la manera d'abordar-los és diversa i va des de tota mena de prohibicions a les quals es resisteixen poblacions i masses, fins a una suposada llibertat sense límits que produeix milers de contagiats, augment de les crisis financeres personals i de les nacions i per descomptat conseqüències climàtiques inesperades, com una gran roca que cau al Brasil damunt de vianants en llanxes que al final desapareixen, moren o queden afectats per tota la vida.

Bandera de la UE /@EP

En la idea que els canvis són necessaris per evitar manifestacions i corrupteles derivades de l'amor sense límits a l'exercici de poder, molts països de l'orbe celebraran eleccions aquest 2022. Macron, per exemple -qui per cert no ha expressat de manera contundent si aniria a la reelecció o en té prou amb el seu semestre com a líder de la unió europea- és un dels molts que haurien de decidir, com la senyora Merkel, que ja és temps de descansar. I mentre es dona oportunitat als organitzadors de processos democràtics d'exercir les seves funcions permetent a molts proveïdors refer-se de les conseqüències "dels Covid", al Regne Unit, França, Alemanya, Àustria i Itàlia, els contagiats superen els centenars de milers i els activistes de tots els colors aprofiten per protestar i demostrar les habilitats que han adquirit, per defugir els cops repressius de les policies, exèrcits o cossos especials “de seguretat” a cada país.

La migració, un altre dels temes comuns als països que opinen a l'ONU afecten molt diverses poblacions, per exemple a Nigèria un grup d'activistes, s'alegra de l'alliberament de La princesa saudita Basma Saud bint Saud i la seva filla -Basma, de 57 anys, és la filla més petita del difunt monarca Saud bin Abdulaziz al-Saud, i neboda del rei Salmà-que es trobava presa des del 2019, mentre que Portugal suspèn set militars autors de crims en contra de migrants als que maltracten i segresten. N'hi hauria prou amb la suspensió dels sanguinaris cossos de “seguretat”, o seria més redituable, multiplicar els estímuls i suports en benefici dels qui s'ocupen de mantenir valors? Oferir-los als migrants que no es pot contenir, ser part de processos a favor d'algun grup aspirant al poder, és legítim? Val donar caritat –amb diners fiscals– als migrants en comptes de donar suport als propis nacionals?

La prioritat d'Emmanuel Macron a la presidència de la UE és “produir, crear riquesa i ser avantguardistes en una Europa, amb un model social divers als EUA i Àsia”. Per a aquest líder que ha conduït a França els darrers cinc anys, cal crear noves eines que, a més de les sancions, permetin el treball polític sense deixar de banda el càstig, sobretot a països populistes. Defensar els propis valors és prioritari, enfront dels intents de desestabilització “fins i tot al nostre veïnat més proper” -reformar les lleis i reglaments referit a l'espai Schengen- tenint en compte els problemes amb veïns de la UE com Polònia, Lituània i Letònia. Com fer compatibles els programes de solidaritat amb els de producció? Es resoldrà això al març amb la cimera proposada per plantejar aquest nou model? S'assembla el seu servei civil europeu de sis mesos per a joves menors de 25 anys a allò que en els millors temps de Mèxic va ser el servei social?

El compliment de les metes climàtiques, sense afectar la competitivitat empresarial; el maneig de “l'impost al carboni”; la transformació digital; un estat de dret no negociable; els camins per disminuir asprors amb adversaris polítics –com l'hongarès Viktor Orban- la lluita de l'encara president de França per fastiguejar els no vacunats, és part dels treballs que li han encomanat els gals encara que hagi de treballar per la Unió Europea. Qui sobreviurà al final de la crisi manifesta dels últims tres anys no només a Europa sinó al món?

Les estadístiques, semblen ser una cosa poc comprensible per a l'humà comú i corrent, que al final del dia, no requereix de molts títols o mestratges per entendre, que els augments salarials no compensen la inflació; que segueix sent real la distància entre els que tenen molt i els que no tenen tot i que un dels productes que està produint més desigualtat són els medicaments i la salut en general. Avançarem si seguim els lineaments programàtics que pretenen convertir-nos en vegetarians o vegans? S'acabaran els grups privilegiats de la democràcia, de la mateixa manera abrupta que es va treure el poder als monàrquics? Com en tota crisi, són més els qüestionaments que les propostes i els més greus d'endevinar és quants hauran de sobreviure en aquest planeta sobrepoblat, on milions pateixen gana mentre es malgasta el menjar per maneigs inadequats que pontifiquen un comerç sense valors més ocupat de la usura que de la nutrició adequada.

De moment, s'admeten milions de decessos de gent que pensem encara no havia de morir. Es diu que per virus complicats amb malalties a les quals sembla ja no es vol curar, una cosa així com tornar a la molt antiga Grècia assassinant els nadons que no eren perfectes.