Amor i amistat?

Inicia el que a Mèxic es defineix com el mes de l'amor , per descomptat amb el possible increment comercial de l'obsequi de flors, xocolates, ninots de peluix i altres llepolies amb motiu del record que el dia 14 des del segle III va morir per sentència el capellà Sant Valentí [1][1]. Però quin és l'ambient que envolta aquesta data, al país i al món ? Realment respirem amor? A Mèxic, després que es comencés a qüestionar la inclinació de PEMEX, pels carburants que més contaminen -a propòsit de la construcció de dues boques a Tabasco i la compra de la refineria Deer Pack ubicada al nord-americà estat de Texas- el tema ha quedat amb molt poca anàlisi, a causa del procés de relleu de la dirigencia sindicalista d'aquesta antiga empresa estatal monopòlica i fallta. Què és més important conduir el procés sindical per assegurar que els dirigents siguin el més afins possible al govern en torn o un autèntic secretari que representi els treballadors?

Bandera de Mèxic /@Pixabay

Però aquest tema de manipulació, autoritarisme, dispendi de recursos sense gaire coneixement del que implica endeutar-se, sembla sense importància si a més de la contaminació que produeixen els recursos no renovables amb què hem impulsat l'energia els darrers segles, es queda curt davant la intenció d'establir a la lluna un tirador d'escombraries produïdes per coets, enviats fora de la nostra atmosfera. L'explosió de tancs de combustible de satèl·lits, bateries, trossos metàl·lics es multipliquen; tornant alguns al planeta, amb la consegüent destrucció que es produeix pel reingrés, encara que altres segueixen donant voltes posant en risc el que encara serveix per fer funcionar telèfons, internet i altres. Què es farà per disposar d'aquestes noves escombraries? ¿Tal nou repte farà que oblidem els tambs de rebuig contaminant -de vegades atòmic- llançats al mar o enterrats en escombradors disposats per fer-ho?

Però és el mes de l'amor i l'amistat . Davant la terrible confrontació social que diversos presidents o primers ministres han propiciat al planeta, està prohibit reflexionar en què passarà si una empresa privada -que ven a preus de bogeria un viatge d'anada i tornada a l'espai- aconsegueix tenir la concessió d'un escombriaire a la lluna. Sí a la teva lluna, la meva lluna, la nostra lluna! Tampoc hi haurà espai per pensar en les conseqüències que ATT, pogués retirar-se de Mèxic -com ja ho va fer en el passat- o quin és el motiu que el termini per fer efectiva la seva butlleta premiada de la Loteria Nacional per a la Beneficència Pública, no ja sigui d'un any sinó només de 60 dies.

Els temes d'interès són tants que es pretén cridar l'atenció amb suposades enquestes, el mateix per avalar “democràticament” el candidat que s'ha disposat de manera absolutista per a qualsevol lloc que per desqualificar qui no es pot suportar, perquè és més preparat, reeixit o ric que “el que mana” Què li provoca un diputat de Morena vestit de poble al metro fent preguntes dirigides a desqualificar l'INE? Qui als mitjans decideix promoure aquesta “democràcia participativa” en comptes d'informar sobre la depredació de la selva de Chiapas, Tabasco o la península de Yucatan? Per què preguntar a transeünts de la ciutat de Mèxic, sobre el que farien si es desferma a Europa una guerra mundial a causa de la “intenció russa” d'envair Croàcia?

En el context de governs qüestionats, possibilitats de conflictes interns o externs i sobretot d'una pandèmia que va constrenyir ciutadans de diverses edats a romandre a casa, el tema educatiu s'ha convertit a més en important ja que és a les escoles on es inicien les veritables amistats per l'enfortiment de la fraternitat i l'harmonia. Com a resultat de les classes presencials en els mesos d'amor i amistat[1][2], es fan festes temàtiques, es tria un amic desconegut, es reforcen les activitats esportives i just per la socialització entre parells els llaços d'afecte poden durar tota la vida. Està passant això a les escoles mexicanes? Tenen totes, fins i tot les més allunyades i en condicions gairebé paupèrrimes, objectius clars en matèria de companyonia i solidaritat?

Abans de la pandèmia, molts alumnes menjaven a l'escola, cosa que donava als pares, oportunitat d'ingrés i als nens possibilitats d'evitar la desnutrició, la violència i, en molts casos, els embarassos entre adolescents. Podem dir que això s'ha restablert com una forma d'amor i amistat aquest febrer? No sabem si comptem amb les millors condicions de bioseguretat ni de bon tros si tenim les millors opcions sanitàries per a alumnes, mestres i personal administratiu. Podríem demanar aquesta informació com el millor regal d'amor aquest febrer? UNICEF ha exhortat les famílies i la comunitat a donar suport al procés de tornada a les aules, perquè tots els nens, nenes i adolescents continuïn la seva educació. Els experts tenen elements per assegurar que els nivells d'aprenentatge en matemàtica i altres matèries bàsiques, no només no ha avançat, sinó que es van deteriorar i dir de les contínues agressions de tota mena a les institucions d'educació superior, des de la UNAM passant per la de les Amèriques i totes les que suposadament s'estan creant Podrien els governs assegurar-nos que hi haurà una recuperació en aquesta matèria? Fer-ho seria el millor regal d'amor per a nens, pare i, en general, famílies i societat.

_ _ _ _

[1][1] L'emperador Constantí II, decreto la prohibició de matrimonis entre joves, amb la idea d'evitar llaços que limitessin la gosadia bèl·lica dels soldats que s'havien convertit en marit i pare.[1][2] A Mèxic és al febrer, però a altres països com Colòmbia passa al setembre.