Del #Grexit al #Agreecement. Escenaris de la crisi grega

Els vaivens de la crisi grega han volgut que les discussions sobre Grècia coincideixin amb la presentació del "Informe dels 5 Presidents" per completar la Unió Econòmica i Monetària. Es tracta d'unes negociacions al minut contra un informe amb la vista posada en el llarg termini, encara que els seus destins estiguin estretament vinculats.

Els vaivens de la crisi grega han volgut que les discussions sobre Grècia coincideixin amb la presentació del "Informe dels 5 Presidents" per completar la Unió Econòmica i Monetària. Es tracta d'unes negociacions al minut contra un informe amb la vista posada en el llarg termini, encara que els seus destins estiguin estretament vinculats. D'una banda, les últimes reunions de l'Eurogrup han deixat entreveure que l'acord polític pot ser qüestió d'hores, sempre que les propostes del govern grec es refinin a nivell tècnic i els actuals nivells de desconfiança no minvin la necessitat de l'acord.

D'altra banda, l'informe dels Presidents de la Comissió, el Consell, l'Eurogrup, el Banc Central i el Parlament Europeu publicat el 22 de juny posa sobre la taula un conjunt de mesures per abordar les deficiències de l'eurozona, però que no serien possibles sense una solució a curt termini de la crisi grega. Les propostes d'avançar en la Unió Econòmica, la Unió Fiscal o fins i tot el futur nomenament d'un "Ministre de la Zona Euro" caurien en sac trencat en cas de materialitzar-se el temut Grexit. La supervivència de Grècia a la zona euro i les necessàries reformes en la UEM depenen dels desenvolupaments anteriors al 30 de juny, quan venç el segon paquet de rescat i Grècia ha de retornar al FMI un total d'1.600 milions d'euros. A dia d'avui, aquests són els possibles escenaris, de més a menys probable, per a una crisi necessitada d'un desenllaç imminent:

1. "AGreecement"

Tret que el rancor entre els líders europeus ho impedeixi, l'acord a Grècia obriria la porta a l'estabilització de l'economia grega, amb major capacitat de control per part de les institucions europees i països creditors però també amb la seguretat que significa una extensió dels programes de crèdit. Si s'arriba a un "aGreecement", Tsipras necessitarà la votació positiva al Parlament grec, ja sigui mitjançant el vistiplau de la seva actual majoria o gràcies al vot afirmatiu dels partits més pro-europeus. Al cap i a la fi, que les opinions públiques dels països creditors i Grècia considerin que s'ha arribat a un bon acord dependrà que ningú percebi que ha cedit massa en les negociacions.

En el millor dels casos, la consecució del "aGreecement" permetria a la Unió començar les negociacions per a una reforma en profunditat de la zona euro, que inclogués bona part de les propostes dels 5 Presidents. En un clima d'enteniment polític, els països de l'eurozona estarien en major disposició de discutir els pilars bàsics de l'informe, que inclouen: avanços en la integració econòmica (en matèria de competitivitat, ocupació i coordinació de polítiques econòmiques), en la Unió financera (supervisió bancària única i de segur de dipòsits) i en la Unió fiscal (creació d'un fons estratègic d'inversions). A més, aquest nucli del projecte d'integració es veuria en major disposició d'avançar cap a altres direccions de la unió política, com les qüestions de legitimitat, reforç institucional de la zona euro i rendició de comptes democràtica (com per exemple la creació d'un Parlament de l'eurozona o un tresor comú). El nucli integrat al voltant de la zona euro podria reforçar també el seu enteniment polític per fer front a altres desafiaments de desintegració europea com el "Brexit".

2. "Muddling through"

Expressió àmpliament utilitzada per descriure els vaivens polítics de la crisi grega, en aquest escenari els actors implicats podrien optar per posposar la solució definitiva a la crisi grega, almenys fins al 30 de juny. Fins i tot anant més enllà, en el període que va del 30 de juny al 20 de juliol (data en la qual vencen bons del Banc Central Europeu per valor de 3.500 milions d'euros), Grècia pot necessitar declarar l'impagament d'una bona part dels préstecs del BCE. Això abocaria a aquesta institució a la difícil decisió de mantenir la seva credibilitat a l'hora d'imposar condicions als seus préstecs o a fer els ulls grossos per seguir mantenint a Grècia a flotació. Aquest tercer escenari augmentaria la incomoditat dels partidaris de la independència del BCE i posposaria l'acord polític necessari per escometre reformes de major envergadura. Les discussions sobre l'informe dels 5 presidents caurien, per tant, en sac trencat almenys fins a la següent "data límit" de la crisi grega.

3. "Grexit"

És l'escenari menys probable però també el més temut, donat el rancor imperant en les negociacions i la dificultat d'anticipar les conseqüències financeres, econòmiques i polítiques de la sortida de Grècia de la zona euro. Després de les reformes escomeses per altres països i pels mecanismes de contenció de crisi (entre ells el Mecanisme d'Estabilitat), alguns analistes financers consideren que el risc de contagi de la crisi de Grècia a altres economies del sud ha descendit notablement. L'efecte dominó podria ser avui més limitat que anys enrere, però les conseqüències polítiques del Grexit serien considerables.

A nivell polític, la sortida de Grècia de la zona euro significaria un dur cop a la idea que no hi ha marxa enrere en el procés d'integració. Significaria que ser membre de la zona euro no seria garantia de formar part del nucli dur del projecte d'integració europea. A més, la sortida de Grècia fomentaria els debats sobre com d'irrevocable és la seva permanència en la Unió Europea en el seu conjunt, ja que els Tractats no deixen clar quin és el mecanisme de sortida de la zona euro sense abans sortir de la UE (mentre que l'article 50 del Tractat de la UE estipula les condicions perquè un Estat abandoni la Unió, no existeix un article similar en el capítol dedicat a l'eurozona). En el cas que Grècia sortís de l'euro però continués en la UE, es convertiria en un soci difícil amb el que negociar qualsevol altre aspecte de la política europea. Però si en última instància, el Grexit va acompanyat d'una sortida de Grècia de la UE, les conseqüències anirien molt més allà de la pèrdua de credibilitat del projecte d'integració europeu i inclourien un possible acostament geopolític d'altres potències mundials com Rússia amb Grècia i posar així un peu en el sud d'Europa i est del Mediterrani.